Cercador
Maquillatge
Un relat de: kukisu- Compartir:
El mirall li retorna una imatge cansada, ullerosa, malgrat haver dormit les hores necessàries. Una mica de coloret a les galtes potser li donarà més vida. Les mans li tremolen, però intenta sobreposar-s'hi.
Pensa en la mare, aquesta desconeguda. Ara veu clarament que sempre ha estat utilitzada.
Ella l'ha estimada tant que, més que estimació, era adoració el que sentia per ella. Quan es va separar del seu pare, a casa no hi havia diners i eren quatre persones. La Maria era la gran, a la qual la mare s'aferrava perquè es cuidés dels altres germans, mentre ella desapareixia per acudir a les seves feines. La casa, l'escola... Això va durar fins als catorze anys, quan va posar-la a treballar de minyona.
Després van venir les insinuacions com: «Ets un pendó, t'agraden tots els homes, hauries de ser més llesta i treure'ls profit, tots volen el mateix». De mica en mica, el missatge anava arrelant fins que un dia va presentar-li una amiga que tenia un piset on rebia amistats masculines.
L'amiga era una madam que va instruir-la sobre què devia fer i com. Quan travessava la porta del pis començava la comèdia, la representació d'aquella altra persona en què es convertia, deixant de banda tota la repugnància que sentia i la vergonya. Procurava distreure's mentre escoltava històries de frustració, desamor, prepotència, però totes acabaven sempre de la mateixa manera brutal i enderrocant el sentiment fals que abans havien creat.
Quan arriba a casa sempre li dóna els diners de la nit, però avui ha estat horrorós: a més l'ha sentida com li remenava la bossa per comprovar que no l'havia enganyada. L'alè d'alcohol l'ha delatada un cop més, i la mirada perduda, cercant no sap quina cabòria.
La Dolors sempre intenta quedar-se algun cèntim per donar-lo als seus germans directament, perquè els estima, són les seves criatures que l'admiren i sempre li diuen que volen ser com ella, tenir els seus cabells, aquells ulls verds preciosos i aquell caminar de princesa. Va ser per això mateix que li van regalar d'amagat aquell estoig de maquillatge de color de rosa, el seu preferit i que sempre l'acompanya.
Avui ha agafat forces, avui li dirà a sa mare que no pot més amb aquesta vida, que l'acabarà destruint sense pietat, cada cop més ofegada, més anul·lada. Que tothom no serveix, com ella, per vendre el seu cos.
Comentaris
-
MALA BESTIA[Ofensiu]EULALIA MOLINS ARAGALL | 18-03-2007 | Valoració: 8
QUINA PENA TROBAR-TE DINTRE D'UNA FAMÍLIA TANT DESGRÀCIADA QUE FINS HI TOT LA MARE ES DOLENTA, QUE BEGUI, QUE ES PROSTITUEIXI, PERO ELS FILLS SON SAGRATS.
-
Trobo brutal el paper...[Ofensiu]Fredegard Dogwood of Shadydowns | 18-03-2007
...que representa la mare en aquest relat. S'ha d'estar molt desesperada, o ser molt mala persona, per empènyer a al teva pròpia filla a fer el carrer. A vegades pensem que la prostitució és la darrera opció per a una dona en una situació econòmica precària, però en aquesta història m'ha semblat que hagi estat el camí més fàcil per a la mare. Realment colpidor.
Una abraçada.
Fredegard. -
molt fort[Ofensiu]magma | 23-01-2007
No m'esperava quest final, i m'ha sorprés. Sí, realment és trist haver de vendre el seu cos... ser una escalva sexual involuntariament. Ara que hi penso.. aviat posaen a la tele una pel·lícula que té molt a veure amb aquest relat, jo ja l'havia vista abans, i realment és durísima, i m¡he tornat a torbar un cop més, aquesta dura realitat en aquestes paraules teves.
Molt bé redactat i m'has fet pensar molt en aquest tema, realment has fet una feina molt bona.
Et continuaré llegint. Encantada de poderte llegir.
mâgmâ -
utilitzar els altres...[Ofensiu]teresa serramià i samsó | 22-01-2007
mares, pares, fills. Som complicats els humans.
CREC QUE LA CULTURA I L'ENTOR HI TÉ MOLT A VEURE en aquesta qüestió de coses.
M'ha agradat el teu relat.Éstà ben fet de `principi a fi. M'agrada sobretot la capacitat de reacció de la filla, el criteri suficient per discernir que estimar no és sinònim d'esclavitud i ser prou valenta per acara-se a la mare i alliberar-se'n.
Molt bé kukisu!, endavant i fora!, un petó... -
peres | 18-01-2007
te m'has avançat per uns dies. Estic escrivint sobre aquest mateix tema, però m'està sortint mooolt llarg (i també molt trist, massa, crec). De fet, potser ho deixaré reposar uns dies més. Però m'ha fet gràcia que hàgim coincidit en la temàtica.
Que fàcil és jutjar la gent per les aparences. De tota manera, potser el fet que això s'hagi convertit en una feina més, com qualsevol altra, potser és culpa nostra, de tots, perquè no sabem valorar prou el cos, la intimitat. Per mi, vendre's la intimitat sexual no és gaire diferent de vendre's..., no ho sé, un dit, un peu, una orella... T'ho imagines? Com tractaríem una persona que anés per la vida comprant dits de dona? La maleiríem, la tancaríem a la presó, la desterraríem... I a la venedora l'hauríem de tancar una temporada en un sanatori, pobreta, perquè recuperés l'autoestima, o una cosa així. No la condemnaríem, perquè prou pena tenen, però sí que ens adonaríem de seguida que abans que vendre's els dits... qualsevol cosa, fins i tot morir-se. No? Però entre tots sembla que hem banalitzat el fet de vendre el cos i ho deixem passar com si fos normal i corrent.
Quina pena em fa el fenomen aquest, que trist.
Bé, en qualsevol cas m'has donat l'oportunitat de fer aquesta reflexió.