Si l’hagués cregut...

Un relat de: En Marc
Concurs ARC de Contes Infantils 2011.
Criatures fantàstiques


Si l’hagués cregut...


Aquella nit, com sempre, la meva mare em va dir que ja era hora d’anar-me’n a dormir, dient-me que si no ho feia, vindria el Papu a devorar-me.

No li vaig fer cas, ja que estava ocupat jugant amb el meu ratolí, en Joan. Ja no hi creia en aquelles bestieses d’éssers fantàstics.

Com que no m’havia anat al llit, la meva mare va vindre enfadada i jo vaig córrer a dormir.

–Ai, com vingui el Papu... –va dir-me, abans de tancar la llum i marxar.

Després, va venir el meu pare, i em va advertir que si continuava anant a dormir tard, vindria el Marraco.

–Mira que si et veies el Marraco! –em va dir.

La meva àvia va entrar a continuació, explicant-me que, en la seva època, els Dips eren els encarregats de vigilar que els vailets se n’anessin a dormir d’hora.

–Tu fes cas a partir d’ara, i el Dip no vindrà –va concloure.

Jo ja n’estava fart de tantes llegendes i tantes històries. Mentre intentava dormir, vaig recordar-me que m’havia deixat en Joan fora de la gàbia, i ell era molt poruc. Vaig decidir aixecar-me i vaig agafar la llanterna. Mentre el buscava, em vaig apropar a la finestra, i vaig descobrir amb horror, que estava oberta.

Alguna cosa em va passar entre els peus abans que pogués tancar la finestra. Vaig enfocar-la amb la llanterna i vaig veure que era en Joan. Vaig córrer a posar-lo a la seva gàbia, i vaig tornar cap el llit.

I em vaig trobar davant de dos enormes ulls brillants!

De l’ensurt, vaig xocar contra la paret, i vaig topar amb l’interruptor. La llum es va encendre, i vaig veure que els ulls pertanyien a un home gras i alt. Duia una túnica negra, i tenia el cap i la cara tapats per una caputxa i un mocador.

Es va treure el mocador, i em va ensenyar la seva enorme boca, de dos pams, plena d’afilades dents.

–Qui ets? –vaig demanar.

–Ho saps molt bé. Sóc el Papu. –em va respondre amb una veu greu i profunda. Va observar que jo estava molt espantat, i va exclamar–: No et facis el sorprès! Ta mare et va avisar, i tu no li vas fer cas.

Vaig intentar cridar o moure’m, però estava massa espantat per fer-ho. Vaig començar a suar, i a respirar acceleradament. El Papu se’m va apropar, obrint la seva enorme boca, i jo vaig tancar els ulls, ja que m’imaginava el final de tot allò. En aquell moment, vaig pensar: «Si l’hagués cregut...»

Aleshores, la porta es va obrir d’un cop, i va entrar un altre home gras, amb un bigoti negre i llarg sobre enorme boca. Duia un barret de copa i un bastó en el qual es repenjava.

–Sóc el Marraco! –va exclamar, alegrement, tot i que la situació no en tenia res d’alegre–. I et vinc a cruspir!

–Ei! Para el carro! –va dir-li el Papu–. Aquest vailet és meu, busca-te’n un altre.

–Però, Papu, es pot saber que hi fas aquí? –va preguntar el Marraco, estranyat.

–Que vols que hi faci? Vinc a menjar-me el nen! –va respondre el Papu.

Com si les paraules del Papu l’haguessin cridat, va entrar per la finestra que jo m’havia deixat oberta un gos negre, d’ulls vermells i llargs ullals. Era coix d’una pota, però es mantenia dret com si no ho fos.

–Sang! –va exclamar–. Prepara’t, noi, perquè et penso xuclar fins a l’última gota!

–Quiet gos pollós! –van exclamar el Papu i el Marraco.

–Què passa aquí? –va preguntar el gos.

–El que passa, estimat Dip, és què ens han cridat als tres per venir a buscar un sol nen –va respondre el Papu.

–Em sap greu per vosaltres –va dir el gos–. No me n’aniré amb l’estómac buit.

I dient això, va fer un salt i es va abalançar sobre mi, i m’hauria dessagnat, si no fos perquè el Papu el va engrapar per la cua i el va llençar contra la paret.

I quan el Marraco se’m va apropar, el Dip va saltar sobre el seu barret, i va començar a esgarrapar-li la cara. El Papu va aprofitar per apropar-se’m, però el Marraco li va caure a sobre. I els tres monstres em devien oblidar, ja que van començar a esgarrapar-se i esbatussar-se entre ells. Tots tres van sortir per la finestra, sense girar-se, i van continuar barallant-se fins a perdre’s en l’horitzó.

