"derrotats -però no pas vençuts"

Un relat de: Barbagelata
Però aquell terrible "Ai dels vençuts!" amb què el capitost gal Brenne havia expressat la seva manca de compassió per a la Roma capitolina encerclada i assetjada, havia esdevingut, paradoxalment i amb el temps, l’expressió d’un lament també.
Indubtablement per això, des que sentia, cada nit, aquell udol solitari i gutural que provenia dels pujols de Terrarossa di Monconesi, aquell indret de la vall Fontanabuona on hom havia pretès identificar els antecedents familiars de Colom el Navegant, tenia necessitat d'expressar, reiteradament i pública, la seva voluntat de fer l’orni davant d’aquella invitació que el comminava, des d’ambdues bandes de riu, a corregir la seva insensibilitat i a aprofitar l'ocasió per plànyer els derrotats -però no pas vençuts- de la contrada!

Comentaris

  • Després[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 23-03-2014 | Valoració: 10

    d'una guerra el vencedor sempre hauria de respectar el vençut.

  • Ja saps que la història que més s'esplica és la dels vencedors![Ofensiu]
    Barbagelata | 23-03-2014

    Vae victis!, “Ai dels vençuts!”

    Brenne, cap dels gals sènons, després d’apoderar-se de Roma devers l’any 390 aC, davant la protesta dels romans durant l’acompliment dels acords de pau, segons Ab Urbe condita (5, 48, 9), de Tit Livi


    L’historiador romà Tit Livi (mort l’any 17) conta, al llibre V d’Ab Urbe condita, “Des de la fundació de l’Urbs”, o sigui, Roma, com la ciutat, indefensa, fou assetjada uns 400 anys enrere (entre 387-390 aC, batalla d’Al·lia) fins a l’aparició de la fam i presa pels gals. Brenne, o Brennus, cap dels gals sènons, decidí aixecar l’encerclament de la fortalesa del Capitoli i retirar-se amb la seva host al cap de set mesos, a canvi d’un acord de pau pel qual els romans es comprometien a pagar-li un tribut de mil lliures d’or.
    Tot i l’acceptació dels romans a pagar el convingut, durant el pesatge mostraren el seu desacord sobre la precisió dels pesos i les balances. Segons Tit Livi, Brenne reaccionà com segueix: “L’arrogant gal llançà la seva espasa en la balança i digué les insuportables paraules per als romans: Vae victis!, ‘Ai dels vençuts!’ ”
    És cert que els romans no s’estigueren, però, d’allargassar la llegenda a favor seu: així, mentre Brenne els deia les ignominioses paraules, hom faria arribar un general romà, Marc Furi Camil, amb el seu exèrcit, que contestava Non aurum, sed ferro, recuperanda est patriae, “No és l’or, sinó l'acer, el que recupera la pàtria", alhora que atacava i derrotava els gals.
    Sigui quina sigui la veracitat de tot plegat, des de llavors la frase de Brenne ha esdevingut una frase feta per recordar-nos que els vencedors no es compadeixen dels vençuts.

  • Vaja, quina fluctuació d'historicisme![Ofensiu]
    Bonhomia | 23-03-2014 | Valoració: 10

    Quina paràbola tan extranya. Jo sé que els gals van ésser derrotats per Roma durant l'Imperi Romà. Però d'aquí a tot el que dius... XD! Hauré d'aprendre més història!


    Sergi : )