walrusluli

3 Relats, 4 Comentaris
248 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de walrusluli

  • Malignitat

    walrusluli - 17-04-2018 - 33 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    HI ha essers que són pura maldat, també n'hi ha de sobrenaturals que tornen del més enllà per fer justícia. més

  • Al fons de l'ànima

    walrusluli - 13-04-2018 - 72 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tocar fons a vegades ens dóna l'empenta necessària per enfortir-nos, per això sempre cal tenir esperança en allò que creiem i som. més

  • Martiritzats

    walrusluli - 15-03-2018 - 143 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La fe, la falsa fe o la falta de fe marquen profundament la vida d'una persona i les seves decisions. Malgrat tot, l'atzar també es reserva un paper important. més

Últims comentaris de l'autor

  • walrusluli | 25-03-2018

    Gràcies Aleix!
    Suposo que davant les coses que no entenem (especialment si són terrorífiques), l'humor negre és un vehicle per a poder-ho pair des de la distància i amb una certa lleugeresa.

    Salut

  • walrusluli | 25-03-2018

    El coneixement no es pot empresonar entre quatre parets, ni tampoc la bondat, la integritat, les idees o la dignitat. Desgraciadament tant en el teu relat, com en la realitat que ens està esquitxant a tots, les persones si que es poden empresonar i també se'ls pot castigar arbitràriament. M'ha agradat el teu relat, doncs ens permet posar-nos en la incòmoda pell d'un pres que pateix aquestes condicions inhumanes... potser se l'hauria de llegir algun dels seus carcellers (malgrat em temo que no l'acabarien d'entendre).

    Salut

  • walrusluli | 17-03-2018

    Crec que el teu relat és un bon exercici per intentar posar-se en la pell d’un altre. D’algú tant exòtic per nosaltres, però alhora tant familiar degut al conflicte en el que es basa la teva història. Salut!

  • walrusluli | 17-03-2018

    Moltes gràcies Lecram!
    Em llegeixo el teu relat ;)

  • walrusluli | 23-02-2018

    El teu relat m'ha agradat molt Marta.

    Penso que potser és la temprança el què separa als nostres relats. De fet, semblen les dues cares del mirall: la que tothom veu i la que només sap trobar qui té la ment oberta als somnis de paradisos perduts.

  • walrusluli | 23-02-2018

    Moltes gràcies Aleix!

    Podríem imaginar molts possibles camins per als protagonistes, però per saber quin prendran finalment, caldria esbrinar què hi passa dins el cap del Joan (i em temo que és un home extremadament reservat). AIxí doncs, que cadascú s'imagini el final que més li complagui!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: