El fanal

El fanal prova d'encendre's
però no pot, l'aigua cau forta...
L'herba es mou escampant cendres
i el cel és gris, i la terra morta.

Tristesa tensa i potent.
Veig un plor, veig un mort,
veig un riure inconscient.
Sento un crit; un de fort.

No pot ser, vull marxar
i allunyar-me d'aquest món.
No pot ser, vull plorar
i notar que el temps es fon.

Algú m'espera, no és aquí.
Algú em crida, no el puc sentir.
Algú em busca, no em trobarà;
No ho aconseguirà...

No podrà creuar l'oceà,
ni les ventades, ni els mals,
ni les onades, ni els mortals;
No ho aconseguirà...

Ja vindré jo, ja vindré!
I si és millor m'hi quedaré.
M'allunyaré d'aquest lloc gris
i m'endinsaré a un món feliç...

Serà millor allà per a mi?
Potser és que jo no sóc d'enlloc...
M'hi espera alguna cosa allí?
Combatré contra tot el foc!

Fanal feble, que no t'encens?
Dóna'm llum i fes claror!
Au tu, diguem si em sents,
i apaga d'una vegada aquesta foscor.