Vull somiar en rosa.

Gràcies per llegir-me.

Llibre
**

M'agrada com ets capaç d'acolorir la vida de la manera més senzilla..."Amb un retolador permanent."
Porto una estona passejant pels teus poemes i m'encanta veure'hi reflectit en ells la teva manera de ser, vital i alegre. Un plaer haver passat per aquí!

... i al mateix temps blanet com la goma d'esborrar. Queixa i desig fonent-se en paraules i metàfores.

Salut i rebolica, xicona!

que t'acompanya segur que té la mateixa màgia que aquest retolador permanent color de rosa que esmentes al poema, anna !

moltes gràcies per compartir i comentar a RC
rep una abraçada des de mataró! ;-)

... que en realitat son dos poemes, la primera i darrera estrofa es un desig optimista, la més llarga del mig es una confessió de vida.

Somiar en rosa, trobar i crear el món dels nostres somnis i il•lusions... el que portem al cor, pel que lluitem cada dia, o si més no tindríem que fer-ho, només per aconseguir-lo (una fita? És molt provable... som humans i això fa que somiar sigui una de les nostres debilitats...

Una abraçada:

Eloi

Portes tancades però també finestres obertes.
Túnels foscos però també espais claríssims

M'ha encantat que vulguis somiar en rosa i poder esborrar amb una goma Milán. Genial!
Un plaer posar rostre als teus relats. Teniu, les dues, cara de persones molt dolces.

Una abraçada

el permanent i àdhuc la goma 'Milan' (no s'ha de fer propaganda) :-D

Jo els somnis els vull del color que senti, perquè la vida no és sempre igual. Potser n'hi haurà de color porpra (com un rosa serè amb passió entesa), de taronges (i la creativitat serà el somni creant-se a ell mateix), blau llapis d'ulls conjunt amb un peto texà per anar a fer el cafè i fer goig i no pensar en els mosquismalparitstigre i blablabla.

El rosa, de fet, sí, estereotips femenins apart. Si és rosa xiclet farà olor de maduixa ensucradeta industrialment, però es poden fer bombolles grosses que esclatin al rostre i el deixin enganxifós enganxifós i riure o emprenyar-se i l'acció que es triï defineix el somni que es volia. Potser.

Que bé que esteu a la foto!!!!!!!! Jo, com que no tinc filles, em posaré amb la gata.

Abraçada octubrenca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mena (i sí a obrir portes i entenc força-feblesa, que no es que sàpiga combinar, on fait ce qu'on peut).

Has visitat mai el roserar del parc Cervantes de Barcelona? Te'l recomano vivament. És un espai únic, on passar-hi una bona estona olorant, veient, tocant i dexant els sentits ballar. Allà hi trobaràs totes les portes obertes; les portes d'una felicitat. Jo hi vaig sovint amb la dona, una gran amant de les flors. Potser ens hi trobarem algun dia. Felicitats per la teva sinceritat i naturalitat. Una abraçada.

Aleix

el que més m'agrada del poema. Un color que no es pugui esborrar!!!
(lo de la goma milan ja t'ho han dit...però sona a proper, això Milan de nata!!!)

Petons

... també podràs pintar la teva vida d'aquests somnis! Sempre he dit que som una persona molt positiva però també hi ha moments en la vida on tot pareix ser obscur i negatiu (i espero que també sigui així en el teu cas;, un dia negre, els altres de color!)

Què guapes sortiu a la foto! És la teva filla, no? Sembla de la meva edat, segurament ens duem poc temps de diferència!

Una besada!

Marta

No sé si la teva vida és o ha estat un poc fosca, però m'agradaria contribuir a desfer la foscúria encara que fos amb un petit llum que il.3luminés tant com s'il·luminen els teus magnífics versos.
Una besada dolça.

com de nata, o quelcom pur; quin goig esborrar les males coses amb una gran goma blanca!. Un poema molt expressiu, el trobo bonic i plé d'alegria. Esteu molt maques a la foto. Molts petons

a

Magnífic poema en el que retrates l'angoixa i el desengany de les portes tancades i
les escletxes amb poca llum. La vida no sempre és dolça, hi ha molt de negre i gris, de tristor i d'amargura, però s'ha de lluitar per a canviar el color de la vida. Aquest privilegi està a les nostres mans. I sobretot s'ha de somiar, perquè això no ens ho pot prendre ningú.

M'ha encantat el teu poema tan dur i tan dolç al mateix temps.