Bocins d'estiu

Un relat de: Montseblanc
Sec a la butaca del costat de la finestra oberta, al menjador, juliol, dos quarts de vuit del matí. Mentre aplego mitjons i calçotets m'arriba l'aire encara fresquet que més tard cremarà a la pell. El cant d'una tórtora em barrina l'oïda acompanyada als cors per tot de pardals que esperen un moment segur per baixar des de l'alzina al pati i despullar-se entre la terra que ja és farina. La suor em comença a néixer a les arrels dels cabells a tocar del clatell. L'olor de l'alfàbrega que em va regalar la veïna i que tinc a l'ampit d'aquesta finestra em fa respirar profundament per gaudir de la seva essència. Faig dues piles, una de mitjons, una altra de calçotets. Suspiro. Suo. Somric.
Surto a fora el jardí. Amb la mànega vaig remullant tant els testos com les soques dels arbres fruiters. El sol em fa aclucar els ulls, encara no és a dalt de tot. La pell reacciona a l'escalfor, suo més. Bec un glop d'aigua de la mànega, m'esquitxo la cara, em regalima un filet d'aigua per la barbeta, coll avall, entre els pits. Per un moment m'esborrono. Les olors barrejades de les magnòlies i les flors del llimoner em fan venir records d'anys enrere, d'altres estius. Sacsejo una mica el cap, com si amb això pogués fer que el cervell pensés en altres coses. La samarreta xopa se m'enganxa als pits i a l'esquena. Panteixo. M'entrebanco amb la mànega. A punt de caure amb les maleïdes xancletes. 
Les cigales inicien el seu carrisqueig, paladejo la pols del pati. És com si al cel, sense un sol núvol, hi hagués escrita la paraula estiu. Parpellejo, agafo aire, estossego, un esternut enlluernat.
Entro al dormitori, t'estàs llevant, m'abraces tot i que saps que enganxo, que vinc del desert. La teva pell rellisca sobre la meva pell. Ens diem que és tard, que tenim coses per fer. Però tanco la porta. Ens besem. Tot l'estiu als llavis. Tot el juliol a dins. I suem. Més. I la vida tota entra i surt de nosaltres fins que la llum es tan encegadora que tot es torna negre per uns segons. Mel a les venes. El temps no existeix. Només aquesta onada que es va fent més gran fins esclatar en mil bocins d'estiu.

Comentaris

  • Ravegal | 29-08-2026

    Molt bon relat. Quasi tot descriu situacions quotidianes que tots podríem explicar (però no tan emotiu i melangiós). Ben combinades, sensacions, olors, pensaments, et van preparant per al paràgraf final que no s'intueix i te'l trobes. Quatre ratlles per fer-te imaginar un amor tan dolç com tot el que acabes de llegir.

  • Sensual[Ofensiu]
    Atlantis | 13-07-2026

    Abans del final, tot el relat té un to sensual molt aconseguit ( la calor, la suor, l'aigua..)
    M'ha agradat molt.

    Una abraçada d''estiu.



  • És la sal[Ofensiu]
    kefas | 08-07-2026


    És la sal
    sense mar
    és xardor
    sense foc
    és embat
    sense gest
    és desig
    sense roig
    és la pell
    sense toc
    és els dits
    sense mà
    és el sol
    sense raigs
    és suor
    en l'esclat
    de l'estiu
    entre el bes
    i la pols
    de l'etern.

  • Alfàbrega [Ofensiu]

    M'ha agradat molt la manera com has sabut transmetre les sensacions de l'estiu. Mentre llegia gairebé podia sentir la calor, les olors, el cant de les cigales i aquella mandra tan pròpia dels matins de juliol. Escrius amb una sensibilitat que fa molt fàcil entrar dins l'escena. Ah!,a casa meva mai hi falta l'alfàbrega, la seva oloretacem porta recorsxd'infantesa. Tot el relat es un seguit de petits instants quotidians, i acaben desembocant en una escena íntima explicada amb delicadesa i sense estridències. Un relat molt agradable de llegir.

  • La mare naturalesa[Ofensiu]
    aleshores | 07-07-2026

    actuant. Estem fets (literalment) d'aquests petits moments.

  • Estadística estiuenca[Ofensiu]
    llpages | 06-07-2026 | Valoració: 10

    Davant la suada que he patit durant la lectura, què creieu que s'imposaria en un cas com aquest? La suor enganxifosa que no apaivaga ni el doll d'una mànega d'aigua al jardí i que mata qualsevol desig libidinós? O bé la trempera matinera que només coneix la sensualitat dels cossos perlats per una transpiració excessiva? Perquè jo he patit cada bufada de rebuig femení en insinuar-me després d'una nit tropical de temperatures ambientals insuportables que no us explico...XD! Dieu, dieu de quina banda esteu, que el relat està molt bé, però a certes alçades de la vida és més ciència ficció que qualsevol altra cosa.

  • La calor i els sentits[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-07-2026

    Un relat molt poètic. Quasi podem sentir l'estiu amb les teves descripcions: les olors, la calor, la suor, la pols, el cant dels ocells... Està ple de detalls sensorials que et fan captar l'ambient amb tots els sentits. Com sol passar als teus relats, la narració es basa en detalls quotidians i casolans, això fa uns relats que se senten molt propers.

    Molt bonic el final, d'un erotisme fi i gens explícit, molt sensual, com ja ho era tot el relat al començament. Sembla que tot condueixi a aquest final, cap a una fusió entre l'estiu, el cos, els sentits i l'amor.