Taula del huit

Un relat de: rnbonet

2020. Ara, primera figura del ballet nacional de Cracòvia, amb consciència de cos i de poble, repeteix dansant aquells exercicis de taula de multiplicar en els gestos, als passos, emocions i grafismes de cos: huit per set, cinquanta-sis; vuit per vuit, seixanta-tres,...
“Un nou concepte en dansa” “Una nova visió de moviments”, opinen els crítics.

2000. “La mare està enganxada al mòbil; el pare llegeix el diari. Joan, el germà major, juga amb la “playestation”. Jo, balle. Em desplace a l'espai, dissenye formes evanescents amb ritme de taula del multiplicar del vuit... I sent, i vibre amb l'energia de la música amb cor bategant.me i els músculs obeint l'ordre que els dona el cervell...”

1990. Quantes vegades m'ha dit el mestre: “Mira, David... Si ja te'n saps set, només necessites memoritzar tres resultats... Bé, dos, per ser exacte. I et caldran estos exercicis rítmics i mínims de memorització si vols assolir ser algú a l'ofici que tu desitges: ser batllarí. A més a més d'un munt d'esforç i de sacrifici... Flexibilitat al cos i a la ment.. I taula del huit!.”

Comentaris

  • El compàs[Ofensiu]
    kefas | 18-03-2019


    Perdre el compàs en la dansa, en el joc, en la vida, es perdre’n el control. El teu ballarí quan multiplica vuit per vuit i diu que són seixanta-tres, està perdent el compàs. És aquest el sentit de la seva dansa trencadora?

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

357272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!