El fred

En Constati remuga fins el darrer alè de la seva vida... Té presa a trascendir... i escull la temporada de fred, un fred que talla tot d'una l'expectativa del lector que , vist i no vist, com un llamp fugisser, es troba davant un suïcidi inesperat que ens transbalsa. Un relat curt però que fa meditar llargament.

Molt ben narrat amb un lèxic planer que amb poques paraules t'endinsa en la història, i amb un bon final (trist), però bo, i això és el més complicat d'aconseguir en els microrelats.
Enhorabona.
Fins aviat,
Neus

Com ja t'han dit abans, un microrelat que ho té tot per ser un gran microrelat. I diria que és un exemple d'escola, per mostrar a qui vol aprendre que és un microrelat.

Quan veurem publicat un recull dels teus relats i microrelats? No pot ser que gent com tu sols visqui de publicar en reculls de diversos autors, o en revistes especialitzades de gènere. A la gent li cal un llibre de la teva prosa fantàstica i de la realista també. Et volem tenir de convidada presentant el teu llibre a la jornada ARC de microrelats que es fa cada any en el lliurament de premis. Va!

Gràcies pel comentari al meu poema i per l'explicació del teu, El fred.

Només volia dir-te que vaig escriure un relat el l'Agost del 21, que es diu Per què ho ha fet, que parla del mateix fet, a partir d'una experiència d'un viatge en tren per si vols llegir-lo.

Sorprèn que algú pugui pensar en el retard dels trens, en la conversa amb el veí i sentir que fa fred quan és a punt de saltar al no res. Així som i no hauria de sorprendre.

Amb total cordialitat

Curt i duríssim, com un cop de martell. El relat comença semblant una queixa trivial de la puntualitat dels trens, ni t'ho podies pensar que el final fos així. Un suïcidi és una cosa molt seriosa, la manca de puntualitat és molesta i poca cosa més.

Bon relat, concís i directe al gra.

Agafo força el tren. M'ha passat de tot. Haver de canviar de tren a mig trajecte per una avaria, que no funcionin ni les pantalles ni la megafonia i la gent hagi de mirar per les finestres, mig tapades amb grafits, una persona que es desmaia i hem d'esperar una ambulància... El pitjor són els suïcidis.
Quan a l'estació anuncien per megafonia que el tren vindrà amb retard degut a un atropellament, en la majoria dels casos es tracta d'una persona que s'ha tret la vida. Aquest any, només a Catalunya, ja portem més de cinquanta persones que s'han tret la vida d'aquesta manera. Vaig llegir que hi ha maquinistes que acumulen fins a tretze atropellaments.
Ara fa un any, vaig agafar el tren al meu poble, en direcció Barcelona, no portàvem ni dos minuts quan vaig sentir un cop molt fort sota els peus. Primer vaig pensar que era una branca, o una pedra, fins que el tren es va aturar del tot i el maquinista va informar d'un atropellament. Aquell cop sec el recordaré sempre. Mentre esperàvem que vinguessin els bombers per evacuar-nos, no podia deixar de pensar qui devia ser el mort o la morta, per què ho havia fet? Era una persona gran o jove? Tenia problemes de diners, de salut, d'amor? Potser era una persona com el Constantí...

El desenllaç del relat és com un llampec en un cel serè, t'agafa desprevingut i et deixa baldat. No és senzill de descriure, en un relat tan curt, un desenvolupament tan colpidor, però és marca de la casa. Enhorabona, Montseblanc!
PD: un acudit seria l'altra cara de la moneda del teu text, en sel sentit de fer riure en lloc de plorar, i n'hi ha de molt dolents!

Va tenir el Constantí, llançar-se a la via del tren. Això és un suïcidi amb tota regla.
M'ha admirat com ho has redactat. Tota una història en un minut.
Enhorabona, Montseblanc.
Cordialment.
Perla de vellut

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Te tot el que ha de tenir un microrelat. Brevetat, concisió, una història que s'ha d'imaginar el lector i sorpresa final.
Chapeau!

Caram, no em pensava que acabaria així. És un relat colpidor, brutal. Pensar que els trens també poden fer aquesta “ feina “, fatal. Una forta abraçada.
Aleix

hi ha retards per situacions com aquesta, que ho anomenen fallada técnica.Potser no és mes que això : un suïcidi.

mot ben narrat tota l'ambientació i el final terrible i sorprenent.

El retard del tren, les vies envellides, el fred, el temps d'espera...Una infinitat d'inconvenients que sacsegen el nostre dia a dia.