Quan ja no es veu cap horitzó

Miro a l'est, a l'oest, al nord i al sud i només hi veig aigua. Perdut enmig d'un desert d'aigua. Només hi veig aigua i més aigua. I les hores passen, i el sol avança, i les onades em mouen i m'arrosseguen cap a alguna banda. I de cop tot el que veig és d'un blau platejat i enlluernador que no m'hi deixa veure. I de cop tot el que veig és d'un blau ennegrit que em fa massa por. I una tremolor dins meu em comença a fer plorar perquè sé que estic perdut, perquè sé que ningú em trobarà. I els meus ulls no deixen de vessar gotes, i més gotes, i més gotes cara avall. I baixen seguint les arrugues dels meus ulls, els records de la meva vida. I sé que la barca se m'enfonsarà si no deixo de plorar. Se m'enfonsarà plena de llàgrimes d'un vell perdut que no sap navegar. D'un perdut enmig d'un desert d'aigua. D'un vell que mira a l'est, a l'oest, al nord i al sud i només hi veu la mort.