Vine, per favor...

Un relat de: rasablanca10

Havíem quedat fa quatre hores.
No s'ha presentat.
Mentre esperava he pres dos cafès, dos sucs i tres conyacs, he fumat cinc cigarrets, he mirat el mateix vas d'aigua tres-centes quaranta-dues vegades, he jugat amb el sobret de sucre a deu jocs distints, he fet dotze combinacions diferents amb els trossets de pastís que romanen al meu plat i he mirat l'antic rellotge de sobre la prestatgeria cinquanta vegades.

Cansada, miro un cop més aquell vil rellotge que ja es burla de mi.
Són les deu. Cerco.
Res. No hi és.
No ha vingut.

I aquí segueixo jo, esperant.
Probablement beuré un cafè més, fumaré un cigarret més, tornaré a mirar el vas d'aigua, jugaré de nou amb el sobre de sucre i seguiré mirant el rellotge roí i despietat.
No sé si l'espera valdrà la pena, però confio en que arribarà. Apareixerà. No sé pas ni quan, ni com, ni perquè. Però vendrà. Ha de venir.

Sé que si no ve, el meu rostre no s'il·luminarà mai, el meu somriure no voldrà sortir més, els meus ulls no voldran mirar res i les meves mans... les meves mans no voldran escriure cap mot en ma vida.
Si no ve, em quedaré buida per sempre més.
Si no ve, les llàgrimes de la meva ànima enfonsaran aquesta habitació que ara s'ensorra per la foscor i la solitud.
Si no ve, la meva veu s'amagarà de mi, i el meu cor em donarà l'esquena.

Tu.. tan sols tu.. vine
Vine i tornam la llum,

Inspiració, apareix per favor.



Comentaris

  • Una visita que es fa esperar...[Ofensiu]
    Unaquimera | 20-11-2008 | Valoració: 10

    He trobat molt interessant aquest relat: ben portada la trama i molt cohesionat el plantejament de l'escena amb el desenllaç, que suposa un bon gir respecte al final previsible.

    Jo també estic molt contenta de saber que em llegeixes i que t'agraden els meus textos: cadascú de nosaltres escriu per una raó, però tots desitgem que les nostres paraules arriben als altres, no estàs d'acord?
    Sense lectors, l'escriptura perdria gran part del seu sentit...

    Ara mateix t'envio una abraçada inspirada,
    Unaquimera

  • tan bon punt neix [Ofensiu]
    Avet_blau | 26-10-2008 | Valoració: 10

    Bon final, ben trobat.
    certament les idees no apareixen mai
    a la nostre voluntat.

    Cal sortir i en dia a dia, a voltes ensopit,
    segur que un detall o una mirada ens inspiren.

    Cal portar una llibreteta,
    per apuntar la idea, tan bon punt neix,
    sin no, desprès fàcilment es difumina i s'oblida, a vegades, ho apunto a la pell...

    Avet

  • Felicitats![Ofensiu]
    Juliette | 25-10-2008 | Valoració: 10

    Enhorabona pel relat! Molt original i sorprenent! M'hauria encantat haver creat una peça com aquesta. Continua així. Jo t'aniré seguint!

  • diesi | 25-10-2008 | Valoració: 10

    molt bo ^^

    no l'esperis tant... quan menys hi pensis més aviat arribarà. Quan passegis pel carrer, quan estiguis a la dutxa, quan plogui rere la finestra de la teva habitació, quan estiguis a punt d'adormir-te... ella sabrà sorprendre't

    Felicitats pel relat :)

    #NaT#

Valoració mitja: 10

l´Autor

rasablanca10

19 Relats

38 Comentaris

21993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
But time past is a time forgotten.
We expect the rise of a new constellation.

T.S-Elliot