SebastiàCot

1 Relats, 8 Comentaris
234 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de SebastiàCot

Últims comentaris de l'autor

  • SebastiàCot | 25-07-2019 | Valoració: 10

    Un relat formidable. L’anava llegint i fins i tot volia anar directe al final per veure de què patia el protagonista. I sí, pensava en qualsevol perversió menys aquesta. Si està inspirat en algú real, sisplau, passa-li el meu correu i que vingui per casa...
    I infinites gràcies pel teu amabilíssim comentari al meu sonet. Gràcies.

  • SebastiàCot | 21-07-2019 | Valoració: 10

    De vegades conéixer el futur és tan perillós com oblidar el passat. Excel·lent relat.sóc nou aquí i caldrà anar-te llegint. I gràcies per les teves més que amables paraules al meu sonet.

  • SebastiàCot | 20-07-2019 | Valoració: 10

    Com es poden descriure d'una manera tan concisa i tan detallista alhora totes aquestes sensacions? La innocència, la contemplació de la bellesa, la subjugació i el respecte pel que és bell... Tot això en un breu poema que explica un munt de coses com si les copséssim al vol amb una simple mirada fugaç, tímida i de reüll. Crec que podria ser l'equivalent d'alguna de les mirades que surten a "Mort a Venècia". Potser caldria posar la mateixa música de fons... Felicitats.
    I la segona part hi està del tot a l'alçada, però aquest primer poema el trobo molt més líric, molt més destil·lat, poesia despullada de retòrica. Felicitats!

  • SebastiàCot | 17-07-2019

    En primer lloc, felicitar-te pel relat. Transmet les sensacions que molts tenim quan arribem a casa i tanquem la porta després d'un dia feixuc. El dia a dia també és objecte i matèria literària, i ens ho demostres prou bé, amb la quantitat de sentiments i de coses que evoques i que es complementen amb la nostra experiència quotidiana. Vaja, felicitats.
    En segon lloc, agrair-te les teves amables paraules al meu sonet. Sí, conec Màrius Torres i evidentment que és tot un referent.
    Ens anem veient per aquí. Una abraçada.

  • SebastiàCot | 15-07-2019

    Bona tarda, Nil!
    Tens el do de crear atmòsferes i poblar-les d'una sensualitat càlida, plena de desig, vitalista i lluminosa, que fa venir ganes de llegir els teus poemes l'un darrere l'altre, sense pausa, com una mena de droga bon que només causa plaer. D'això jo en dic posseir el "do" poètic. Felicitats! I gràcies pel teu elogiós comentari.

  • SebastiàCot | 15-07-2019

    Wow!!!! És un sonet fantàstic, i no només amb una tècnica perfecta, sinó amb un lluminós equilibri entre fons i forma i, a més, terriblement hàbil per incloure com a part del sonet la cita perfectament adaptada de Quevedo. Felicitats!!!

  • SebastiàCot | 15-07-2019

    Bona tarda!
    Gràcies pels teus comentaris al meu sonet. MIraré la teva obra i buscaré el poema que em dius. Serà un plaer. I felicitats pels teus textos!

  • SebastiàCot | 15-07-2019

    Bona tarda, Perla de Vellut. T'agraeixo molt el teu comentari elogiós al meu "sonet quevedesc". Crec que has estat molt amable i fins i tot un punt massa. Però moltes gràcies. Com que sóc nou, ara em posaré a anar-vos descobrint i llegint, que serà apassionant. D'entrada, he estat llegint aquest poema teu en què incloc aquest comentari i m'ha agradat molt. Anem parlant! Gràcies!

  • SebastiàCot | 14-07-2019

    Bon dia, amics,
    Disculpeu-me perquè encara no sé ben bé com funciona això i no sé si hi ha altra manera d'agrair-vos els vostres amables i encoratjadors comentaris. Us els agraeixo moltíssim. Ens anem veient. Gràcies!

  • SebastiàCot | 08-07-2019

    Ara ho rellegia i no ho veig pas tan clar. Bé, amb coma o sense, el poema és magnífic.

  • SebastiàCot | 08-07-2019

    No vull polemitzar i, a més, respectaré sempre que l'autor és qui té el domini complet sobre com ha de ser el text. Però fins i tot en aquesta interpretació que comenteu -- i que no se m'havia acudit-- segueixo sense veure la necessitat de la coma. Per exemple, simplificant la frase, podríem dir "sóc l'objecte blanc del teu membre", que té una estructura idèntica a dir "sóc l'objecte bo" o "sóc l'objecte desitjat" i sembla lògic que no hi vagi la coma. Si hi posem el "lúbric" davant, tampoc no canvia res. És a dir, "sóc el lúbric objecte blanc del teu membre" té la mateixa estructura que si diguéssim "sóc el lúbric objecte penetrat", que no portaria coma. De tota manera, torno a dir que qui hi ha de tenir sempre l'última i definitiva paraula sempre és l'autor.

  • SebastiàCot | 08-07-2019

    Jo no hi veig pas que falti cap coma després de "cowboy"; és més l'expressió "cowboy blanc" crec que fomenta el contrast amb les referències negroses de l'altre personatge. És una opinió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: