CARITATS

Un relat de: Esther Llombart Ramis
Sempre portava la mateixa roba, uns pantalons desgastats de pana d’un color marronós i una camisa descolorida que en algun moment havia estat blava. Tot i això, no feia mala olor, només una fragància de fum de llenya cremada.

Al matí apareixia pel poble escortat pels rajos de sol més matiners i al vespre es fonia entre el cel ataronjat, pel camí que condueix al riu. Subsistia de les almoines de la gent, que eren més generoses a mesura que els recels primerencs s’esvanien.

Ella s’havia acostumat a tirar a l’olla un grapat més del que fes per dinar. Sabia l’hora que passava i li ho tenia preparat. Com qui espera una visita important, no perdia de vista el rellotge de la cuina i quan ja creia que faltava poc, s’arribava al bany, es mirava al mirall, s’arreglava els cabells i es posava un toc de carmí als llavis. La trobada només durava segons, però els ulls tristos i blaus de l’enigmàtic personatge continuaven mirant-la durant la resta del dia i també a la nit, fins que s’adormia, al costat dels roncs d’un marit amb qui gairebé ja no parlava.

Aquell dia el convidà a passar amb l’excusa que l’arròs encara no estava del tot cuit. Gairebé a l’uníson, la porta es tancava darrere d’ell i la bata d’ella es desplomava i destapava la seva nuesa.

—No vull aquest tipus de caritat —digué ell amb un to ofès.

—Però jo sí —respongué ella amb fermesa—.

—D’acord, ho trobo just.

—Gràcies, i ara desenganxa’t de la porta i vine. Només tenim una hora i no vull perdre més el temps.

Comentaris

  • Bescanvi d’alegries[Ofensiu]
    kefas | 08-05-2018


    Cansats dels bancs i la seva arrogant potineria, poc a poc tornem a l'economia de la permuta. Gràcies per fer apologia d’aquesta més humana dimensió dels intercanvis de necessitats. M’ha agradat.

  • Sensible[Ofensiu]
    Joan Carles Jorba | 05-05-2018 | Valoració: 8

    M’agrada molt, és subtil, directe, a cada paràgraf del relat condenses elements cada cop més sensibles i aquesta sensibilitat va en augment. Trobo que el final és molt encertat, l’habitual en una bona part de les relacions de parella, independentment del sexe o l’edat.
    Fins avui no havia llegit res teu, però segur que t’aniré fent alguna llegida. És un relat molt bonic.

  • Solitud[Ofensiu]
    kukisu | 04-05-2018 | Valoració: 7

    M´ha semblat un inici molt bo del relat , amb un desenllaç potser massa tallant. Una mica més elaborat m´hauria agradat més. Molt bé i endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: