Poder

Un relat de: walrusluli
El dia del meu cinquè aniversari vaig prendre la ferma decisió de convertir-me en un superheroi abans de fer-me vell (que en aquell moment, pensava passaria als voltants dels 25 anys). El problema era que semblava que tots els superpoders que valien la pena ja eren en mans dels personatges que donaven color als meus còmics preferits. Volar, enfilar-me per parets com una aranya o fins hi tot poder manipular la voluntat de la meva mare (sobretot quan tocava sopar pèsols) ja estava massa vist. Vaig parlar el problema amb els meus pares i germans, però ningú se’m va prendre seriosament. Excepte el meu avi que, assegut amb tota la seva saviesa a la seva vella butaca, em va dir que fer callar als polítics és el què més servei faria a la societat. Després de molts esforços i proves infructuoses, vaig aconseguir aplicar amb èxit una tècnica mil•lenària d’un grup secret de xamans orientals dels que no us en puc donar detalls. Només us puc dir que sóc capaç de robar veus i tancar-les en pots de vidre perquè no siguin sentides mai més. Coincidint amb la campanya electoral d’enguany començaré a desplegar el meu superpoder. Si tot va bé, no sentireu més estupideses dels polítics, que quedaran muts gràcies a les meves habilitats especials. Ara només em queda escollir el color del meu supervestit.

Comentaris

  • Re: Bona pensada[Ofensiu]
    walrusluli | 30-04-2019

    Moltes gràcies Nil!
    Una abraçada

  • Bona pensada.[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 29-04-2019 | Valoració: 10

    Molt bon consellel de ton avi...i molt bona pensada la teva de tancar lesveus dels polítics, per mentider i farçants, dins de pots de vidre per avitar que mai mésningú les sentís. Salut, Nil.

  • Re: Enginy[Ofensiu]
    walrusluli | 24-04-2019

    Moltes gràcies SrGarcia!

  • Enginy[Ofensiu]
    SrGarcia | 23-04-2019

    Enginy i gràcia. Un relat molt bonic.