I jo, que havia estat a punt de morir en sis ocasions en aquells pocs minuts, vaig jurar que mai més no tornaria a desconfiar de les històries que els adults em deien, cosa que he seguit fent fins avui. I a les nits, encara recordo els ullals del Dip, el barret del Marraco i els ulls del Papu xiuxiuejant-me: «He vingut a per tu».

oo0oo


Marc Arencón i Llobet

Comentaris

  • Com a record[Ofensiu]
    nuriagau | 06-06-2012

    T’adjunto l’enllaç a l’article publicat a la revista Lo Càntich el 24 de maig del 2012:

    Making Off. "Criatures fantàstiques a Ànima (Canal 33)"


    I el vídeo de la presentació del llibre Criatures fantàstiques emès, el dilluns 4 de juny del 2012, al programa Ànima del Canal 33:



  • Comentari[Ofensiu]
    Llibre | 05-06-2012


    M'ha agradat, sobretot, com li dónes la volta a la idea que sempre tenim dels monstres que ens poden venir a espantar per la nit. Fer que es barallin entre ells, que se les tinguin i que al final, gràcies a això, el nen se'n surti, és una molt bona pensada.

    Un conte divertit i original. Felicitats, En Marc! I gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres.

  • ET DEIXO AQUESTS VIDEOS COM A REGAL DE REIS[Ofensiu]
    patgereial | 07-01-2012





  • RECORDATORI[Ofensiu]
    nuriagau | 11-12-2011

    En aquesta ocasió no he vingut fins aquí per deixar-te cap comentari al relat, tan sols un recordatori. El proper 17 de desembre, a les 12 h, a l’Auditori Tecla Sala (Av. Josep Tarradellas 44 , L'Hospitalet de Llobregat) tindrà lloc la presentació del llibre Criatures Fantàstiques del que ets coautor amb aquest conte.

    Un cop finalitzada, alguns dels relataires, autors o no, infants o adults anirem plegats a un restaurant que tindrem obert únicament per a nosaltres. Serà un espai fantàstic perquè les criatures lletraferides puguem compartir un dinar plegats. Per poder gaudir d’aquesta oportunitat, cal que passis pel fòrum i facis la reserva deixant el teu missatge a l’enllaç que apareix a continuació, si és que no ho has fet ja.

    Per a les FÀNTÀSTIQUES CRIATURES que vulguin dinar plegades el dia de la presentació CRIATURES FANTÀSTIQUES

    Ah! Cal que especifiquis el segon plat (si ets adult) o el menú sencer (si ets una criatura fantàstica).

    Desitjaria que ens veiéssim dissabte vinent!

    Núria Gausachs

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest relat, presentat al “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • Molt bonic[Ofensiu]
    brins | 26-05-2011 | Valoració: 10

    Quin conte tan emocionant, Marc, el protagonista ho ha passat ben malament amb el Pau, el Marraco i el Dip, sort que finalment tot ha acabat bé.

    Veig que tens molta imaginació; et felicito molt sincerament. No deixis mai d'escriure; és un dels plaers més gratificants que la vida ens ofereix.

    A veure si seleccionen els nostres contes i podem compartir llibre. M'agradaria molt.

    Un petó

    Pilar

  • M'ha agradat molt, Marc![Ofensiu]
    uanra | 18-05-2011 | Valoració: 10

    Hi hagut un moment que ja m'esperava que apareixerien tots tres alhora. T'ha quedat molt bé!

    De fet, jo ja sé que convé nar ben tapat si no vull que vingui el dimoni del Cul Pelat. Després de llegir aquesta història, me n'aniré a dormir...

    uanra

  • Benvingut, Marc![Ofensiu]
    nuriagau | 17-05-2011 | Valoració: 10

    Una bona història amb tres personatges mitològics amb que els adults intentaven guanyar autoritat davant els infants. Potser estaria bé que més d’un nen rebés aquesta triple visita, potser així no caldria repetir tants cops que un ha d’anar a dormir.

    Celebro participar amb tu al Concurs de Contes infantils.

    Espero que ben aviat t’animis i pengis un nou relat.

    Núria

    PS: M'ha agradat molt el títol, també.

  • Bon conte Marc![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 09-05-2011

    Tens bona imaginació i has fet un relat amb tots els ingredients per ser explicat i temut pels més menuts de la colla. Un relat d'aventures sense sortir de casa, fantàstic!

    Felicitats!

    Ferran

  • Recordatori[Ofensiu]

    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l’Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    - enllaç directe cap a l’espai de RC on tens penjat el conte
    - nom i cognoms reals (en cas de ser menor d’edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l’Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs la confirmació de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l’associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

En Marc

2 Relats

13 Comentaris

2156 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Últims relats de l'autor