x allan lee

El meu condol pel traspàs del teu marit. Supose que el tràngol, amb l'ajuda dels fills i família, estarà menys latent.
Jo m'he trobat -em vaig trobar- uns anys més de vida.Quasi em va comptabilitzar l'amic Màndalf com nou veí al regne de sant Pere. No he parat, però d'escriure i de dibuixar/pintar. Ho passe bé, m'entreté i no pense en altres coses.
Sé de tu per algun dibuix teu al "face"; dibuixos molts personals, inconfusibles i meravellosos..
Bo, xicona! La vida segueix. No sé quant, perquè ja en són 82 ben fets. Mestrestant...

Salut i rebolica!

Una abraçada ben forta!