Vull somiar en rosa.

Un relat de: Annalls
Vull tenir somnis de color rosa,
pintats amb retolador permanent .

La meva vida esta plena de portes,
totes tancades, totes fortes .
De la primer a la ultima, totes fosques,
plenes de paranys i mentides ,
ensurts i errades,
túnel humit, poques escletxes de llum,
a cops de martell, a cops de coratge,
de cozes i plor, força i feblesa s’enllaçen ,
en l’esperança estèril, d’una porta que s’obri :
A la VIDA.

Vull pintar els meus somnis de color rosa,
Amb un retolador permanent.

Esborrar el negre i el gris
Amb una goma Milan
De color blanc.

Comentaris

  • Llibre | 08-07-2014


    Gràcies per llegir-me.

    Llibre
    **

  • colors[Ofensiu]
    mar - montse assens | 10-02-2014

    M'agrada com ets capaç d'acolorir la vida de la manera més senzilla..."Amb un retolador permanent."
    Porto una estona passejant pels teus poemes i m'encanta veure'hi reflectit en ells la teva manera de ser, vital i alegre. Un plaer haver passat per aquí!

  • La porta ja l'has trobat[Ofensiu]
    bloodymaruja | 09-12-2013

    La porta que s'obre sempre està aquí; en els versos que escrius i comparteixes, i en els que sense coneixèr-nos personalment tenim un accès privilegiat als sentiments dels altres. Hi ha un autor que diu que escriure li serveix per tancar els temors en una gàbia feta de paraules. A mi em serveix per atipar els meus monstres personals i , al menys, entendre una mica perquè m'atabalen.. Jo també vull somiar en colors, que tot és molt i molt , no negre, ja que el negre és un color pietós, que no deixa veure res i ho tapa tot. Tot és molt marró,potser .Una abraçada, Anna

  • Pema dur com l'acer...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-12-2013

    ... i al mateix temps blanet com la goma d'esborrar. Queixa i desig fonent-se en paraules i metàfores.

    Salut i rebolica, xicona!

  • aquesta noieta de la foto[Ofensiu]
    joandemataro | 31-10-2013 | Valoració: 10

    que t'acompanya segur que té la mateixa màgia que aquest retolador permanent color de rosa que esmentes al poema, anna !

    moltes gràcies per compartir i comentar a RC
    rep una abraçada des de mataró! ;-)

  • Dir-vos...[Ofensiu]
    Annalls | 22-10-2013

    ... que en realitat son dos poemes, la primera i darrera estrofa es un desig optimista, la més llarga del mig es una confessió de vida.

  • Divertit... [Ofensiu]
    Eloi Miró | 16-10-2013 | Valoració: 10

    Somiar en rosa, trobar i crear el món dels nostres somnis i il•lusions... el que portem al cor, pel que lluitem cada dia, o si més no tindríem que fer-ho, només per aconseguir-lo (una fita? És molt provable... som humans i això fa que somiar sigui una de les nostres debilitats...

    Una abraçada:

    Eloi

  • La vida és això, Anna![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 16-10-2013

    Portes tancades però també finestres obertes.
    Túnels foscos però també espais claríssims

    M'ha encantat que vulguis somiar en rosa i poder esborrar amb una goma Milán. Genial!
    Un plaer posar rostre als teus relats. Teniu, les dues, cara de persones molt dolces.

    Una abraçada

  • Material de plomier actual[Ofensiu]
    Mena Guiga | 10-10-2013

    el permanent i àdhuc la goma 'Milan' (no s'ha de fer propaganda) :-D

    Jo els somnis els vull del color que senti, perquè la vida no és sempre igual. Potser n'hi haurà de color porpra (com un rosa serè amb passió entesa), de taronges (i la creativitat serà el somni creant-se a ell mateix), blau llapis d'ulls conjunt amb un peto texà per anar a fer el cafè i fer goig i no pensar en els mosquismalparitstigre i blablabla.

    El rosa, de fet, sí, estereotips femenins apart. Si és rosa xiclet farà olor de maduixa ensucradeta industrialment, però es poden fer bombolles grosses que esclatin al rostre i el deixin enganxifós enganxifós i riure o emprenyar-se i l'acció que es triï defineix el somni que es volia. Potser.

    Que bé que esteu a la foto!!!!!!!! Jo, com que no tinc filles, em posaré amb la gata.

    Abraçada octubrenca!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Mena (i sí a obrir portes i entenc força-feblesa, que no es que sàpiga combinar, on fait ce qu'on peut).

  • Olor de rosa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-09-2013 | Valoració: 10

    Has visitat mai el roserar del parc Cervantes de Barcelona? Te'l recomano vivament. És un espai únic, on passar-hi una bona estona olorant, veient, tocant i dexant els sentits ballar. Allà hi trobaràs totes les portes obertes; les portes d'una felicitat. Jo hi vaig sovint amb la dona, una gran amant de les flors. Potser ens hi trobarem algun dia. Felicitats per la teva sinceritat i naturalitat. Una abraçada.

    Aleix

  • No és el color rosa, sinó el color permanent[Ofensiu]
    Atlantis | 30-09-2013

    el que més m'agrada del poema. Un color que no es pugui esborrar!!!
    (lo de la goma milan ja t'ho han dit...però sona a proper, això Milan de nata!!!)

    Petons

  • I si somies en rosa...[Ofensiu]
    Marteta | 27-09-2013 | Valoració: 10

    ... també podràs pintar la teva vida d'aquests somnis! Sempre he dit que som una persona molt positiva però també hi ha moments en la vida on tot pareix ser obscur i negatiu (i espero que també sigui així en el teu cas;, un dia negre, els altres de color!)

    Què guapes sortiu a la foto! És la teva filla, no? Sembla de la meva edat, segurament ens duem poc temps de diferència!

    Una besada!

    Marta

  • Annalls[Ofensiu]
    Gabriel M. | 26-09-2013 | Valoració: 10

    No sé si la teva vida és o ha estat un poc fosca, però m'agradaria contribuir a desfer la foscúria encara que fos amb un petit llum que il.3luminés tant com s'il·luminen els teus magnífics versos.
    Una besada dolça.

  • L'olor de les gomes Milan[Ofensiu]
    allan lee | 26-09-2013

    com de nata, o quelcom pur; quin goig esborrar les males coses amb una gran goma blanca!. Un poema molt expressiu, el trobo bonic i plé d'alegria. Esteu molt maques a la foto. Molts petons

    a

  • Esborrar amb una goma Milan[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-09-2013 | Valoració: 10

    Magnífic poema en el que retrates l'angoixa i el desengany de les portes tancades i
    les escletxes amb poca llum. La vida no sempre és dolça, hi ha molt de negre i gris, de tristor i d'amargura, però s'ha de lluitar per a canviar el color de la vida. Aquest privilegi està a les nostres mans. I sobretot s'ha de somiar, perquè això no ens ho pot prendre ningú.

    M'ha encantat el teu poema tan dur i tan dolç al mateix temps.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Annalls

Annalls

77 Relats

543 Comentaris

57554 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
M'agradaria saber escriure, captar allò que sents i trasformar-ho en paraules.
Jugar amb elles per posar-les de la manera més harmoniosa. Dir el mateix que han dit d'altres però que no s'assembli gens, fins i tot donar naixement a expressions .
M'agradaria que si algú em llegeix , s'aturi a deixar un comentari per ajudar-me a fer-ho millor.