Malignitat

Un relat de: walrusluli
El fred vent d'aquell matí d'octubre feia volar els tovallons damunt la llarga taula que els veïns havien improvisat davant l’església. Els primers rajos de sol esquitxaven les seves mans, aixecades cap al cel, mentre feien pinya a l'estret carrer que donava entrada a la plaça. A primera fila, a mig metre del sotsinspector 1066, hi havia la senyora Maria, nascuda vuitanta anys abans en aquell mateix poble. Sota el casc, es va entreveure un somriure quan l’oficial va descarregar brutalment la porra. Malgrat la sang calenta regalimant-li front avall, la senyora Maria va mantenir-se ferma. El segon cop la va tirar a terra. Una setmana després moria a causa d'un traumatisme cranioencefàlic.

Dos anys després l'agent es despertava sobresaltadament d'un son intranquil. L’olor a putrefacció va provocar-li arcades. Mentre sentia el lent xapoteig d'uns passos que se l'hi acostaven, amb el cor desbocat al pit, va allargar una ma tremolosa tot buscant l'interruptor a la paret. Just quan l'accionava, una mà freda i humida va agafar-lo fortament per l'avantbraç, tacant de fang els llençols. El somriure malèvol al rostre turgent de la senyora Maria el va fer xisclar de terror.

Comentaris

  • Re: Crim[Ofensiu]
    walrusluli | 04-06-2018

    Moltes gràcies poeta! Els mots són molt poderosos, precisament perquè no es poden aturar com la història ha demostrat incansablement. Salut!

  • Crim[Ofensiu]
    El poeta | 29-05-2018 | Valoració: 5

    Breu, però concís. A vegades els mots es poden vengar dels vius.En la Literatura tot és possible.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

walrusluli

4 Relats

12 Comentaris

651 Lectures

Valoració de l'autor: 8.83