Marta

per la petita Marta (un nom tan bonic com poètic).
És ben maco llegir poemes amb tanta vitalitat i simpatia.

Els nounats sempre desperten en nosaltres una tendresa suau, lleugera de contemplar perquè és ben grata.
La nova vida empeny aquella altra que ja estava en marxa, la dels adults que senten renovada la seva il.lusió davant les petites però importants meravelles que destaca l'infant: un gest, un so, un somriure lleu, un contacte entendridor...

T'envio una abraçada nova com l'Any que fa poc hem estrenat,
Unaquimera

Kukisu, o Guillermina (segons he llegit que et dius), et continuo llegint, amb calma, degustant els teus relats, i també els teus poemes. Com aquesta petita meravella que ens parla d'un infant que dibuixa l'aire amb manetes blanques. Deliciós.

amb elegància , una bona manera d' entrar al mon.
Endavant !

la que es veu reflectida en les teves paraules.
La lectura d'aquest poema et va entrant en un nou món, ple de calma, de pau, de la joia i felicitat que transmet l'arribada d'una nova vida a tots els que l'envolten.
Desitjo que a tu també t'envolti la meva abraçada de càlida aigua salada.
Gràcies pel teu encisador comentari i espero llegir-te d'altres cops.
aiguasalada

sons eterns de vida que empeny endavant,entre plors i riures,benvingut infant!

Què bonic,Gillermina! jo no sabia que feies tan be la poesia , tira endevant! que aquesta ha estat molt interessant.

gràcies per les teves atencions i una colla de petons.

maria pilar