Secrets de la ment

Avui el nen s’ha tornat a despertar xisclant a mitja nit. Em té molt preocupat. Des que la seva mare no dorm a casa, ja fa quatre mesos, s’ha mostrat cada cop més nerviós. La setmana passada, per exemple, em van trucar de l’escola. Pobret, estava arraulit dins el parc infantil, tot sol, ferrat als freds graons metàl•lics, sanglotant amb la mirada perduda.

Aquesta tarda espero que no em munti una escena a la comissaria. Hem de renovar el carnet d’identitat sens falta, però fa estona que el seu petit cos tremola visiblement. Se’ns acosta un policia i ell li estiba la màniga entre sanglots.

- Em posareu a la presó per sempre, oi?
- Perquè dius això, maco? Però si sembles un nen molt bo!
- No. Jo sóc molt perillós. Tinc un gran secret!

El crit ha sobresaltat al policia i ara tothom ens mira. El nen, amb la cara enrogida i llàgrimes lliscant per les seves innocents galtes, continua xisclant:

- Quan ho descobriu, em tancareu per sempre, segur! El pare m’ha dit que la mare és a la presó perquè va atrevir-se a somniar en la llibertat. I això no és res! El pare també em diu sempre que els meus somnis no tenen límits!