La mar és fosca

Un relat de: Juliette

La mar és fosca, quan jo la veig,
i les gavines volen em les ales esteses
i el bec obert.

Jo les miro, però no les veig...
Totes les gavines amb els ulls oberts.

Cau una llàgrima, estesa sobre la profunda
mar.
La mar és fosca, la mar és intel·ligent, la mar
té seny.

Jo vaig seure i vaig veure tota aquella
mar negre coberta d'una capa brillant,
reflectida en un mirall.

La mar és fosca, la mar és gran.


Comentaris

  • les gavines i la mar[Ofensiu]
    Lady_shalott | 04-03-2008

    l'aigua que crida i que xiscla, a vegades, com les gavines amb els ulls ben oberts.
    Els versos son nítids, els colors càlids i ben matisats, un poema que es decanta amb un riure fosc, molt dolç.

    Petons,
    Lady Shalott

l´Autor

Foto de perfil de Juliette

Juliette

14 Relats

33 Comentaris

14966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc del 1990 i m'encanta escriure, el cinema, ballar, tocar el piano i l'art en general.

Desitjo que algun dia em pugui guanyar la vida fent emocionar a la gent...

www.granissatdemaduixa.blogspot.com