walrusluli

4 Relats, 12 Comentaris
650 Lectures
Valoració de l'autor: 8.83

Últims relats de walrusluli

  • La condició humana

    walrusluli - 20-05-2018 - 123 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La condició humana és innegable. A vegades és per al bé, a vegades tot al contrari. més

  • Malignitat

    walrusluli - 17-04-2018 - 157 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    HI ha essers que són pura maldat, també n'hi ha de sobrenaturals que tornen del més enllà per fer justícia. més

  • Al fons de l'ànima

    walrusluli - 13-04-2018 - 182 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Tocar fons a vegades ens dóna l'empenta necessària per enfortir-nos, per això sempre cal tenir esperança en allò que creiem i som. més

  • Martiritzats

    walrusluli - 15-03-2018 - 188 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La fe, la falsa fe o la falta de fe marquen profundament la vida d'una persona i les seves decisions. Malgrat tot, l'atzar també es reserva un paper important. més

Últims comentaris de l'autor

  • walrusluli | 04-06-2018

    Moltes gràcies poeta! Els mots són molt poderosos, precisament perquè no es poden aturar com la història ha demostrat incansablement. Salut!

  • walrusluli | 26-05-2018

    Moltes gràcies rober! Si, sort que sempre podem comptar amb l'estima d'algú :)

  • walrusluli | 22-05-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt la teva visió més optimista de la realitat (de la condició humana), malgrat l'entossudiment dels esdeveniments que vivim a diari en dur-nos a un passat en blanc i negre (com molt bé has dit del meu relat). Esperem que les teves paraules acabin descrivint el futur i no es quedin en la secció de ciència ficció/fantasia!
    Una abraçada,
    Oriol

  • walrusluli | 22-05-2018

    Gràcies Aleix! Certament, sembla que hi ha coses que mai canvien, fotografies que es mantenen invariablement i tossuda en blanc i negre. Esperem que, com en el teu relat, hi hagi qui sàpiga posar-hi color!

  • walrusluli | 04-05-2018 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt el què transmet el teu relat: mai ens hem d'aturar!

    Sempre he pensat que malgrat (com bé dius) l'edat és l'edat, és la nostra esperança, alegria, ganes de viure, energia interior o com en vulguis dir, el què realment dictamina les nostres capacitats. Segurament el mateix raonament es podria estendre a la capacitat que podem tenir com a societat.

    Una abraçada i gràcies per llegir i valorar positivament els meus relats,
    Oriol

  • walrusluli | 04-05-2018

    Moltes gràcies Aleix! Una abraçada

  • walrusluli | 25-03-2018

    Gràcies Aleix!
    Suposo que davant les coses que no entenem (especialment si són terrorífiques), l'humor negre és un vehicle per a poder-ho pair des de la distància i amb una certa lleugeresa.

    Salut

  • walrusluli | 25-03-2018

    El coneixement no es pot empresonar entre quatre parets, ni tampoc la bondat, la integritat, les idees o la dignitat. Desgraciadament tant en el teu relat, com en la realitat que ens està esquitxant a tots, les persones si que es poden empresonar i també se'ls pot castigar arbitràriament. M'ha agradat el teu relat, doncs ens permet posar-nos en la incòmoda pell d'un pres que pateix aquestes condicions inhumanes... potser se l'hauria de llegir algun dels seus carcellers (malgrat em temo que no l'acabarien d'entendre).

    Salut

  • walrusluli | 17-03-2018

    Crec que el teu relat és un bon exercici per intentar posar-se en la pell d’un altre. D’algú tant exòtic per nosaltres, però alhora tant familiar degut al conflicte en el que es basa la teva història. Salut!

  • walrusluli | 17-03-2018

    Moltes gràcies Lecram!
    Em llegeixo el teu relat ;)

  • walrusluli | 23-02-2018

    El teu relat m'ha agradat molt Marta.

    Penso que potser és la temprança el què separa als nostres relats. De fet, semblen les dues cares del mirall: la que tothom veu i la que només sap trobar qui té la ment oberta als somnis de paradisos perduts.

  • walrusluli | 23-02-2018

    Moltes gràcies Aleix!

    Podríem imaginar molts possibles camins per als protagonistes, però per saber quin prendran finalment, caldria esbrinar què hi passa dins el cap del Joan (i em temo que és un home extremadament reservat). AIxí doncs, que cadascú s'imagini el final que més li complagui!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: