Qüotidianeitats

Un relat de: Elia Lia
Amb la calma d'una pau que només aporta serenor,
agafo el cafè entre les meves mans, amb la mirada perduda
entre les finestres que amaguen altres vides.

Les gotes cauen lentament, repicant juganeres, al marge de la finestra.
En aquest moment pararia el temps, mentre el palmell de la teva mà,
recorre humida, la meva esquena.

El soroll del degoteig constant, m'acarona en un matí
que magnifica lo quotidià, portant-lo cap a lo sublim.

Poques coses importen a la vida, quan un fet, que per a molts,
podria passar desapercebut, esdevé l'essència mateixa
de sentir-se viu.

Un bocí de temps, es perllonga en la meva retina, incessant
i entenc llavors que la idea de Felicitat, no és altre cosa
que un cúmul de moments suspesos en l'aire,
d'un temps que ja no torna, d'un temps que ja no és.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer