Cercador
Creia...
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Creia...
Creia que quan seria gran,
Seria un senyor seriós.
Però...Continuu sent jo.
El meu cos, ha anat canviant.
Sóc més conscient,
de la carcassa,
que, se'm camina.
Intueix-ho...
Que es va separant,
com si no fos tan meva.
Fins a on ?
fins a quan?
Pot ser...
Soc jo:
quelcom que
no ha acabat
de fer-se
carn.
O pot ser...
Alè que ve
ja de tornada.
En aquest vaivé
navego cercant
amb barca meva.
En aquest relat
que gemega,
plora, riu
...i viu.
Amb el fer-se fer,
de les paraules,
les lletres i
un bon tros
de silenci.
Estimar
sense
egoisme
apurar,
fins
el darrer
polsim
Pols de festa,
Pols d'estrella,
Pols.
Que més n'he vols?
El vol
i la cendra
Fas clic i
ja està:
Rés.
Més???.
Comentaris
-
POLS JUVENIL[Ofensiu]Els crits de tants silencis.. | 21-04-2008
Crec que quan sigui gran la meva vida seguirà sent bogeria, espero mai tenir nostàlgia d'aquesta joventut perquè l'allargaré fins l'últim moment, ara en tinc 17 i m'agradaria que fossin eterns, no m'agrada ser massa seriosa, nomès quan no hi ha més remei.
La vida hauria de ser gresca, però sovint no ho és, i en moments de debilitat escric algun poema com aquell. Bé, la veritat és que és el segon que faig, poemes mediòcres que despullen el que sento. I quan vaig fer aquest em sentia malament, trobava estupid sentir però bé, segurament tens raó, plorar riure, sovint es complementen, viure i sentir són fets l'un per l'altre.
Estimar
sense
egoisme
apurar,
fins
el darrer
polsim
IMPRESIONANT!
unptó i merci per el comentari^^ -
...[Ofensiu]Clar de lluna | 19-03-2008 | Valoració: 10
...viure, viure i viure! Tant com es pugui i mentre es pugui!
preciós: ...Estimar
sense
egoisme
apurar,
fins
el darrer
polsim...
A vegades és millor sentir i viure sense fer-se tantes preguntes, sols a vegades, doncs és inevitable!
Una abraçada! -
Creença de felicitat?[Ofensiu]deòmises | 19-03-2008 | Valoració: 10
Dubtar és un plaer, sempre, amic Epicuri. Jo ho faig tant que crec que és part de la meva filosofia de vida.
Gràcies pels teus versos curts, d. -
Oh![Ofensiu]Xocolatina | 14-03-2008
Dius que creus, prò et fas un munt de preguntes, doncs no estàs tan segur, eh?
Jo també m'interrogo a mi mateixa i penso que amb les voltes que dona la vida a moments no sabem on som, qui som, on anem.
Encantada de coneixe't,
Xocolatina
Valoració mitja: 10
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
428522 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com