Cercador


Llista categories

Amb el darrer vol

Un relat de: rautortor

Amb el darrer vol

Amb el darrer vol de les orenetes
se n’aniran l’estiu i el seu rebombori.
El fred adormirà el bosc i daurarà les fulles
perquè es deixin anar amb l’hàlit del vent.
Encara que sigui a destemps, la tardor
mai no dubta, un dia o altre s’esdevé.

En cada fulla encesa es desclourà el record
de quan la vigorosa saba la feia exuberant
i ardida, sempre a la cerca d’un demà madur;
de quan s’estremia de goig al mig d’una tempesta,
cofoia dels regalims que li espurnejaven la pell;
de quan delejava el vol dels alífers transeünts
i es dolia de no poder volar.

Mes, la tardor, compadida del seu desencís,
li oferirà l’acompliment d’aquest darrer desig.
Així i tot, haurà de superar un lent capvespre,
un toc de difunts abans d’emprendre el vol
definitiu. Adeu-siau, germanes de l’arbreda!
I volarà per fi, tot infantant un nou paisatge.

No tinguis pressa -li recomana el poeta-, pensa
que és llarg el camí a una nova primavera.

Comentaris

Afegir comentari
  • Una tardor plena de sentits. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-10-2023

    Realment descrius molt bé el concepte de "La tardor", Rautortor.
    M'impressiona, com la narres a poc a poc, amb moltes metàfores que omplin el cor, quan estic llegint-lo. La tardor és una bona estació per a inspirar-se i ho has aconseguit. Enhorabona, Rautortor.
    (Et comente que sí, és veritat, que no m'havia adonat d'aquest "Recull", que realment ho has fet molt complet. M'havia passat per alt. No sé com!) (És així, soc el poeta de l'amor. Gràcies per dir-me'l.)
    Cordialment.

  • M'agrada la tardor [Ofensiu]
    Prou bé | 17-10-2023

    Quan queda enrera el sol que tot ho crema ara que L'aigua no es deixa veure. Com es vestiran els boscos aquest any. Tot és canviant ...
    Un bon poema Segre el pas del temps.
    Amb total cordialitat

  • Moixons[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-10-2023 | Valoració: 10

    Els moixons són un termòmetre fantàstic de la vitalitat de la terra. A l’estiu, orenetes i falciots; i a la tardor, si més no aquí a Ribes de Freser, l’arribada de les cuetes o cueretes blanques. És una delícia veure el Seu vol ràpid i àgil. Visca la natura! Una forta abraçada.
    Aleix

  • La tardor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-10-2023

    Un bonic poema, una excel.lent metàfora de la tardor.

    Salutacions rautortor.

    Rosa.

  • La fulla, la persona[Ofensiu]
    aleshores | 16-10-2023

    Dona bó de llegir aquesta text ric d’imatges i de paraules i metafòric.
    Recorregut vital de la fulla i la persona, també.
    No deixes anglès ni perspectives sense fer servir.
    Però, posats a demanar, no li faria gaire mal a l’expressió de les idees el fet de dotar-lo de major musicalitat mètrica. Però bé, sempre volem més! I, al final, Walt Whitman tampoc ho feia.
    Felicitats.

l´Autor

rautortor

223 Relats

757 Comentaris

140361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Afegir a preferits
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)

A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.




Fotografia d'Arno Rafael Minkkinen
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >