NIPOREPTE 183 - El temps i les coses- VOTACIONS

Intervenció de: brins | 18-07-2016

---

L'ÀNIMA DE LES FLORS (1898)

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, mes sense dol.

“Morirem aviat, lluny de la planta,~
elles deuen pensar;~
mes ara nostre brill el poeta encanta,
i això mai morirà”.


Joan Maragall




Amics niporeptaires,

Ens heu fet arribar set magnífics haikus tot i que ja estem en temps de vacances; moltes gràcies per la vostra participació. Ara us demano que ens digueu quins són els tres poemes que més us agraden, per ordre de preferència, abans de demà, dimarts, a les 22 hores.

brins




• 01 Bodegó
magalo

Natura morta
d’un pobre i trist bodegó;
ha fet tard l’aigua.




• 02 - sense títol
SinKaLip

Flors regalades,
borrosa memòria
del teu aroma




• 03 - Desemmusteeix-te
touchyourbottom

No pots pensir-te
si et sóc aigua fresca.
Saps que t'estimo,





• 04 – Decadentisme
helenabonals

En blanc i negre,
també són ja record
les flors pansides.




• 05 – Atemporals
Mena Guiga

Flors que perduren.
Deixondides; són pòsit,
record perenne.




• 06 - Efecte bodegó
SinKaLip

Imatge morta,
partícules captives
punxen el cor




• 07 - Morir d’oblit
rautortor

La flor marcida,
malalta de bellesa,
d’oblit es mor.




FORA DE CONCURS:

• Caducitat
brins

Passat i present...
flors que fendeixen l'aire
amb ales d'aigua.



• Darrers sospirs
brins

Pietosa l'aigua,
ofereix a les flors
un glop de vida

---