"Ventall d'haikus", d'Anna Rispau i Falgàs

Un relat de: Llibre

Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs (editorial Meteora)

Començaré pel final. Si tu, lector o lectora, tens la sort de disposar d’un exemplar de Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs, pots estar ben segur que entre les teves mans es troba una petita joia literària. Però per ser conseqüent, intentaré defensar i aprofundir aquesta informació.

L’haiku, com bé sabeu, és una bella forma poètica d’origen japonès estructurada en 17 síl•labes que hom disposa en versos de 5 – 7 – 5 síl•labes. Però deixant de banda aquest aspecte formal, el que captiva de l’haiku a tothom qui s’hi endinsa per primer cop és la perfecta simbiosi d’imatge i paraula, la increïble força que pren el silenci com a mitjà d’expressió, la condensació de sensacions que es mostren i alhora l’extrem minimalisme, el rebuig de qualsevol besllum d’artificiositat.

Evidentment s’ha escrit molt sobre els haikus i el que acabo de dir és un resum molt sintetitzat, una breu explicació que només pretén marcar unes mínimes pautes i així indicar que, en aquesta forma poètica, res no és sobrer i cada mot es nua al següent amb precisió i, si m’ho permeteu, preciosisme. O bé, com diria la mateixa autora, Anna Rispau:

Cada vers tensat
és una vela hissada
que llisca rebel.

L’Anna Rispau, en aquest magnífic recull Ventall d’haikus, s’endinsa en les aigües d’un mar que esdevé vida i es deixa bressolar per les onades, onades-sentiments, que són les paraules. Es despulla d’encotillaments i convencionalismes i cerca, així com ho feia Josep Pla en la seva narrativa, el mot escaient, la mesura justa d’expressió. Versos com Tràngol d’esgarips, badívola cala, Xàldigues d’ametistes, Brostam d’escuma i tants d’altres, en són un clar exemple.

He dit que l’autora s’endinsa en el mar, però és aquest un mar que es duplica, que es multiplica. És el paisatge d’aigües calmes o braves que coneixem, sí, però també el mar de paraules que l’acullen per tal d’alimentar la seva pregona essència de poeta, i també el mar de sentiments que ens esquitxa amb cada vers, com gotes que ansiegen deixondir-nos de la contemplació buida i ens aboquen a la reflexió. I amb ella, a l’esperança.

Una paleta
de ressons ignots
amb regust d’esperança.

Els haikus que conformen aquest recull parlen, com no podia ser d’altra forma coneixent la trajectòria literària d’Anna Rispau, de la vida en majúscules. I rere aquest gran tema podem passejar pels recòndits esculls de l’ànima humana. De tal manera que viurem la melangia (L’atzur s’escola / per les minses clarianes. / El gris arrela), la basarda (Setge d’onades, / barrots fets de sal i por. / Els vents són botxins), el pas inexorable del temps (El temps s’escola / pel rellotge de sorra. / Fugen els dies), el desig d’estimar i ser estimat (Som assedegats / del maramic que ens bressa. / Balancí de blaus), i tants altres sentiments que sempre, o gairebé sempre, trobaran la seva veu dins la remor del mar i el silenci de la lluna.

A més, la present edició, bellament dissenyada per d’editorial Meteora, compta amb un interessant i enriquidor pròleg del poeta Carles Duarte, i també amb una desena d’il•lustracions (dibuixos, fotografies, pintures) de diversos artistes que han volgut col•laborar, amb la seva obra gràfica, a augmentar la vàlua ja consolidada del recull d’haikus.

Per tant i per acabar, torno a l’inici de la meva ressenya: si teniu la sort de disposar d’un exemplar de Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs, podeu estar ben segurs que entre les vostres mans es troba una petita joia literària. Gaudiu-la! I, com anuncia l’autora en l’haiku que precisament obre el recull, deixeu-vos dur per la il•lusió i el somni al llarg de la lectura.

El sol davalla,
les parpelles es clouen.
Comença el somni.


Sílvia Romero (Llibre)


Nota 1.- Totes les citacions són extretes de Ventall d’haikus, d’Anna Rispau i Falgàs
Nota 2.- Per a més informació sobre el llibre, podeu entrar al blog Ventall d’haikus
Nota 3.- Si esteu interessats a adquirir un exemplar adreceu-vos al correu ventall.haikus@gmail.com


Comentaris

  • Pròleg d'un sentiment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-02-2012 | Valoració: 10

    Aquí hi ha dues coses: la poesia de l'Anna i la teva prosa. Totes dues són fantàstiques, sentides, escrites amb majúscules i sentiment. La literatura ho és i tu ens ho has demostrat. Has obert la gana del lector pel llibre de l'Anna. I estigues segura que me'l menjaré. Una abraçada.

    Aleix

  • Sublim, selecta, sàvia![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 11-02-2012

    Realment us ben asseguro que em quedo curta amb aquests adjectius. Els haikus de l'Anna Rispau són, un a un, com un brillant, com una joia d'aquelles que no et canses mai de mirar-la. De llegir-la, en el cas d'aquesta gran poeta que és l'Anna.
    Estic amb tot el que dius Sílvia; un llibre molt acurat i una ressenya la teva molt ben feta. Des d'aquí, voldria animar tothom a adquirir-lo perquè val la pena, de veritat.
    Tenim al nostre abast la lectura d'una poesia feta per una persona sublim, selecta i sàvia. I d'aquí en surten unes creacions poètiques de luxe.
    Quaranta-dos haikus excel·lents, quaranta-dos anys que aquest estiu celebrarà l'Anna i nosaltres amb ella.
    Molts petons a les dues!

    Mercè

  • rnbonet | 10-02-2012

    Senzillet, però tendre. I sense 'excessiva propaganda'. M'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llibre

Llibre

160 Relats

1342 Comentaris

222053 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Hola a tothom!

Què faig? M'enrotllo i us explico coses o ho deixo córrer?

Millor ho deixo estar i us indico l'enllaç cap a la meva web, on també trobareu la meva adreça de correu electrònic: Sílvia Romero i Olea


Sílvia Romero