Te'n vas

Te'n vas,
i l'horitzó s'enfosqueix
mentre al voltant teu
tot s'il·lumina.

Et veig entre els meus braços,
amb aquella mitja rialla
que s'obria al món
com un càntic joiós.

Amb tu marxen els dies millors
que només jo acomiado,
emboirada de records,
esclats que es perderen
entre camins oblidats.

En aquesta lluita nova
vull renovar-me amb l'avui,
ignorar paraules buides
que res no em volen dir.

On han caigut les llavors
que m'ocuparen l'ahir,
si ara no són enlloc
per què hauria de patir?

No cal esperar en va,
només viure i sentir
perquè cada matinada
porti vida a l'esperit.