l'EmaHac

L'EmaHac ho tenia clar, molt clar. Havia estat escollit pel dit índex de Déu per restablir la gran influència històrica que el seu País -perdó, Comunitat!- havia estat. “Posar-la al mapa”, deia sovint. Que fos coneguda arreu de tot el món.Com si aquell tros de terra vora mar fóra ignorat, quan resultava que només per un dels seus productes agrícoles era reconeguda mundialment.
I preparà el pla, digne d'un faraó de l'antic egipte, amb poder absolut i amb la connivència dels mandamassos del partit -els quals, siga dit de passada- posaven “la mano en el fuego” per respondre de la integritat i l'honradesa de l'EmaHac.
Engegà, en principi, tota una sèrie d'obres blanques -pel color- i grandioses -per la mida i pels sobrecostos- al llit d'un antic i tràgic riu que, tot siga dit de pas, el poble volia per a gaudir-lo. Encarregà projectes de contruccions a un afamat arquitecte nadiu que havia triomfat a l'estranger i pagava els impostos fora. L'obra creixia poc a poc i els deutes, al contrari.
Emperò, l'EmaHac no estava content. Poca cosa. Calia fer més. Així que s'embolicà amb el poder local i portà una cursa de vaixells mundial. I s'embolicà amb la cúria local i portà una visita -extraordinària - del Pope. I no content encara, s'inventà un circuit urbà de cotxes de competició al País -perdó, Comunitat!- que no aprofità per res i que encara estem pagant.
Però no. Sembla que ens estem eixint de mare. Bo, me n'estic eixint. Ell, l'EmaHac, no mai. D'uns assumpte menor, eixí absolt. Dels altres, encara no se sap res.
Al que anàvem, però. Sí, allò de l'arquitectura. El primer 'gran invent' de l'EmaHac. A hores d'ara, problemes en quasi tots els edificis: inundacions a uns, caiguda de taulellets a d'altres, uns que no saben com aprofitar-los... I mentrestant, el xicotet País segueix tenint al mapa el mateix lloc que ocupava abans. Els ciutadans que hi viuen, això sí, estan més endeutats -i molts,cabrejats- que mai.
L''EmaHac?. Viu, tranquil·lament, amb despatx, xofer i escorta.