hi han expressions que utilitzes que són clavades, moments que no podrien ser expressats d'una altre manera...molt rodó. Felicitats.

Saps, he estat mirant el teus blogs...es curiós, trobo algunes connexions entre nosaltres (l'educació, escriure, el món àrab, Bolivia...) quina gràcia...

Una abraçada.

Ostres sí, quin gran documental i quina meravella de persona...sempre quan penso en una educació ideal em ve al cap aquest documental amb aquest profe tant entranyable que sap trobar l'equilibri entre el respecte i la tendresa...m'Hauria agradat tant tenir-lo de profe! això és entendre el que vertaderament és educar...

M'agradat el teu escrit, parles de sensacions que jo també tinc i que gràcies a poder vomitar totes aquestes contradiccions i perplexitats a través de l'escriptura , un és capaç de sentir-se una mica més lleuger, amb menys pes que carregar, aixi que no t'amoïnis, suposo que som uns quants...

Hola Laia,
he llegit el teu relat i la veritat és que em sembla molt interessant, m'ha mantingut enganxada durant tot el temps. En general hem costa llegir els relats fins al final si són molt llargs i t'he de dir que amb el teu l'he gaudit des del principi!
enhorabona per un relat original, irònic i divertit!

m'has fet riure molt Jaume llegint el teu relat, el trobo molt desenfadat, sincer i obert!
crec que parles del sexe de manera molt natural i m'agrada veure com un home es posa en la pell d'una dona que viu el sexe sense tabús i amb naturalitat, sense caure en tòpics...
gràcies pel moment
Èlia lia

Hola Marta,
m'ha fet molta il.lusió la teva felicitació i estic molt contenta que t'hagi agradat. Per a mí aquest relat és molt especial i li tinc molt de carinyo, així que gràcies de veritat!
una abraçada!