Esculpint menhirs

Un relat de: rnbonet
Hurg era escultor. Fabricava menhirs per encàrrec. De totes mides, de tots el preus.

De quanta alçada el vol? ¿Quina pedra desitja? Pesant o lleuger? El vol a destall o a escruix? En tenim ara uns d'oferta, amb alguna esquerda que ni es nota, un nimi defectet, que...

I fins i tot, si li ho demanaven, podia, per una mòdica quantitat de cafissos d'ordi, encarregar-se també del transport des del seu taller fins el lloc on desitjara fer l'obituari la família del finat.
En aquells temps era costum fer un discurset de les virtuts de l'occid abans de dipositar les seues cendres al peu del monolit. I sempre era el cap espiritual, el Gran Bruel Sortiller el faedor del panegíric.

-Oh, tribu! Sense postposar en cap motiu el valent tarannà del nostre Argg, ací cendres presents, fou caliu i brasa, torxa i capdavanter de l'oposició al canvi climàtic al qual estem immersos per mor del punyetero Pare Sol. Emperò, anem al gra del nostre 'tributaire'... Excel·lent caçador, adobador eminent de pells, sempre treballador, bon amic i millor pare,...

I 'bla,bla.bla,,'.. fins que la raquítica veu era engolida per una ràfega de vent, congelant mots i quasi presents. I 'les presentes', que no calia masclisme aleshores. Femelles, mascles i “tutti quanti”, paritat! Igualtat de gèneres!

Doncs resulta que allò de plantar un menhir aixoplugant les cendres del difunt es va posar de moda. Algunes famílies volien fins i tot una nova estructura més complexa. Una espècie de panteó familiar: el DOL-MEN's, mot de clara essència catalano-anglosaxona Pels que ho dubtaven, el 'gurufilosoflingüe' de la tribu, conclogué les suspicàcies desfermades amb aquesta sentència ortodoxa: “Ni pa tu ni pa mi”.

A Hurg li calgué canviar la cova per una més gran; es feu autònom, fundà una SL, agafà un oficial i uns quants aprenents, -per reduir despeses i per tal que els impostos al clan suprem li sortíren més rentables-, i continuà fent menhirs.

I així és com es va formar el que actualment anomenem Carnac.


Comentaris

  • I jo que em pensava...[Ofensiu]

    I jo que em pensava que el transportista del teu protagonista seria l’Obèlix...
    Segueix amb el teu humor particular, segueix!
    —Joan—

  • Empremenhidors[Ofensiu]
    kefas | 13-12-2018

    Mentre el llegia, un dels menhirs anava agafant forma. Encarcarat, morrut i amb el tupè groc. És el que desvetlla el paradigma. D’ara en endavant els menhirs posseiran la terra. Han començat per dalt. A la resta només ens deixen el paper de cendra, als seus peus.

  • Sempre va bé[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 11-12-2018

    Una mica d'humor sempre va bé. Gràcies M Bonet per fer-nos riure una mica.
    M'has recordat que fa mot temps que dic que m'agradaria visitar la Bretanya, si mai arribo a anar a Carnac, segur que recordaré el teu relat.

  • Aplaudiments[Ofensiu]
    aleshores | 05-12-2018

    Company rnBonet:

    A mi també m'agradaria ser enginyós i, sobretot, saber parlar català!
    Felicitats. I torna, torna més.

  • Bastant bon relat.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 05-12-2018 | Valoració: 9

    M'agrada, és simpàtic i divertit.

    Jo també vull un memhir. ¿Em surt massa car? ¿Em faríeu un descompte? ¿Obriu els caps de setmana?

    A veure si em construim un bon dolmen.

    Salut, rnbonet. Ens veurem, espero!!

  • Ingeniós![Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 04-12-2018 | Valoració: 10

    Un relat d'humor molt intel·ligent, narrat am molta destresa i sobretot amb una gran dosi d'humor de doble intencionalitat i significació. M'agraden els mots que has triat, llevat de la paraula "punyetero" de dubtosa catalanitat i poc afí, a parer meu amb la resta de ben triats mots que conformen aquest formidable relat teu. Per cert, jo tinc un poema, si cerques entre els meus, que duu per títol menhirs.

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 04-12-2018 | Valoració: 10

    M’’ agrada conec Carnac

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1588 Comentaris

355752 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!