Balada d'espera

Un relat de: rnbonet
“Lli-ber-taaat, am-nis-ti-aaa i Es-ta-tut d'Au-to-no-miii-a”!!!! Encara recorda Joan el crit i la gentada. Assistí al despertar de la somnolència d'un poble cosí germà, allà pels setanta i tants. Queda lluny el crit, com lluny queden els anys de facultat fora casa, vora el Túria, la foscor d'un règim totalitari, les camises blaves, els jocs de lluita clandestina, les carreres davant els grisos.
Restaven lluny també, els tancaments i les càrregues policials. Ara tornen. Sap, però, que els cops de porra i les bales de goma no desfan il·lusions, i que el temps no desdibuixa idees. De debò, al seu país han estat sempre.
De bell nou, gent al carrer., Ara, a la seua terra, la terra que estima, la terra que l'ha vist nàixer. Esperar. Atendre. Darrere, unes Diades històriques, de multituds enfervorides, de famílies senceres en una festa de conviccions, colze a colze.
Emocions, càntics, plors d'alegria, plors de tristesa, indignació, festa. Tot plegat. Anem més lluny, amb esperança. Aquesta terra és nostra i la volem lliure. Aquesta terra serà lliure i la volem nostra. El vermell i el groc ens porten, amb la fel amarga dels fets actuals, al dolç suc d'un temps futur. Un sentiment continu, una idea, solca valls, planícies i muntanyes; carrers i places, viles, pobles, ciutats. Al camp, a la mar, amb orgull, sense vergonya, ferint els ulls, el cel blavíssim d'una estelada.

Comentaris

  • mobymax login[Ofensiu]
    dhawan77d | 12-05-2018 | Valoració: 8

    It is developed by keeping all types of students in mind. It is not developed by keeping only certain group of people. So anyone can use it.

    mobymax login |
    mobymax sign in

  • Ens en sortirem![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Un relat preciós, esperançador, escrit amb el cor ben regat. Emoció per a tots aquells que, manifestació rere manifestació, cantada rere cantada, anem endavant. Una forta abraçada.

    Aleix

  • El suc de l'esperança[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-04-2018

    Jo també vull beure el dolç suc de què parles... Els arbres de l'esperança són gaire lluny? Si fan suc del bo, caldrà plantar-ne molts... Mentrestant, jo també m'espero al meu jardí de trèvols ("Trèvol"), on n'hi ha de cinc fulles, que són els de l'esperança. Et convido a endinsar-t'hi, per si en trobes algun...


    Molta sort i fins aviat! :)


    Marta

  • Veig que ha desaparegut...[Ofensiu]

    Veig que ha desaparegut el meu mini-comentari que és aquest:

    La situació actual plana en molts dels nostres escrits...
    Gràcies, Ramon!
    —Joan—


    Per un moment he temit que t'havien aplicat el 155!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

260 Relats

1547 Comentaris

278225 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!