Evita la lluna plena.

Un relat de: Mena Guiga
Cada nit el cel, si no està ennuvolat, es mostra més lluminós. El satèl·lit natural que l'habita creix i decreix cíclicament. Contemplada, mirada i venerada, la lluna. Piga blanca compartida amb els ancestres.
Sóc dalt de tot del turó més alt i més pelat. L'aire de la nit m'acompanya, gaudi sempre esperat, que em porta les olors que identifico per viure. Mai m'enganya.
Però la lluna farà el ple. Ple de basarda, com sempre, no podré fugir-ne ni amagar-me'n. Maleït pleniluni!
M'atrau. Una força superior s'apodera de mi i no hi puc lluitar. Em fa centrar la vista en l'esfera blanca....per deixar de ser...bruscament i amb un udol de dolor que ni puc esllanguir...i esdevenir un home!

Comentaris

  • El primer que t'he llegit[Ofensiu]
    Barbagelata | 16-06-2012 | Valoració: 10

    I m'ha encantat, i la metàfora de la piga... molt ben trobada.
    T'aniré seguint!
    Gràcies pel teu comentari d'avui!

    Barbagelata

  • Lluna plena[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-06-2012 | Valoració: 10

    M'agrada la lluna plena. Sobretot quan acarona la mar salada. M'enamora i anima.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

521 Relats

542 Comentaris

107702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.

Admiro, per exemple, el color de la ceba de Figueres (encara que faci plorar), el groc de la mimosa i el taronja de les calèndules dels marges dels camins dels camps, tant si hi passo amb bicicleta com a peu.
Em deleixo per agafar arrels a la platja escurades per l'aigua del riu Tordera i del mar Mediterrani i esblanqueïdes pel sol. I còdols de tons variats, tots tresors. Observar els núvols mentre passegen i les formes que prenen.

M'agrada escoltar quan em parlen amb il·lusió a la mirada (escoltar costa!). Més aviat sóc de xerrar (peixatera!!!!).

En escriure sovint barrejo surrealisme-narrativa-humor-poesia.

M'AGRADA FER RIURE LA GENT. I RIURE-HI. RIURE ÉS IMPORTANT. SOBRETOT APRENDRE A RIURE'S D'UN MATEIX.

Sóc (quan se'm deixa) contacontes a escoles i biblioteques, autora de contes (i aquí relats i relats i relats, estic sota els efectes d'una malaltia benèfica, no puc parar) i també il·lustradora (cal que digui que l'estil és boig?). Professora de ioga integral (la disciplina...uf!, una miqueta bé val la pena..per tot allò de l'equilibri entre cos i ment, perquè enforteix i perquè és un repte) .Monitora de risoteràpia (ajuda a tenir unes bones abdominals, ho juro!). També tinc la introducció al clown (un nas vermell diu tant!). Tot m'ajuda per a dur a terme festes i celebracions per a grans i/o petits, participació i diversió, deixar-se anar. I, el més antic, estic diplomada en Turisme. Però no em feia el pes donar claus d'habitacions a la gent en una recepció ni haver de repetir horaris d'àpats robòticament (per exemple, i amb tot el respecte per qui ho fa i a sobre en gaudeix), entre d'altres monotonies hoteleres (què voleu que hi faci!).

Em preocupen la inconsciència, la manca d'entusiasme i d'esforç (que també m'afecten). La mediocritat és un mal guarible i el talent, la creativitat i la imaginació haurien de ser la menja diària. Entenc que cal combinar monotonia-moments i que les expectatives són males companyies (tot plegat em costa molt!!!!). Valorar, estimar, lluitar. Que tot és una suma i que la influència és paral·lela. I així, quan ve la decadència, inspiro i, si vull, intento recuperar-me (hi ha una gradació, és clar, i a vegades guanya el costat fosc).

I sóc de foc i aire, intento ser més de terra... i d'aigua poquet poquet. I això que em considero bruixa de rierol (món amb el que m'identifico)

*Autocomentaris: aquesta tia està sonada, boja rematada, no hi toca, o toca un bolet -al·lucinògen, segur-, està com una cabra amb un llum. En fi, és el que hi ha...



butxaca5@gmail.com