SebastiàCot

1 Relats, 15 Comentaris
436 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de SebastiàCot

Últims comentaris de l'autor

  • SebastiàCot | 24-06-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut Nil, no deixes mai de sorprendre'm amb els teus poemes, sempre magnífics, sempre sensibles, sempre evocadors. Em sembla percebre una evolució cap a poemes més íntims, cap a poemes que suggereixen sensacions, instants gairebé retratats i que, amb traça i traços precisos, ens aboquen a un munt de records, de moments de màxima sensibilitat. Sí que hi ha una història sota el poema, però el seu eix no és la venda del sant sinó la seva bellesa, la bellesa que perceps tu i el jove mossèn que s'emporta la figura a casa.
    Poesia sempre és sensibilitat. El poeta ha de ser sensible, però ha de tenir el do que tens de transmetre i encomanar la sensibilitat de l'instant, de la història, al lector. I em meravella que amb poques paraules --o les justes i precises-- retratis aquestes atmosferes d'una manera tan viva. T'ho deia en altres comentaris, quan parlava de la capacitat teva de recrear records en els altres, de fer sentir olors, perfums, escenes quotidianes i fer-ho de manera bella.
    Com sempre, felicitats.

  • SebastiàCot | 15-05-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut Nil,
    Tot i que amb una mica de retard, no me'n puc estar de comentar el teu nou poema. Una vegada més, em sorprèn la teva capacitat per anar suggerint històries només amb algunes pinzellades. Tant és així que els teus poemes són com una mena d'interruptor que encén tot de llums i vivències en qui ho llegeix. No m'he trobat mai en aquesta situació que expliques, però sí que m'has fet posar la pell de gallina recordant situacions en què el cor i el cap et van a cent per hora només pensant en allò que pot passar. I aquesta és una de les gràcies del poema i una de les habilitats del poeta que el sap escriure. Perquè costa --jo no ho sabria fer-- crear tot aquest univers de vivències i fer que el mateix lector acabi de desenvolupar el poema fent servir la seva imaginació i les seves experiències personals. Com crec que ja t'he dit, els teus poemes fan l'efecte del perfum, de les olors, de les sensacions, que en un instant en transporten cap a un munt d'altres universos. Per la resta, em causa admiració el teu sentit del ritme tant dintre del vers com en el conjunt del poema, tant pel que fa al ritme "musical" de la composició com també al ritme "d'acció" i de "sensacions" que brollen en tot el que escrius. Una vegada més, com sempre, felicitats.

  • SebastiàCot | 09-04-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut Nil!
    Com sempre, només et puc felicitar pel poema. Ben fet, ben construït, sensible... Si en l'anterior ja destacava la teva capacitat per a despertar en el lector un munt de records i evocacions, en el d'avui encara has anat molt més enllà. El teu poema m'ha fet recordar a l'instant l'olor de la colònia, la infantesa, el pare jove... però no només evoques records de situacions concretes, sinó també records de sentiments, i això és molt més complicat. No és només que el pare fes això o allò, sinó el complicat conjunt de sentiments i la forma de portar-los en aquelles èpoques.
    S'ha parlat molt de les olors i els gustos per transportar-nos al món dels records i alguns moments de la millor literatura universal estan dedicats a això, com el cas de la famosa magdalena de Proust, i aquí tu demostres ben be que amb la literatura, amb un bon poema, es poden revifar, amb poques línies, un munt de records, de sentiments, de sensacions.
    Com sempre, felicitats!

