UN ARBRE NU

Un relat de: Guiomar

La "Madre" seia en una cadira que amb prou feines recollia el seu volum, les cames no li arribaven a terra. Després de dinar tocava "labor". Ens repartia un petit drap, agulla i fil i ens explicava el que havíem de fer. Punt de creu, calats, brodats, quin suplici! Però el pitjor venia després. Era l'hora de l'adoctrinament, el particular de la Madre, mentre les nenes cosien i algunes ho intentàvem. Històries de santes mortes en la pau de Déu, miracles de curació, estigmes de monges que levitaven gràcies a la seva fe, i sobretot la història de Santa Teresa de Jesús i el seu amic San Juan de la Cruz. Caminaven parlant del bé i del mal, s'aturaven davant una figuera i tot compartint els seus dubtes arribàvem a l'èxtasi gràcies a Déu. De fet la Madre no ho explicava ben bé així, però a mi em despertava molts dubtes això de l'èxtasi i "vivo sin vivir en mi". No ho vaig preguntar mai. Era qüestió de fe, ens deien.
Ja m'havia resignat a l'infern sota els meus peus, i a la confessió quasi diària, no fos cas que tinguéssim un accident i anéssim directes amb Satanàs. La Madre s'encarregava sovint de recordar-nos que Déu no tindria en compte si havíem estat sempre bones nenes, si no confessàvem un pecat, aniríem l'infern. Tot era molt edificant. I la meva sensació d'injustícia va començar a néixer.
Un dia vaig gosar dir-li a la Madre que jo no entenia el misteri de la "Santíssima Trinitat", "tres persones en una en un solo Dios". I trobava molt injust tants deures com ens posava Déu i tan poca comprensió amb els nostres errors. Ella, que ja dormia tranquil·lament tot esperant que sonés el timbre de canvi de classes, va aixecar el cap i amb una mirada complaent em va dir: "cuando llegues al cielo lo entenderás".
Ja va estar! La meva fe va anar caient com les fulles dels arbres a la tardor. I em vaig quedar com un arbre nu que s'anava vestint a poc a poc amb brots nous, sense pors ni càstigs. I vaig anar entenent els grans misteris que ens explicava la Madre.

Comentaris

  • Edificant[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Quants anys d'educació edificant vam patir en aquest país! Has dibuixat una realitat en blanc i negre, la que hi havia. Redéu, ara que veig la bandera a mig pal a les casernes militars per la mort de Jesús, veig que hi hem tornat! Una abraçada.

    Aleix

  • costures i planxes![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-03-2018 | Valoració: 10

    El cel és un món mol bonic que jo també tinc molt pressent en la meva infància entre costures i planxes.

    Una forta abraçada.

    Pinya de rosa

  • Que bé![Ofensiu]
    Guiomar | 22-03-2018

    Moltes gràcies! Els vostres comentaris m'afalaguen!

  • molt bé![Ofensiu]
    Jaume Dargó | 22-03-2018

    Un dels millors que he llegit aquest mes, en la seva correcció estilística, en com enfrontes el tema de la fe religiosa. Tots, o la majoria, heu entomat la fe en el vessant religiosa, i hi ha moltes altres formes de fe, però el teu relat està molt ben estructurat, narrat i comprès.

    Bona feina Guiomar!

    Ferran

  • Brodant la fe[Ofensiu]
    Loira Durban | 21-03-2018

    Quina gràcia! :) Tu has teixit el teu relat brodant-hi la fe i jo, en canvi, cuinant un plat de llenties en el meu ("Resant llenties").

    Que la fe ens acompanyi! Molta sort :)


    Marta

  • I tant![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-03-2018

    Som companyes de generació Guiomar i tant que era així! Com odiava els "trapitos"!
    Però les escoles "nacionals" eren igual d'adoctrinadores, encara recordo el final d'una de les històries que ens va explicar la directora durant un mes de "mayo", un nen havia fet una malifeta i aquella nit es va morir: "Y murió sin confesar!" I lo greu del cas no era la mort del pobre nen sinó el "sin confesar".
    Així hem sortit, oi?

  • Ah! la fe![Ofensiu]
    Edgar | 20-03-2018

    Quina poca racionalitat! Els créduls no se la creuen. Els simples se l'empassen. Quantra mala cociència ha produit durant molts anys, la fe, la Madre i la mare que els va parir.
    Com sempre tan ben escrit, tan dinàmic.

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Ossian | 20-03-2018

    Com eren les monges... Encara ho són, així?

  • Gràcies![Ofensiu]
    Guiomar | 20-03-2018

    Moltes gràcies pels comentaris. Alguns sou incondicionals. em fa molta il·lusió que em llegiu!

  • kukisu | 20-03-2018

    Un bien relat sense cubre. Enhorabona

  • Molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 20-03-2018 | Valoració: 10

    Entenc perfectament el que bols dir, però tu ho dius poèticament i queda de maravella

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Guiomar

Guiomar

28 Relats

184 Comentaris

14740 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Recuperar el plaer de l'escriptura m'ha salvat!