Poques paraules, però has dit el que havies de dir. Això és el més difícil a l'hora d'escriure. Enhorabona!
Gràcies pel comentari. Jo sempre dic que estic "fent càsting" d'homes, i que tard o d'hora trobaré el bo per mi. És emcionanat i tot!
Et deitjo motíssima sort a tu també. Tu tranquila, que sembles una noia molt interessant i desperta, i amb això és fàcil que molts es fixin en tu ;)

... no et desanimis! Entenc perfectament tot el que descrius. A més, tenim pràcticament la matixa edat i sé que, al ser primeres experiències, encara fa més mal. Però de cada mala passada se n'aprenen coses, i et això et farà més valenta i preparada per la resta d'amors que arribaràs a tenir durant la teva llarga vida... Així que, vinga! et dono ànims i escriu molt que m'encanta llegir-te! :)

Enhorabona pel relat! Molt original i sorprenent! M'hauria encantat haver creat una peça com aquesta. Continua així. Jo t'aniré seguint!

Hola Pere!!
Doncs sí ja ho veus sóc a força pàgines web... Però tu també, eh? :)
M'agraden molt els teus escrits, me'ls estic llegint tots, i deu ni do! Jo de tu en publicaria a revistes o intentaria fer-ne un recull i ajuntar-los i enviar-los en una editora perquè estan molt bé. Tots els que m'he llegit fins ara al final m'han commogut i m'han fet pensar-hi força estona... I penso que això és l'objectiu d'escriure, el fer pensar i el fer aprendre noves coses de les experiències i dels pensaments dels altres, i gaudir-ho al màxim! Així doncs, endavant!
Bé, ja ens anirem veient! Un petó!

...és sa quan estàs enamorat d'algú, perquè encara que no el tinguis al costat el pots sentir, notar, imaginar, estimar igualment...
Precisós.

...que escriguis més coses com aquestes. ;)

Has plasmat ben bé un sentiment que jo porto dins des de fa molt temps. Gràcies per fer-me entendre d'una vegada.
Una abraçada.

Enhorabona per l'escrit! Aquests versos i aquesta estructura tan complicada però sempre conservant un sentit... Al·lucinant! Realment hi podries posar música amb el piano i seria una cançó que de ben segur que tindria èxit! Felicitats!

Enhorabona per l'escrit! Aquests versos i aquesta estructura tan complicada però sempre conservant un sentit... Al·lucinant! Realment hi podries posar música amb el piano i seria una cançó que de ben segur que tindria èxit! Felicitats!

Aquest poema m'ha fet pensar molt. L'he tornat a llegir per mirar de compendre'l, però és això: la impossibilitat. És molt interessant. M'ha agradat molt. Gràcies!

Com m'ha agradat veure un escrit que descrivís tan bé el que jo sempre intento expressar! Que semblants que som alguns humans...! I és que pensava que coses d'aquestes només em rondaven pel cap a mi; Pensar que tot el que vas veient i la música que estàs escoltant i els sons que t'envolten són la banda sonora. Qui m'ho hauria d'haver dit que hi ha gent que també passeja pel carrer pensant en això mateix? Gràcies per existir.

PD: M'ha emocionat molt veure la teva resposta, la teva continuació de la meva Oda. La veritat és que està molt encertada i crea un ambient i una atomosfera molt suggerent i personal. Podríem publicar aquest poema tot sencer dient que està compost per dos autors, no? Moltes gràcies!

Al llegir aquesta descripció tan romàntica m'has fet pensar en el jove Werter quan descriu a la seva Lotte; un somni sense esperança, un amor impossible, mal d'amor, suicidi...
M'hi has fet pensar, sí sí.
Per cert, m'ha agradat molt la frase: "Una princesa amb texans"! Sembla el títol d'algun conte, novel·la o pel·lícula, no creus?
Enhorabona!
PD: Publica ja alguna cosa!
Petons.

...que tens més coses a dir i que estàs més insipirat que mai.