  • SebastiàCot | 23-03-2020 | Valoració: 10

    Ja sé que és un tòpic començar felicitant-te pel poema, però també és obligat i, sobretot, just. Podria dir que el poema és sensual, que demostra un domini excel·lent de l'idioma o que fas servir recursos poètics d'alta volada. Però tot això ja ho saps.
    El que voldria destacar és que el teu poema m'ha sorprès --bé, sempre em sorprens-- per la seva capacitat de convertir-se en una mena d'ona poètica expansiva. En el poema hi dius el que hi dius, però juraria que actua com un objecte que cau al mig del llac i que genera unes ones que van molt més enllà. El teu poema és el còdol que impacta a l'aigua, i nosaltres, cada lector, som el llac en què avancen en cercle les onades. Vull dir que el teu poema s'ha anat multiplicant en mi, abastant zones de l`ànima a les quals només s'hi pot accedir des de la poesia. Alguna de les ones m'ha transportat a la infància, a la imatge del safareig, a la sensació de calor, a les olors de les verdures abocades als marges dels torrents, a la visió de les canyes; d¡altres ones m'han portat a evocar l'admiració pels cossos bells, pel batec accelerat del cor davant tota forma de bellesa; la mateixa ona, o una altra, qui sap, m'ha sacsejat recordant-me la fiblada del desig; d'altres cercles m'han fet evocar el transcurs del temps, l'error de creure que la joventut donada ens serà eterna, els anys malbaratats...
    Tot això, totes aquestes sensacions i moltes més, només les pot generar un poeta. La poesia és la pedra que impacta a l'ànima i la sacseja, però, com el jove David, només la mà destra és capaç de fer-ho, d'abatre gegants, senzillament, sabent apuntar al lloc clau de cadascú.
    Per això deia que el teu poema és com un haiku, No hi fa res ni la forma, ni l'extensió. És un haiku perquè pot multiplicar cada mot, cada petit concepte, fins a convertir-lo en un mar de sensacions, en un manantial inesgotable de poesia, en un univers de recods i reflexions.
    Per això era obligat començar i acabar felicitant-te pel poema i demanant-te'n molts més.

  • SebastiàCot | 16-02-2020 | Valoració: 10

    Potser diràs que no és un poema libidinós, però a mi m’ha sacsejat del tot. M’ha recordat el moment aquell en què, per uns segons de res, vaig veure nu, per única vegada i des de lluny, el xicot que més he estimat en ma vida. Va ser un instant un primer de juliol de fa més de quaranta anys i encara se m’accelera el cor i em cau una llàgrima en pensar-hi. Un poema excel·lent, com sempre, Mestre.

  • SebastiàCot | 10-02-2020 | Valoració: 10

    Benvolgut Nil,
    Si no fos perquè és marca de la casa, em torna a sorprendre el sentit natural del ritme que aconsegueixes en els teus poemes. Sé que és un do que tens, però, alhora, també demostra un esforç i una voluntat constant per trobar cada paraula i cada forma exacta.
    Amb tot això, amb aquesta combinació de talent, creativitat i esforç, atorgues als teus poemes un aire clàssic. Rellegia la selecció de poemes teus amb què comences la teva presentació, i tenen una profunditat i una gràcia que els hauria de fer figurar en qualsevol antologia. I tot i que passes de la mètrica, l'efecte rítmic va molt més enllà del que aconseguim els qui ens dediquem a escriure comptant síl·labes i veient on han de caure els accents.
    Aquestes tres gràcies ens presenten un altre registre de la teva poesia. Has passat de la voluntat trencadora a la poesia esteticista i sense perdre cap punt de gràcia.
    Com sempre, felicitats!

  • SebastiàCot | 27-11-2019 | Valoració: 10

    Suposo, benvolgut Nil, que tots els teus lectors esperàvem amb ànsia aquest tercer acte. I valia la pena l'espera, perquè el conjunt dels tres poemes és fantàstic. Saps descriure perfectament i amb volada lírica un instant en què, tot i semblar que no passa res, passa de tot. En tres seqüències gairebé instantànies, tots els personatges viuen un munt de sensacions, de paradoxes, de sentiments i de silencis que ho diuen tot. I és cert que no hi trobem l'explosió eròtica joiosa de la majoria dels teus altres poemes, però aquí hi aportes una subtilesa que acaba dient-nos molt més del que aparentment s'hi diu. La poesia és això: fer-nos veure el que passa des dels ulls del poeta, però digerint i païnt nosaltres, com a lectors, el missatge, fent-lo nostre i evocant tots els records que ens porten a convertir cada poema en un poema propi i personalíssim. Felicitats!

