De cognom, Lleonard

Un relat de: rnbonet
Vicent Lleonard Tonellet era pintor. Habitualment pintava flors, nature mortes i, de vegades, algun paisatge. No en venia quasi cap; no tenia èxit. Va ser precisament en bufar les espelmes del seu quaranta-cinc aniversari que una ràfega clarivident es va encendre al seu cap i tingué la idea clara del què anava a ser el seu futur pictòric. Seria famós mundialment.

“El primer que faré serà una sèrie de llenços no massa grans, utilitzant tota la gamma cromàtica possible dels grocs, amb pinzellada agressiva. Gira-sols, per exemple. Després assatjaré el format mitjà, amb temàtica religiosa. Sí, el darrer sopar de Crist, aniria bé. Jesús al centre, ple de majestad, i al seu voltant, dreta i esquerre, els deixebles agrupats de tres en tres, en posicions diferents,tots atenent el missatge. Per aquest, de ben segur que em donen la Creu del Gran Pintor. Caldrà afegir-hi algun detall casolà i potser uns fons clàssic. Veurem. I ja immers en pur classicisme i les grans dimensions, el tercer serà una Venus candorosa i púdica, amb una llarga cabellera rossa, sortint de les ones, nua. Imitaré l'estatuària grega, recolzant-la sobre la cama esquerre, al temps que una figura vestida de flors farà de contrapès per la dreta i un alat Cèfir amb la seua esposa Cloris bufaran a l'esquerre del llenç. Tot simbolisme, tot classicisme greco-romà. Quedarà collonut! I per aquest, ja em veig al grans museus del món! El següent, per variar, de xicoteta mida, serà un retrat de dona. Un somriure enigmàtic amb les mans creuades, suavitzant els contrastos, difuminats. Als fons, un riu i unes muntanyes. De ben segur, també, que es farà molt, molt famós al llarg dels temps.”

No arribà, però, a fer el retrat. Després de la sèrie de gira-sols, es tallà l'orella; una vegada acabat el quadre religiós, el trobaren intentant cruxificar-se. A l'hospital on el dugueren per guarir les ferides es passejava nu amb una llarga perruca rossa.

Ja no pintà més. Fou ingressat a un psiquiàtric.

Comentaris

  • La pintura: Una gran afecció..[Ofensiu]
    brins | 24-01-2019 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari, Ramon. Jo també diria que aquest relat ha estat escrit per algú que estima la pintura i que la practica amb molt d'encert.Sort!

  • Sort que no era músic![Ofensiu]

    Sinó com s’ho faria per compondre música... encara que ben mirat només es podrà penjar els pinzells en un costat.
    De totes maneres això de l’orella em sona un mica... me’n podries fer cinc cèntims.
    Aquesta ironia, Ramon, aquesta ironia...!
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 13-01-2019 | Valoració: 10

    M´ha agradat molt el teu relat. Fins al final sorprenent que m´ha enncantat. Moltes gràcies per llegir-me, venint de tu es un gran honor. Jo et llegiré m´encanta el teu relat. Fins aviat.

  • E. VILADOMS | 09-01-2019

    Un relat com una picada d'ullet.
    Fins al proper, rnbonet!

  • Lleonard només de cognom...[Ofensiu]
    Montseblanc | 07-01-2019

    Ostres, el teu pobre protagonista no sols volia imitar les grans obres d’alguns pintors reconeguts, també sembla que s’identificava amb les vides d’aquests autors i amb els personatges retratats als quadres. Tot un desafiament per als psiquiatres…
    M’ha agradat, és divertit encara que el Vicent acabi malament...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

265 Relats

1564 Comentaris

297779 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!