Secrets de la ment

Un relat de: walrusluli
Avui el nen s’ha tornat a despertar xisclant a mitja nit. Em té molt preocupat. Des que la seva mare no dorm a casa, ja fa quatre mesos, s’ha mostrat cada cop més nerviós. La setmana passada, per exemple, em van trucar de l’escola. Pobret, estava arraulit dins el parc infantil, tot sol, ferrat als freds graons metàl•lics, sanglotant amb la mirada perduda.

Aquesta tarda espero que no em munti una escena a la comissaria. Hem de renovar el carnet d’identitat sens falta, però fa estona que el seu petit cos tremola visiblement. Se’ns acosta un policia i ell li estiba la màniga entre sanglots.

- Em posareu a la presó per sempre, oi?
- Perquè dius això, maco? Però si sembles un nen molt bo!
- No. Jo sóc molt perillós. Tinc un gran secret!

El crit ha sobresaltat al policia i ara tothom ens mira. El nen, amb la cara enrogida i llàgrimes lliscant per les seves innocents galtes, continua xisclant:

- Quan ho descobriu, em tancareu per sempre, segur! El pare m’ha dit que la mare és a la presó perquè va atrevir-se a somniar en la llibertat. I això no és res! El pare també em diu sempre que els meus somnis no tenen límits!

Comentaris

  • Hola walrusluli[Ofensiu]

    Sentim deixar fora de concurs aquest mes el teu relat.

    La mitja nit del 20 al 21 de cada mes un membre del concurs revisa els relats pendents de validar i aquest mes el teu no hi era, per això ha sortit més tard.

    T'encoratgem a tornar-hi, com sols fer sempre, però una mica abans, per no fer tard.

    Ja pots anar preparant el tema de desembre! T'hi esperem!


    ARC - Comissió de Concursos

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: