L'endemà l'habitació era un roig silenci...

La seva vida era acústica, una guitarra desafinada portava el compàs.

Una nit de tranquil·litat violenta la vaig sentir gemegar. El seu cor dolç ja no suportava l'acidesa amb que la vida l'havia tractada.
Tenia por, pànic a ser sola i per això havia gemegat nits i dies, clars i obscurs.

L'endemà l'habitació era un roig silenci...


Dorm bella princesa, dolorosament aquesta és la teva pau.