El crit (Sonet irregular)

Hola Francesc,

Molt cert. Un poeta si no creu en la llibertat i en l'utopia ja creurà en poques coses. Molt bonic el sonet irregular, sempre està bé llegir coses així.
Gràcies per animar-me a escriure als 'reptes'. El que passa és que tinc dues filles petites i tinc la feina, que com et pots imaginar em truen un munt de temps. Intentaré però, quan pugui, entrar als debats i si més no, participar en alguna coseta.
També miraré si tinc alguna cosa ja feta sobre El Crit, em penso que sí. De totes formes, en general la meva poesia s'adiu força a la filosofia i el missatge que Mungh, ahahahaha !, no, de veritat, tendeixo a fer poesia social de tipus una mica pessimista i/o crític amb l'esdevenidor de l'ésser humà ("el món curull de decibels", com bé dius). De moment, amb el que he penjat a RC no ho sembla, ja ho anireu veient, si us interessa, clar.

Salut i poesia !

Fidel

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

molt gràfic i, alhora, si no m'equivoco, molt personal

I a Munch l'han tractat mil cops de boig per expressar-se, per plasmar sentiments,no realitats fotografiques.
La veritat es que a mi m'encanta aquest quadre, plasma angoixa, plasma la societat, es emoció,sentiment,fugida...



"La insistència en l'harmonia i la bellesa en l'art és una renúncia al deure honrat; seria fals mirar solament el costat agradable de la vida"

Edvard Munch.


Gran poema,si senyor!!

Un llibre que es diu "Pintures que varen canviar el món". He buscat "El crit" per escriure el que va dir el mateix Munch d'aquest quadre: "Estava caminant amb dos amics. Per sota nostre hi havia la ciutat i el fiord. El sol s'estava ponent i, de sobte, el cel es va tornar vermell com la sang. Vaig fer una pausa, sentint-me exhaust. Hi havia sang i llengües de foc sobre el fiord. Llavors vaig sentir el crit enorme, infinit de la natura".
Una excel.lent interpretacó la que has fet d'un quadre mític: La bogeria del món actual que ha deixat en mans de les presses, del consumisme i del mercantilisme els valors d'una societat que infravalora el més important: La pau interior, la bellesa i la calma de les petites coses i dels petits plaers. Un poema molt encertat no exempt de bellesa.
T'envio una abraçada ben forta cap al país valencià, tan estimat pels catalans del nord des del meu observatori.

Munch intenta en la seva pintura expressar l'angúnia que ens produeix viure. Com ell mateix deia, intentava disseccionar l'ànima humana. Tu dissecciones l'ànima del quadre, que és c om fer-ho de l'ànima de l'ànima. I ten's surts amb la capacitat de veure coses -i saber-les expressar- en una obra d'art, que ja altres vegades t'he comentat com una virtud que a mi crec que em manca. Per això m'han agradat tant aquestes paraules "tan sols vols estar sol, cercar el silenci per retrobar el teu seny, en aquest món curull de decibels". Tenc algun poema, com tothom supòs, que tracta d'aquestes qüestions, de la necessitat de silenci. Però clar, tu has vist aquesta necessitat precisament enmig d'un crit, del crit de Munch; és el cric de qui no vol crits.
En fi, que una vegada més, no sols ens regales un poema sinó que, en el meu cas, m'ajudes a llegir una obra d'art.

Benvolgut Francesc,

aquí et deixo el meu comentari al teu poema:

L'amic Francesc també ha triat el quadre de Munch (ja ho sabia abans de penjar la proposta d'aquest RPV). Però m'ha sorprès agradablement.

Un narrador que comprèn l'actitud del protagonista del quadre, la figura central de la composició, que s'hi vol solidaritzar, que vol acompanyar-lo en la seva solitud i incomprensió. Seguint en general el vers decasíl·lab (encara que he de comptar de la manera valenciana, és a dir, tenint en compte terminacions i diftongs per influència de la parla), el poema (sonet irregular) és format per un sextet (o dos tercets junts) i dos quartets, capgirant l'estructura del sonet clàssic.

Amb el vers blanc se segueix el ritme pausat del poema, que equilibra l'angoixa del protagonista: a diferència del poema d'en llampec, que desassossega perquè és la pròpia figura qui parla, el poema d'en Francesc dóna pau i calma tant al lector com al pobre desesperat.

Gràcies, d.

(PS: gestionant la trobara del 31/05... encara que se m'ha complicat la cosa...)

Hola mestre,

Bon poema, Francesc! T'he de dir que encertes bastant el propòsit del quadre, que jo crec que era mostrar l'angoixa existencial del mateix autor.

D'altra banda t'he de dir que tinc la intenció de venir a la mega-trobada del 31 de Maig a Premià de Dalt, on espero conèixe't personalment, si es dóna el cas.

el recordo del repte. Magnífic, com sempre, venint de tu, company!.

Petons admirats poetàs!

gyps