Una nit de juliol

Un relat què he hagut de llegir dues vegades per comprendre'l bé. El tema molt interesant, encara que a mi no són dels temes que més m'agraden, però escrit meravellosament bé.
Feia temps que no passava i avui he entrat i m'he trobat amb una Nit de juliol.

De ciència-ficció, fantàstica i història. M'ha tret l'atenció d'aquesta combinació, on descrius un relat tan bé detallat i profund. Realment com si fora real.
Molt ben portat el seu contingut.
L'has barrejat com pèls i senyals.
Ets una artista.
M'ha agradat i ho he posat...
Que passes un bon dia.
Una abraçada.

Tota tecnologia fantàstic acaba éssent real com la vida mateixa, sino d'aquí 50 anys ho serà d'aquí 100, peró acabarà essent-ne...Cada cosa al seu temps com les figues a l'agost. Quan arribi aquesta funció de viatjar en els temps es podrà predir esdeveniments que marca la història....Però haurà de sortir una altra tecnologia que pugui aturar aquesta intervenció humana en el temps a fi d'evitar desgavells. El teu relat escrit amb to seriós el fa creïble i a més la conta amb el tarannà que et caracteritza. He hagut de llegir-la dis cops per a copsar l'argument ja que al no estar al cas del viatge en el temps m'havia fet un garbuix. Gràcies per fer-nos passar una bona estona amb aquest humor tan fi i ben relatat.

I bona, molt bona factura, en un relat que enganxa en la lectura i que té una sorpresa. Intuïda, final
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

Bon dia, Montseblanc:

Un relat que se m'ha fet breu i m'ha semblat la mar d'interessant, com la majoria dels que escrius. No abandonis mai.

Una forta abraçada,

Helena

Montse, jo no sé si ets una escriptora professional que escriu d'amagat a les xarxes o ets una persona amb un talent especial tant per les idees com per la capacitat de redacció i descripció (que malahuradament no van sempre de la mà) però, si és el segon cas, molta gent està perdent la capacitat de llegir-te i t'ho hauries de replantejar. Pels que llegim habitualment sabem que els teus escrits son bons (molt millors que molts llibres de relats que corren per les estanteries de qualsevol llibreria). Celebro que darrerament estiguis tant activa a RC. Gràcies.

A qui no li agradaria de viatjar en el temps? Si us haig de ser sincer, hi ha escenaris històrics que preferiria evitar, sobretot els bèl·lics, de l'època que siguin. Però la curiositat té molta força, com el relat que ens ocupa, que barreja amb encert l'avui amb l'ahir. El lector queda parat amb el gir que pren la narració quan esmenta la tecnologia que permet viatjar en el temps, però és aleshores quan més impressiona la idea de l'autora, per original i ben reflectida. Enhorabona!

Un relat extraordinari. Al principi no sabia qui era aquest Nero, el solem conèixer com Neró i fins al final no ho he vist. He hagut de tornar a llegir el relat, en una primera lectura no l'he entès prou bé.
Sobre Neró (Nero i Poppaea, ja que escrius els noms llatins) hi ha molta llegenda negra, ja des de temps antics. La part principal de la llegenda és l'incendi de Roma, mentre ell toca la lira i recita versos. El teu relat sembla que vulgui esborrar aquesta llegenda i atribuir l'incendi a la seva dona, en un atac d'ira.
El toc final és que tot això és descrit per un viatger en el temps que només pot mirar, no intervenir. La barreja d'història ficció i de ciència ficció és magistral. Realment, no sabem que va passar amb l'incendi, tu en dones una versió possible.
El personatge de la Popea està descrit amb molta ironia, sobre unes coses certes, en fas una història creïble.
Molt ben escrit tot el relat, des de la xafogor del començament a la revelació de l'espia històric i el coneixement de l'autèntic protagonista a l'última línia.