"La vida había de depararles todavía otras pruebas mortales, por supuesto, pero ya no importaba: estaban en la otra orilla." (Gabriel García Márquez, El amor en los tiempos del cólera)

Un relat de: Barbagelata
Aquella nit fou llarga per ambdós. Pensaments ambivalents: d’alegria per la conversa iniciada a la galeria de la piuladissa de les merles i de temor davant la incertesa de la reacció de qui començava a mostrar un excés de zel en la qüestió.
Efectivament, gairebé l’endemà, en el moment precís que aquella conversa tot just embastada necessitava de més comunicació, llurs sentits foren privats d’expressió, quasi en la mateixa mesura que necessitaven d’emprar-los.
Impossibilitats de compartir allò que els havia desvetllat, començaren a allunyar-se inefablement.
A l’ampit del finestral, però, una merla havia picotejat les engrunes que ni el vent ni la tempesta no havien pogut malmetre. Al cap de dies, una llavor arrelà profundament en terra grassa al costat de l’aigua. En una primavera estranya, una brosta d’arbust semblant a aquell primer magraner que havia plantat Afrodita, la deessa de l’amor, s’alzinà tant com pogué entre la neu.

Comentaris

  • Per als dos comentaris[Ofensiu]
    Barbagelata | 03-11-2012

    "El amor en los tiempos del cólera", de García Márquez, i aquest és el seu començament.

  • El llibre que esmentes l'he llegit dues vegades...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 03-11-2012

    ...fa un cert temps...ara no recordo si va per aquí el minirelat...
    Una història d'espera (per part d'ell) durant dècades. Lloable.
    Fas referència al final, quan acaben junts?
    Que les expectatives poden esvanir-se, variar?
    Que costa comunicar sense dir?
    Aquesta darrera pregunta que formulo és important. I passa. I val la pena fer l'esforç per traspassar el límit. Penso.

    Mena

  • Hola Barbagelata[Ofensiu]
    allan lee | 02-11-2012

    No puc comprendre l'idea del text, no sé si parles de persones o de plantes, o tot junt és una metàfora; en tot cas t'escric perquè trobo les imatges bellíssimes i penso que- potser- hauria de ser en l'apartat de poesia. Un plaer llegir-te

    a