Primer vermell, després negre

Fa més d'una setmana que el Miquel va trobar el paper, un full arrencat d'una llibreta d'espiral, quadriculat, amb la frase escrita a ma, tinta blava de bolígraf.
"TU ETS L'ESCOLLIT"
En lletres majúscules, amb traços segurs i acurats.
Si hagués vist el paperot en un altre lloc de la casa no s'hauria donat per al·ludit, qualsevol el podria haver deixat allà, ves a saber perquè i per a qui, potser un paper antic, de quan els seus dos fills encara estudiaven.
Però és que ha trobat el paper dins un Interviu que ell té amagat de fa molts anys, des del 1988, amb la Sabrina Salerno a la portada, "Sabrina, regalo de Reyes", diu el titular. Fa d'allò 37 anys, quan el Miquel en tenia 25, ja era casat i va comprar la revista d'amagat. Encara la mira de tant en tant, potser un cop l'any. Aquelles mamelles el van encisar i li continuen semblant insuperables, li semblen naturals, flonges, tendres, suaus... Recorda com rebotien en aquelles actuacions que veia a la tele fa tants anys. Va comprar la revista en un impuls i va decidir guardar-la. Podríem dir que ara ja és més un record de joventut que no pas unes imatges excitants, una prova de que ell també ha estat jove, ara que es comença a sentir vell. 
El cas es que deu fer uns deu dies, el Miquel va treure la revista de l'amagatall, aprofitant que era sol a casa. I al mig, just a les pàgines on la Sabrina es mostra en tot el seu esplendor, va trobar el full de llibreta i la frase que no li marxa del cap. I qui ho hagi posat ha hagut d'apartar dues fileres de llibres, desenrotllar la revista i després tornar a posar la goma i deixar els llibres com si res.
Fa dos anys que viu sol amb la dona, els dos fills són casats i venen a dinar per les celebracions d'aniversari, festes de Nadal i poc més. Així que la seva dona té tots els números per haver estat qui li ha deixat el paper. Però és que no és la seva lletra. I per què l'hauria d'haver deixat? La Magda té prou geni i caràcter com per, si descobrís la revista, comentar-li amb naturalitat i no deixar escrits que a més sembla que no tenen res a veure amb la revista.
"TU ETS L'ESCOLLIT"
Què vol dir? L'escollit per a què? 
A la feina el Miquel no es concentra, no li quadren els comptes, ha de tornar a calcular les entrades de material al magatzem, sort que el seu cap és també el seu millor amic. No hi ha pressió, tot i així, des que va trobar el maleit paper el Miquel treballa estressat. Decideix sortir abans d'hora, té mal de cap. Se'n va cap a casa.
La Magda encara no ha arribat de la feina. Ell té una capsa de Paracetamol a la tauleta de nit i la va a buscar, quan l'obre, escrit sobre el prospecte hi veu "TU ETS L'ESCOLLIT". 
No pot ser, qui ha fet això? Per què? Comença a voltar per tota la casa, buscant més notes, quan arribi la dona li dirà, tant és si ella s'emprenya amb el de la revista. Se'n va al despatx que té al pis de dalt, es troba fatal, el que l'angoixa més és saber que algú ha estat a casa, tocant les seves coses, un intrús... Puja l'escala esbufegant, el cor li batega al cap, com si tot ell li omplís el crani. S'asseu, posa les mans damunt la taula. I el que l'espanta més de tot és que la frase li sona, com si en algun moment algú ja li hagués dit això. Li costa respirar, obre el calaix on hi té la seva col·lecció de plomes, la nota és ben a la vista "TU ETS L'ESCOLLIT". Gemega, ho veu tot vermell, després negre.
La Susanna va per ficar la clau al pany, però la porta ja és oberta. Què estrany. Ve a fer la neteja, un cop a la setmana, la Magda la va contractar d'amagat del seu home. Ell té moltes manies i no li agrada que ningú volti per la casa, però tampoc ajuda a les feines de la casa, així que ha contractat una dona que vingui quan són tots dos treballant.
A l'entrevista prèvia la Susanna es va adonar que la Magda era la dona del Miquel, el malparit que va tenir un embolic amb ella, ja fa disset anys, encara que mai se'n van anar al llit, però sí que ell li fotia unes xerrades d'hores, parlant de tot i de res. Després, quan ella li va dir que sentia que el Miquel era l'escollit per ser la seva parella, el desgraciat va desaparèixer per sempre. I mira per on, ara neteja a casa seva. El coneix, sap com és aquest tita-tèbia, covard... Se li va ocórrer fer-li una broma, pesada això sí, sabent com és ell, hores d'ara ja deu estar tremolant amb algun dels paperets que ella li ha deixat mentre feia la neteja. A llocs estratègics, que sap que veurà només ell. Com li parlava de l'interviu amagat, de la seva col·lecció de plomes, del Paracetamol que molts dies es prenia quan ja era al llit...
Però què estrany que avui sigui la porta oberta, comença a netejar, puja a dalt, entra al despatx, el Miquel desplomat sobre la taula. La Susanna se li acosta, tremolant, mira si li troba el pols. Doncs no, no hi ha pols. Truca al 112 i recull totes les notes que havia deixat, no creu que tinguin res a veure amb la mort d'ell, però, per si de cas, corre amunt i avall i se les guarda a la butxaca.