Odio caminar...

Sempre qui escriu és aquell qui ja no te ales,
qui plasma sentiments és aquell que viu d'anhels.

Jo, avui em confesso pecadora, ànima negra,
poeta culpable.

De vegades,m'agrada caminar sense pautes,
Però avui odio caminar,
odio no saber que fer,
la inutilitat que m'empaita i em nega,
ser avui qui esgarrapa,
ser la única veu que pot dir PROU
amb un fil de veu que sona a venjança
i per darrera vegada a dolor.