Poder d'amiga

Un relat de: Mena Guiga
La Isabel no havia aprovat francès. La Lídia no l'havia ajudada bé, no li havia fet bé els deures, no havia estat prou per a ella!
Va agafar una llibreta i va arrencar un full. Va dibuixar la seva amiga imaginant-la bé, a consciència, i la va pintar amb colors calents.
Va arrebregar el full, en va fer una piloteta i la va xutar. Després hi va saltar a sobre, amb força i un somriure malèfic que si s'hagués vist s'hauria desconegut.
Tot seguit va mossegar el paper esclafat i en acabat el va llençar al celler fosc, nit de noviluni.
-Sortirà el dimoni i et posarà la mà al cap mentre dorms!


La Lídia no ho sap, tot allò. Fa més de trenta anys! Eren amigues, fins que les van separar, es van canviar de poble.
Mai s'ha preguntat perquè no pot sofrir anar vestida amb colors que no siguin tristos, freds.
Mai s'ha preguntat si va ser casual que una moto l'atropellés i quedés coixa.
Mai s'ha preguntat el perquè de tantes migranyes, aquell horrorós dolor, pes al cap.
Mai s'ha preguntat com és que una rata de clavaguera la va atacar.
No sospita res.
Cada nit es tapa amb la roba de llit el cap i tot, té por. Por d'un tacte sinistre que es repeteix. I no només amb la lluna nova.

Comentaris

  • Amiga?[Ofensiu]
    Barbagelata | 06-11-2012 | Valoració: 9

    Una amistat ben entesa, eh
    M'ha agradat, però.
    Amb un final ben sinistre, eh!

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434449 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com