Simfonia celestial

El 26 març de 2027 és una data que el jove Tobias Gruber mai oblidarà. Dos mesos, tres setmanes i cinc dies després de la seva petició a la Ingrid, finalment van signar l’hipoteca d’un petit però acollidor estudi situat al bell mig del casc històric de Viena. Ell una jove promesa del violí, ella una científica amb un futur brillant esperant-la. Esgotats després d’un llarguíssim dia de trasllat, han quedat adormits, mans agafades sota els llençols, tant aviat els caps han tocat el coixí.

Una dolça melodia, executada amb passió, precisió i a un volum considerable, ha despertat en Tobias a les tres del matí. Lluny d’estar enfadat, aquest està profundament commogut pel què considera la peça musical més sublim que ha escoltat mai. Encuriosit, decideix sortir en busca de l’origen del concert, vestit només amb el pijama malgrat l’intens fred nocturn de Viena.

Veu llum en un pub que probablement és tant antic com la ciutat. No li sona haver-lo vist mai, però hi entra sense pensar-s’ho dues vegades. Immediatament es sent avergonyit. Mai es podrà perdonar haver irromput a la celebració del 200 aniversari de la mort de Beethoven, durant l’actuació de Mozart ni més ni menys, en pijama i sabatilles.