  • SebastiàCot | 09-11-2019 | Valoració: 10

    Com sempre, i com ens tens acostumats, un excel·lent poema. Però diria que no és tant un "segon acte" com una "segona estrofa" del poema anterior. Si s'entra de manera directa a llegir "El seu nom és Niko", et dóna la sensació que el poema, per ell mateix, no acaba de girar rodó, però quan el llegeixes després de l'altre, hi trobes una continuitat completa i llavors tot encaixa, no hi sobra res i cada cosa és al seu lloc. Per això suggeriria que, quan els tornis a publicar, passin a ser una unitat, encara que dividida en dues estrofes i, amb una mica de sort per a nosaltres, amb totes aquelles altres que hi vulguis afegir i que ens expliquin el desenllaç d'aquesta trobada singular. Com sempre, la meva felicitació!

  • SebastiàCot | 09-09-2019 | Valoració: 10

    El bon amic Nil em va recomanar vivament la lectura d'aquest sonet i mai no li estaré prou agraït. He de felicitar-te de manera entusiasta per la bellesa de la poesia, el seu equilibri, la seva harmonia i la tècnica depurada que fas servir. A mi, que també m'agrada fer sonets, em servirà com a referència. Altra vegada, felicitats!

  • SebastiàCot | 08-09-2019 | Valoració: 10

    Felicitar-te una vegada més. Has aconseguit, amb una concisió perfecta, retratar tota una història que passa en uns segons però de molta fondària: la parella que camina, el noi que et mira, l'encreuament de mirades, el desig soterrat i compartit... I les circumstàncies del començament s'han converrtit en unes altres de sobte. Felicitats per reflectir un moment així i d'una manera tan bella.

  • SebastiàCot | 29-08-2019

    Tens tota la raó. I certament alguns lectors, per les nostres circumstàncies, podem sentir el batec del que escrius, entendre les situacions, imaginar-les i alguns, els qui hagin estat més afortunats, fins i tot reviure-les. I ho fas amb enginy, elegància i concisió, com si fessis anar el bisturí del desig. Felicitats!

  • SebastiàCot | 28-08-2019 | Valoració: 10

    Em meravella aquesta capacitat teva per per portar el lector a escenaris molt plaents. Ja no es tracta només del que escrius de manera excel·lent, sinó de la capacitat de fer volar la imaginació del lector molt i molt enllà, potser massa i tot pel que es pot arribar a comentar per aquí sense escandalitzar. Altra vegada, felicitats!

  • SebastiàCot | 25-07-2019 | Valoració: 10

    Un relat formidable. L’anava llegint i fins i tot volia anar directe al final per veure de què patia el protagonista. I sí, pensava en qualsevol perversió menys aquesta. Si està inspirat en algú real, sisplau, passa-li el meu correu i que vingui per casa...
    I infinites gràcies pel teu amabilíssim comentari al meu sonet. Gràcies.

  • SebastiàCot | 21-07-2019 | Valoració: 10

    De vegades conéixer el futur és tan perillós com oblidar el passat. Excel·lent relat.sóc nou aquí i caldrà anar-te llegint. I gràcies per les teves més que amables paraules al meu sonet.

  • SebastiàCot | 20-07-2019 | Valoració: 10

    Com es poden descriure d'una manera tan concisa i tan detallista alhora totes aquestes sensacions? La innocència, la contemplació de la bellesa, la subjugació i el respecte pel que és bell... Tot això en un breu poema que explica un munt de coses com si les copséssim al vol amb una simple mirada fugaç, tímida i de reüll. Crec que podria ser l'equivalent d'alguna de les mirades que surten a "Mort a Venècia". Potser caldria posar la mateixa música de fons... Felicitats.
    I la segona part hi està del tot a l'alçada, però aquest primer poema el trobo molt més líric, molt més destil·lat, poesia despullada de retòrica. Felicitats!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: