Enfiladisses

Un relat de: Unaquimera

El temps, buscant la llum
com una enfiladissa,
m'escala.
L'heura tenaç de les hores
cobreix les paraules
de boira.
Com ungla de gat feréstec,
em deixa senyal
alguna data
que traspassa la pell
i deixa a la carn
una penyora.
Els rosers perennes em claven
a cada minut que passa
les espines,
sagetes despietades,
penells d'un vent
constant.
Desperten sentits esmolats
les volubles glicines
de matinada.
El gessamí prudent perfuma
de nit entortolligats
records
que el tumult de la buguenvíl·lia
amaga
dia rere dia
amb capes de clorofil·la.
Les arrels de la callada escorça
maltractada
permeten passar les setmanes
cisellant el calendari
a estones,
fins marcir els mesos, brodant
catifa
de fulles seques.
Al jardí, la vida vol fer-se bosc
però no gosa.
Envoltada d'un mur antic,
la selva
pren esperit d'horta
i suporta
les tiges del temps
que grimpa
buscant la llum
com una enfiladissa.


Unaquimera

Comentaris

  • La natura...[Ofensiu]
    free sound | 16-04-2011 | Valoració: 10

    L'heura, els rosers, el gessamí i la buguenvíl·lia...
    Arrels i enfiladisses, com la nostra vida, si precises.
    Bonic poema, preciós escrit.
    Una abraçada a l'infinit.

  • meravellós..[Ofensiu]
    teresa serramia | 11-04-2011

    perdona que no t'hagués comentat abans...Quan estic "emboirada" (que és sovint) no sé què em faig..i sí, faig, només, disvarats...perdona!!
    Quanta bellesa en el teu poema...Quanta màgia tancada en el flascó de les paraules que brollen del teu relat i ens corprenen...M'has omplert de primavera, de llum, de joia...i de bellesa...Rep tot el meu amor enfilant-se per aquest esclat soberg que tu has creat: FELITITATS...................

  • El bosc del jardí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-01-2011 | Valoració: 10

    La vida vol fer-se bosc, però no gosa. Volem, volem coses, però a vegades no gosem. I per què? Eng agafem al que coneixem i mira... Però hem de reconèixer que si som alguna cosa és passat; el present camina molt de pressa i el futur ja arribarà, servirà per a parlar-ne demà passat, per a escriure-ho i comentar-ho. M'ha agradat molt i molt. Crec que ja fa uns mesos que la vaig llegir, però tornar-ho a fer és tornar a gaudir-la. Una abraçada que s'enfili pel cos, dolçament.
    aleix

  • aplaudint!! clap! clap! clap![Ofensiu]
    panxample | 13-06-2010 | Valoració: 10

    Poeta, després de llegir-te aquest, Enfiladisses, perdurant,al pas del temps buscant el camí de la vida,de la llum, no ho veus però estic aplaudint, m'agrada molt, s'endevina la solitud del poeta
    He de confesar que hagut de buscar al D.LL.C.
    (Buguenvíl·lea) .
    enhorabona
    avant

  • PRIMER CONTACTE[Ofensiu]
    joandemataro | 12-04-2010 | Valoració: 9

    amb poques paraules dir moltes coses, com a mi m'agrada
    et felicito
    joandemataro

  • Belles estrofes on hi veig tota una vida .[Ofensiu]
    Núria Niubó | 13-04-2009 | Valoració: 10

    És la vida, que s'enfila escalant els entrebancs del temps i sofreix en silenci les sagnats ferides d'uns éssers estimats i de tant en tant s'atura, per recrear els sentits amb records, que uns amors perfumen , i s'enfila i enfila amb la pell maltractada deixant pel camí fulles marcides d'un cos que s'esgota,
    Però la vida s'enfila i enfila...

    " buscant la llum com una enfiladissa"

    Ni el pas del temps pot prendre'ns l'incansable desig de continuar creixent fins a trobar la llum.

    Avui el teu poema m'ha ajudat a sentir el desig de ser una humil heura que vol enfilar-se més i més.
    Una vegada més , gràcies Maite pels teus meravellosos poemes.
    Una abraçada plena de llum.
    Núria

  • Sóc incapaç de comentar-te aquesta obra d'art.[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 30-03-2009 | Valoració: 10

    Em supera, m'aclapara, m'esbalaeix, m'estordeix, em suggestiona, m'emborratxa i m'arrossega a un món al que només podré picar a la porta, però que no em serà oberta perquè és un món on habiten els déus i a mi no m'és permés entrar. Tant sols vislumbrar per la reixa del jardí.
    Enhorabona, fada de les paraules encantades. Molts petons.

  • De tant en tant em trobo amb alguna de les teves poesies seductores[Ofensiu]
    JoanaCarner | 27-01-2009 | Valoració: 10

    De tant en tant em trobo amb alguna de les teves poesies seductores, i en gaudeixo. Aviat no m'hi cabran en el meu apartat de Relats preferits. Ets tan plàstica i precisa en les imatges!
    Una abraçada.

  • enfilada[Ofensiu]
    anforsa | 27-01-2009 | Valoració: 10

    tant si abans de començar a escriure el poema et prepares com si no, el que resulta una enfiladissa de mots amb resultats sorprenents, com si pugessis per una escalada et vas enalirant - jo baixo llegint, tu puges - i acaparant fins l'aire de qui llegeix i el deixes rendit a la evidència del que vols dir. Escrius i descrius amb plenitut i eficàcia... Saps per on el passeges, amb gràcia amb tendresa, amb superioritat sinse sanglotar ni una mica. Tens el pas medit i no ensopegues en lloc, Gaudeixo llegin-te. No ets una quimera, ets una REALITAT. Anton.

  • l'amargor del temps[Ofensiu]
    cabrera | 26-01-2009 | Valoració: 10

    Gràcies Uq. perquè acabes de'ensenyar-nos com s'ha de constrir un poema, la seva estructura, alçant-se ,i el bon ordre de les paraules. Poema molt humà i personal, que desprèn un aire d' angoixa i dolor que per la ment del narrador, crea el temps.

  • Felicitats![Ofensiu]
    aiguasalada | 12-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!

    5 aniversari RC


    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Ahir RC no funcionava.

  • T´agraeixo[Ofensiu]
    brins | 17-11-2008 | Valoració: 10

    el comentari al meu poema "Petit gessamí". Com tots els teus,´és molt meditat i ben expressat.
    Tot i això, sento el pessigolleig d´explicar-te que a través dels versos he volgut presentar
    una realitat ,propera a mi, però no sentida a la
    pròpia pell.
    No l´ha enfosquit ni la fiblada ni la pèrdua, perquè el seny s´ha imposat. Ja sé que això no és gaire freqüent.
    A més... hem de pensar que la petita flor continua creixent...


    Tot una paleta d´abraçades.

  • Gran poema![Ofensiu]
    RFS1984 | 25-10-2008 | Valoració: 10

    Gran reflexió al voltant del temps, eixa gàbia que ens té presos.

    M'han agradat, sobretot, aquestos versos:

    "L'heura tenaç de les hores
    cobreix les paraules
    de boira."

    Magnífics.

    Continuem llegint-nos.

  • D'acord[Ofensiu]
    Josoc | 17-09-2008

    Certament ambdues parlem del temps, però tu ho fas d'una forma molt més lírica. M'agrada. Em plau que a tu et plagui la meva forma d'expressar més o menys el mateix. Gràcies!

  • Hedera helix.[Ofensiu]
    JOANPG | 09-09-2008 | Valoració: 10

    És el nom científic de l'heure, en concret. Totes les plantes enfiladisses, s'arrapan on poden per tal de cercar el sol i poder fer la funció clorofílica, i així, poder viure.
    Fa goig una paret plena de plantes d'aquestes, i que,com més les podes més creixen. Un senzill brot tallat pot donar lloc a una nova planta si se'l cuida com cal.
    Però quan les heures s'enfilen per un arbre i es recargolen al voltant del tronc que les sustenta, poden arrivar a asfixiar l'arbre i matar-lo.
    Crec que entendràs la metàfora amb els poemes i els comentaris. Uns, sincers i ben intencionats, pugen alegrement per el tronc del poema o del relat i l'embelleixen. D'altres, els giravoltats dels trolls, cerquen la mort del seu suport.
    Perdona la pedanteria d'avui però crec que m'havia de desfogar.

    Una forta encaixada de JOANPG.

  • El pas del temps...[Ofensiu]
    MarBlava | 16-07-2008 | Valoració: 10

    marcat pel creixement de la natura.

    Les paraules, les frasses van creixent i enllaçent-se amb vida pròpia, enfilan-se una sobre l'altra fins formar poemes i relats complexos o senzills depenent del dia, el moment., l'estat d'ànim, els sentiments.
    De vegades mica en mica com una llavor que germina, altres com una selva en creixemnt ràpid i constant.

    Quan les paraules s'apoderen de nosaltres ens fan les seves esclaves, ens dominen, però les teves mans de jardinera experta els hi donan la forma perfecta, de vegades espectacular, com els jardins de Versalles, altres delicada com un petit jardi japonés....les domestiques i les fas teves perquè nosaltres les podem gaudir.

    Una forta abraçada!
    MarBlava

  • sempre pujant, buscant...[Ofensiu]
    Avet_blau | 31-05-2008 | Valoració: 10

    Buscant la llum o el poder, o la vida
    enfilar-se clavant unglots si cal ,
    per sobreviure.
    complementant o sobrevivint
    amb l' arbre o paret que dona seguretat.

    enfilant i entapissant escletxes
    o be defectes i forats.

    enfilar-se, però tenint els peus a terra,
    i arribar al cim de l'arbre o de la vida,
    ...amb l' ajuda de l'altre.

    Avet_blau


  • mina de diamants[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-05-2008 | Valoració: 10

    Molt enriquidor. Sentiments esmolats... per remenar per dins meu. Gràcies.

  • ambre | 31-05-2008 | Valoració: 10


    Mai hi ha un abús de la metàfora.

    Jo crec que l'experiència poètica es bassa en que la metàfora ha de ser del lector, ha de pensar, ha de sentir "x" al llegir un poema, però a la seva manera. I la "x" no ha de ser per força el mateix per mi, que per ell.

    Amb la primera frase havia conectat, la metàfora era meva, em sentia poeta llegint el teu poema, i ... "Al jardí, la vida vol fer-se bosc però no gosa", un vers genial, una imatge preciosa però m'has xafat "l'heurística" per no dir la guitarra, de bon rollo, i amb això no et dic que no m'agradi, et dic com ho he sentit.

    Sobre el comentari a Esclat, volia dir que et movies entre dos estils amb "és un poema que vol dominar les paraules; volen sonar síl·labes i resonen els mots".

    Tenen un punt de coincidència els dos poemes, no has de voler DIR, has de fer SENTIR amb un poema. I no vull dir que no facis SENTIR, vull dir que no t'has de preocupar tant per voler DIR. Crec jo. Opinió personal i sincera, per l'autora més mediàtica de RC. ( he vist el teu relat (aquest) a TV3 al TN... )











  • Clar de lluna | 14-05-2008

    ...sí, el temps passa que vola! Felicitats pels dos anys, gràcies per les bones estones que m'has fet passar, pels bons consells i continua enfilant tan alt com puguis!

    Una abraçada!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Joanlluis | 09-05-2008 | Valoració: 10

    per la il.lustraciódel poema.
    La poesia despren color i aroma.
    Has sabut enramar el temps i fer-lo florir.

  • El temps i la natura[Ofensiu]
    Aquarela | 09-05-2008 | Valoració: 10

    són dos temes eterns, que no tenen començament ni final. Els has enfilat delicadament i has trepat amb agilitat per la xarxa invisible que teixeixen.

    Com passa el temps, com passa mentre cerquem la llum.

  • Des d´aquell dia[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 29-04-2008 | Valoració: 10

    que em vas suggerir la lectura del teu poema per celebrar els teus dos anys a RC que encara no he baixat de les teves "Enfiladisses".
    He pensat que potser ja començava a ser hora de baixar dels núvols literaris i felicitar-te per aquest magnífic poema justament premiat i exquisidament il·lustrat per en Joan Pasqual.
    Moltes gràcies per aquesta obra d´art que no paro de contemplar-llegir, llegir-contemplar.
    Per Sant Jordi tot va anar molt bé, gràcies (l´ampliació de la lletra em va permetre fer una lectura còmoda i plàcida).
    Vaig millorant i per celebrar-ho se´m va ocórrer escriure "Nitidesa" el meu primer i darrer poema.
    Si alguna cosa m´ha quedat ben clara és que en el terreny de la prosa m´hi trobo com peix a l´aigua.
    És a dir, com tu amb la poesia.
    Et seguiré llegint perquè vull seguir gaudint.
    Una enfiladissa abraçada, Unaquimera.
    Mercè.

  • poemes il.lustrats[Ofensiu]
    poemes il.lustrats | 15-04-2008

    En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt voldria donar-te les gràcies per la participació en aquesta Segona Edició de Poemes il·lustrats.

    Vull felicitar-te, doncs aquest poema ha estat escollit per a ser il·lustrat.

    I també informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

    Voldríem que ens hi acompanyessis.

    De mentre, les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
    A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

    Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
    associacio.artistes@gmail.com
    i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

    Rep una cordial salutació.

    Montse Assens / mar
    Associació d'Artistes de Premià de Dalt

  • M'alegro![Ofensiu]
    SuportEI | 09-04-2008 | Valoració: 10

    Que m'han deixat per dir-te?
    Que m'alegro molt!
    Ale, a celebrar-ho! O ja ho has fet! Doncs, torna!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Edinfant4 | 09-04-2008 | Valoració: 10

    és un poema molt plàstic, de seguida crea imatges mentals.

    Enhorabona!

  • Felicitats[Ofensiu]
    Edinfant5 | 09-04-2008 | Valoració: 10

    Li vas posar fàcil, és un bon poema d'il.lustrar!

    Felicitats!

  • Moltes gràcies![Ofensiu]
    Unaquimera | 08-04-2008

    Gràcies a l'Associació d'artistes de Premià de Dalt, en especial a la Montse Assens per la tasca organitzativa i al Joan Pasqual, el seu president, per la il.lustració dels meus versos.
    I a RC per oferir-nos la possibilitat de participar.

    PhotobucketEnfiladisses: Poema Il·lustrat per Joan Pasqual.

    Una abraçada plena de colors,
    Uq

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 01-04-2008 | Valoració: 10

    No m'estranya que l'hagin triat, aquest! Ofereix una imatge molt bonica, amb tanta planta i tanta flor, servint la metàfora del temps que s'enfila amb frescor.
    Esperem que el futur ens porti més sort!

  • ja saps[Ofensiu]
    Thyst | 20-03-2008 | Valoració: 10

    que no en sé gaire de comentar i que em limito a posar-te cares somrients amb l'esperança de que en el fons sàpigues que la meva intenció és que siguin tant sentides com els elaborats comentaris que rebs.

    De les teves perles en podria fer comentaris de més d'una pàgina però tinc la mala costum d'acabar aborrint els texts que comento (masses hores de classe, :P) així que, si no et sap greu, em seguiré limitant a llegir-les en silenci i assaborir-les.

    :)

    un petó i felicitats per aquests dos anys de relataire!

  • Un cop més[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-02-2008 | Valoració: 10

    dinamisme i alt voltatge literari! Vocabulari ben triat i descriptiu, fins i tot fotogènic, amb una important presència de les plantes de jardí. Però a més a més, i a diferència d'Encís, aquí també es gaudeix d'unes precioses metàfores: "l'heura tenaç de les hores", els rosers que claven les espines (bellesa i dolor), etc.

    En aquest cas, i també a diferència d'Encís, he llegit el poema d'una tirada. Això no impedeix que després el rellegís, com a mínim per escriure aquest comentari. Però ja d'entrada he donat un ritme de lectura que m'ha permès percebre el missatge a la primera.

    Realment, és un plaer llegir-te!!! Espero que siguis de les persones afortunades que rebran un poema il·lustrat!!! T'ho mereixes en tots els sentits: com a escriptora i per ser com ets!

    Més abraçades,

    Vicenç

  • Ostres![Ofensiu]
    Kanoa | 28-02-2008 | Valoració: 10

    No coneixia les ungles de gat ni les glicines! Avui he vist el teu aclariment i encara em sembla més ple de color i de veritat el poema.
    Moltes gràcies!1 ptonet

  • Amunt, amunt! i sempre[Ofensiu]
    RATUIX | 25-02-2008

    seguint l'estel i la força de la vida, de la llum.
    La teva manera de donar forma als escrits és sempre bella i treballada. Que continuin els mots creant un jardí tan encantat. (o una selva tan domesticada. ; ) Fins aviat)

  • Unaqui!!![Ofensiu]
    Arbequina | 25-02-2008

    Ets un sol! Moltíssimes gràcies per haver-me dedicat uns minuts a corregir-me o, com tu prefereixes dir usant uns peus massa - de debò - emplomats, reflexionar amb mi. Veritablement m'estimo molt més aquest tipus de comentaris, en què s'intenta enriquir l'escrit o l'autor comentat, que els que tan sols afalaguen (amb graus més o menys grans d'hipocresia pietosa). En la crítica no hi ha d'haver per força malícia implícita i, quan la hi ha, es veu d'una hora lluny. Tot i que els millors comentaris, considero jo, són aquells que destaquen les parts positives, que ens han agradat, i puntualitzen també els errors que es creuen millorables.
    Les teves opinions, donada la qualitat indiscutible de la teva escriptura, agafen, a més a més, un valor addicional.
    Per tant, no et preocupis gens ni mica de l'autoritat d'aquests i encara menys d'ofendre. La critica em fa valorar relatsencatalà.cat, i si m'hi vaig allunyar una mica (i encara ho estic) és perquè molts comentaris no m'omplien i, els que feia jo, em semblaven, per comparativa, massa crítics i, a més, sense autoritat - que no la tinc, més enllà de l'opinió personal. Com la dèria per valorar... En fi.
    Sobre els punts crítics que tan amablement m'has deixat, no puc més que agrair-te'ls (pels comentaris en sí i pe temps dedicat) i rendir-me a la seva raó.
    Els dos primers, indiscutibles. El segon, sobretot: TOTA LA RAÓ DEL MÓN. Una bona cagada, la meva.
    El darrer ja no el tinc tan clar. És a dir, sí, és certa la teva reflexió, però també considero suficientment correcte usar la "A".
    Decideix quedar-se A un present desencisat, com qui es queda A casa. Sé que quelcom trontolla, però ara t'explico una cosa.
    Quan faig aquestes frases, que al principi no són més que una idea nebulosa que escric on sigui (i massa cops les oblido per no tindre cap lloc on apuntar-les i patir una memòria de peixet), només em fixo amb la idea de fons. Però després intento que agafin una forma estètica atractiva. Sé que molts cops no és possible i que d'altres no ho he aconseguit, però bé, intentar-ho, ho intento.
    D'aquí que moltes vegades em baralli inútilment i al final surtin coses estranyes, com aquella incoherència de número (obre - obren). No sé perquè, però obren no m'agradava i vaig optar per l'error... En fi. No m'agradava obren perquè als dos nous camins s'hi havia de sumar el que ja portàvem, el del present, i vaig considerar que el plural no ho recollia. Així que, estúpidament, vaig creure que podria posar obre: se'ns obre una cosa que resulta ser dos camins. Hehehe. No funciona, vaja. Però és el que vaig pensar.

    Bueno, et deixo que ja no sé ni què estic escrivint! (Aquí a la fenya entre un fes allò fes això, perdo el fil estructural)
    Em centro però, per agrair-te novament el comentari crític. Moltes gràcies, pel que ja t'he dit!

    Una abraçada ben forta

  • Felicitats sinceres[Ofensiu]
    Salgado | 23-02-2008 | Valoració: 10

    T'admiro en silenci, encara que no arribo a la teva alçada com a poeta.

    Una abraçada de Xavier

  • hola i FELICITATS[Ofensiu]
    ANEROL | 23-02-2008 | Valoració: 10

    amb retard. Has estat sempre un referent, per a mí, del saber fer, expressar i de creació

  • També amb retard, com franz appa[Ofensiu]
    deòmises | 22-02-2008 | Valoració: 10

    Però ja són 26 comentaris (inclòs el teu d'aclariment/explicació).

    Primerament, felicitar-te pels teus 24 mesos a RC, i encara que no arribo a les orelles, te les estiro (com a molt el nombre d'estirades equivalent a mesos, no pas a dies...).

    En segon lloc, felicitar-te per aquest bell poema, seguint amb la teva tònica plàsticoestètica (existeix aquest adjectiu? Bé, permet-me la llicència...). Felicitar-te, dos cops, per la frescor dels teus versos i per la claredat de les teves paraules.

    En tercer i darrer lloc, informar-te que t'he tramès unes invitacions a llegir uns poemets meus, quan tinguis temps (a part de les Vetlles, hi ha germanets orfes de Quutamo i Bittersweet pel meu espai...). Ja deus suposar que m'agrada rebre avisos de comentaris de la reina de l'Olimp erracenià (llegeixi's RC). Malgrat que no he pogut comentar-te el que hauria volgut: vaig de bòlit últimament, sense connexió a casa, encara...

    Perdona per l'astronòmic rotlle. Un petó i gràcies pels comentaris i pel temps invertit en mi. d.

  • Arbequina | 22-02-2008

    Perla de relatsencatalà, gràcies pel comentari que em vas deixar!

    Sobre aquest poema, que tracta d'un tema que sempre m'ha capficat, què dir?
    Em quedo amb aquest vers:

    "L'heura tenaç de les hores
    cobreix les paraules
    de boira."

    Tot i que no cal dir que m'ha agradat moltíssim de pricipi a final (un final genial, per cert).

    Sempre he considerat que eres una prossista tan excepcional que desmereixia, per comparativa, la teva poesia. Aquesta, però, sembla obligar-me a corregir l'opinió.

    Respecte al comentari que em vas deixar, que te l'agraeixo profundament, m'hagués agradat més que m'indiquessis els errors sintàctics. Vaig peix de moltes facetes, i el que més m'agrada és millorar (tot i que aquí ningú sembla voler ajudar... amb agfalacs innecessaris, tot i que agradables).

    Una abraçada

  • Com la natura...[Ofensiu]
    Naiade | 19-02-2008 | Valoració: 10

    Un poema de gran bellesa, que requereix més d'una lectura per entendre els dobles sentits, si no és que me'n he perdut algun altre.
    Amb fascina la teva facilitat de paraula i el teu art per comparar la teva vida amb aquest altre món que ens complementa i alegra el dia a dia, l'estació rere estació .
    La vida no és planera, la natura tampoc, aconseguir trobar aquest equilibri, complicitat i similitud molts poden copsar-ho, però pocs poden plasma-ho tan bé com tu.

    Una abraçada d' heura enfiladissa que tot just veu la llum

  • Aclariment per a Kanoa, l'allan lee i qualsevol lector/a interessat/ada.-[Ofensiu]
    Unaquimera | 18-02-2008

    Algunes de les plantes trepadores que s'anomenen en aquest poema són molt conegudes, com el gessamí, els rosers o l'heura. D'altres potser no ho són tant, així que les presento:
    "Com ungla de gat feréstec" és un joc de paraules amb l'ungla de gat (Macfadyena unguis-cati), una planta enfiladissa amb circells digitats ( un altre joc en el vers "cisellant el calendari" ) que s'adhereixen o claven al suport que els hi serveix de base.
    Les glicines (Wisteria sinensis), en canvi, tenen tiges volubles, que envolten l'arbre a mesura que creixen. Per cert, les seves llavors són molt verinoses.
    La primera fa flors grogues, mentre la segona, coneguda també com a "flor de la ploma" les fa de color violeta o malva, excepte en la versió "Alba", que floreix en blanc. Ambdues són precioses!
    Photobucket
    Totes les plantes enfiladisses o lianes són un exemple d'adaptació dels vegetals a la busca de la llum: Creixen tan ràpidament en longitud que no poden mantenir-se dretes por si mateixes i necessiten un suport... sense metàfores!

    Deixo aquí mateix una abraçada ben bonica, per a qui li vingui de gust enramar-se-la una estona,
    Unaquimera

  • amb retard[Ofensiu]
    franz appa | 18-02-2008

    vaig a la cua de 21 comentaristes i amb un retard d'1 setmana per felicitar-te per l'aniversari de relataire. Bé, diuen que mai no és tard. I l'atzar em permet llegir el teu poema poc després que l'últim relat de l'allan lee, Polar, amb el qual trobo no poques coincidències. Ambdós tenen la natura com ametàfora, solament que l'alla és una metàfora que ve de dintre a fora, mentre la teva va de fora a dins. No em sé explicar millor, però crec que qui els llegeixi tots dos seguits estarà d'acord amb mi.
    Quant al teu poema, és meravellós, amb aquella enciclopèdica memòria teva per a rastrejar els detalls, aquesta selva engarjolada pel mur que "pren esperit d'horta".
    Tres versos de sorprenent brevetat em captiven encara per sobre de la resta:
    "fins marcir els mesos, brodant
    catifa
    de fulles seques."
    Les tiges del temps, enfilant-se vers la llum...
    Llum quimèrica, tal vegada, però tan necessària!
    No podem deixar de felicitar-nos per aquests dos anys teus a RC, encara que alguns hàgim arribat més tard per seguir-te les passes...
    Una abraçada,
    franz

  • Flors[Ofensiu]
    Kanoa | 18-02-2008 | Valoració: 10

    No sé si ho he dit clar el que volia dir, que conec L'heura tenaç, Els rosers perennes, El gessamí prudent, el tumult de la buguenvíl·lia i que no conec pero que imagino les volubles glicines, però que l'important és que imagino el temps com unes hores que ens escalen i que de tant en tant entre la fullaraca fan flors.
    M'ha semblat que va d'això.


  • Les flors de les hores[Ofensiu]
    Kanoa | 18-02-2008 | Valoració: 10

    Me sembla un poema ple de llum i de color, el verd sobre tots, també el de les flors que fan les enfiladisses, vull dir les hores que van passant.
    No les conec totes, me les imagino i tinc prou.

  • Felicitats i que per molts anys ens segueixis delectant[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-02-2008 | Valoració: 10

    Felicitats per els teus dos anys de relataria dels que sols he pogut compartir-ne 10 mesos.
    Felicitats també per aquest poema biogràfic, que presentes a poemes il·lustrats, en el que tu, persona de mar, tries magnifiques enrederes de precioses flors per entrellaçar-les i seguir escalant amb ferides i alegries.
    Enhorabona !!!, i mil gràcies pels teus comentaris que com tots els que rebem son el aliment que sustenta les ganes de seguir escrivint.
    Una abraçada,

    J. Lluís

  • Felicitats![Ofensiu]
    Valentí Valent | 15-02-2008 | Valoració: 10

    T'agraia la teva felicitació i no et feia arribar la meva, que la tens ara: Per molts anys de relats!
    No sóc tan puntual com tu, pero és entusiasta i sincera. FELICITATS!


  • S'enfilen[Ofensiu]
    Valentí Valent | 15-02-2008 | Valoració: 10

    S'enfilen les hores i les paraules i les tiges del temps les cobreixen de boira, excepte les que arriben clares.
    T'agraeixo la felicitació -tan puntual, tan oportuna- i les frases enviades. Si, vaig celebrar el dia, a la meva manera.
    Endavant!

  • D'aquells poemes...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-02-2008

    ... que el meu amic -i tu en tens notícia d'ell- no sabria considerar.
    Jo, poc avessat als 'renglons curts', el trobe amable, però de juguesca amb la paraula -o siga, bona literatura!-, que realitat al fons. On intentes una definició que no t'escau: tu ets més ona que heura, més aigua que vegetal, més dofí que arrels. Així és la meua imatge, la visió primera. Potser vaja errat. Sóc vellet i se'm moren les neurones, vaja!
    Mentre, per si de cas -i per sempre- SALUT I REBOLICA!

  • tens llum[Ofensiu]
    jaumesb | 13-02-2008 | Valoració: 10

    en els mots

  • I nosaltres, jardiners...[Ofensiu]
    Anagnost | 12-02-2008 | Valoració: 10

    Dos anys, dels quals n'he compartit gairebé un, i et contemplo allà dalt, en el cim, il·luminant-nos amb la teva poesia sempre esplèndida.
    "L'heura tenaç de les hores
    cobreix les paraules
    de boira", i nosaltres, jardiners tenaços, en podam el fullam sobrer i rescatam aquestes mateixes paaraules -bellíssimes flors- a força de lectures, per tal que la boira de l'oblit no les marceixi mai.
    L'enhorabona més sincera i admirada.
    Una abraçada.

  • llegir-te és[Ofensiu]
    llibreta | 12-02-2008 | Valoració: 10

    un regal.

    Enhorabona pel dos anys

  • Felicitats Felicitats[Ofensiu]
    megane | 12-02-2008 | Valoració: 10

    Dues vegades et felicito.
    Pels dos anys de relats. Pel poema.
    Un aniversari celebrat amb una lliçó de poesia.
    m

  • FELICITATS!!![Ofensiu]
    F. Arnau | 12-02-2008 | Valoració: 10

    L'enhorabona per aquests dos anys de magnífics relats i esplèndids poemes com aquest.
    Una forta abraçada!
    ,,, I molts petons!

    FRANCESC

  • S'enfila el temps![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 12-02-2008 | Valoració: 10

    M'escala el temps, com una planta! Quina imatge més bonica!
    Ai, les dates assenyalades amb cicatrius, quin mal fan!
    Com ungla de gat feréstec,
    em deixa senyal
    alguna data
    que traspassa la pell
    i deixa a la carn
    una penyora.
    Te desitjo molta sort en el camí cap a la llum,
    Pell

  • S'enfila el temps![Ofensiu]
    Txell Pellicer | 12-02-2008 | Valoració: 10

    M'escala el temps, com una planta! Quina imatge més bonica!
    Ai, les dates assenyalades amb cicatrius, quin mal fan!
    Com ungla de gat feréstec,
    em deixa senyal
    alguna data
    que traspassa la pell
    i deixa a la carn
    una penyora.
    Te desitjo molta sort en el camí cap a la llum,
    Pell

  • Magnífic![Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Aquest poema que parla d'hores fetes heura que escalen buscant la llum. Per proximitat, i també per la imatge tan bella, escolliria aquest vers:
    "El gessamí prudent perfuma
    de nit entortolligats
    records
    que el tumult de la buguenvíl·lia
    amaga
    dia rere dia
    amb capes de clorofil·la"

    Són un bon regal aquests versos que et llegim en l'aniversari del teu segon any penjant relats/poemes a RC, i que també coincideix amb el salt dels primers 50. Moltes felicitats i gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres-
    Una abraçada ben gran!

  • Felicitats per tot![Ofensiu]
    Xocolatina | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Felicitats per tot: pels relats, pels anys i pels comentaris!
    He vist la estrella i he descobert que aquest poema participa en els poemes il.lustrats, em sembla molt apropiat! A veure si..... estaria be per celebrarho!

  • Enhorabona[Ofensiu]
    Simon | 11-02-2008 | Valoració: 10

    pels 50 relats anteriors i enhorabona per aquest sobre el temps que ens escala buscant arribar a la llum esclaridora.
    Em semblen dos anys ben aprofitats!

  • GRÀCIES!!! Dos anyets, dos![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2008

    Avui fa dos anys, dos exactes i sencers que van publicar el meu primer relat a RC!
    L'11-2-2006 vaig fer un salt Amb les cames separades...
    No sabia massa què començava aquell dia, però quelcom es va posar en marxa... pas a pas, relat a relat, comentari a comentari, Repte a Repte, ...
    Des de llavors, han estat 50 els relats publicats en prosa i en vers i milers els comentaris rebuts i enviats.

    Això vol dir mesos i mesos de lectures sorprenents, d'hores d'escriptura, d'estones plenes d'encís, de moments d'admiració, d'instants de desconcert... Descobertes, coincidències, comentaris, reptes, intervencions al Fòrum, projectes, col·laboracions, participació, mots que van i venen, milers de paraules enviades cap a autors ( coneguts o no, amb resposta o sense ) ...

    Com passa Aquest temps compartit és ben ple de joies, curiositats, anècdotes: és un que no hagués estat possible sense vosaltres, autors i lectors de RC!

    Moooltes gràcies, doncs, a tots aquells que m'han llegit, que m'han comentat, que han proposat Reptes, iniciatives o mogudes interessants, que m'han animat a continuar i ho continuen fent encara avui... dia a dia, mot a mot...

    Una abraçada a la carta, de dia especial de debó!
    Unaquimera

  • Un poema[Ofensiu]
    instants | 11-02-2008

    molt treballat amb una segona lectura prou clara i concissa.

    Un molt bon joc de paraules.

    Una abraçada ben forta!

    Pau

Valoració mitja: 9.98

l´Autor

Foto de perfil de Unaquimera

Unaquimera

111 Relats

5300 Comentaris

582793 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Vaig néixer un 8 de novembre fred (sóc escorpí i fredolica des de llavors!) en un lloc diferent d'on visc ara, però sempre he viscut a prop del mar. Penso que a la meva sang porto gotes d'aigua salada. I a la pell, alguna escata...

La mar de blau, per moments tan ombrosa;
la mar de verd, tan bella i perillosa;
la mar de gris, que es veu majestuosa;
la mar d'acer, tan entremaliosa...

El futuro es una acuarela y mi vida un lienzo que colorear...

La vida és bonica, però de vegades complicada.

Gracias a la vida que me ha dado tanto... Me ha dado la risa, y me ha dado el llanto: así yo distingo dicha de quebranto, los dos materiales que forman mi canto. Me ha dado la marcha de mis pies cansados: A quien quiera acompañarmela, por favor vayamos pasito a paso, si hemos de ir mejor de la mano...

He viscut un llarg viatge i encara em queda coratge per avançar... amb les cartes de la vida jugo la seva partida: no em rendiré! Un altre dia ha començat!

... no vale la pena andar por andar, es mejor caminar pa'ir creciendo: volveré a contarte que he soñado colores nuevos y dias claros.

I per uns breus moment una estona de cel, ja no importa el demés, una estona de cel i per un instant tot s'haurà aturat.

Me niego a vivir esclava de mis heridas.

Hi ha dies en què, entre la gent i els crits, sense motiu i estúpidament, crec que sóc feliç. Tinc ganes de cantar i cridar, de saltar i de riure sense cap perquè... Vull estar contenta! Per això m'enfronto al cada dia, sense motius i estúpidament, amb un gran somrís!

Tu sonríe y verás como todo parece que brilla! Los ratos oscuros se harán de colores mientras sobre alegría y no falten canciones. A poquito que sonrias llegará la alegría, de los ratos peores germinan los buenos: sonreir no se compra, no vale dinero. Ei! Sonríe!

Desitjo somriure sense crosses, sense pautes, sense haver de demanar permisos i poder parlar sense estrafer la veu, ... si no us sembla massa.
Duc llunes i cançons per arracades!
El vent, cruel i savi, s'enduu les cançons dels dies que deixo enrere. I per fi, trobo el descans en els somnis perduts i retrobats, en qualsevol revolt del camí que continua.

Per contactar: unaquimera@hotmail.com

Si desitges deixar un comentari, ENDAVANT!
Estaré encantada de llegir-ho i saber de tu: la teva opinió, les sensacions que t'ha provocat un relat, qualsevol aspecte que facis constar, el suggeriment que et sembli més oportú fer serà ben rebut i RESPONDRÉ A TOTHOM més aviat o més tard!

Sóc en aquest web per aprendre, experimentar amb noves propostes, col•laborar amb altres autors i participar en qualsevol fet que ajudi a mantenir viu RC, l'espai que compartim i del qual en gaudeixo:

- Concurs de Microrelats de l'ARC: Secrets. Participant amb relats seleccionats: Dins i fora i Filla.

- Concurs ARC de Poesia Social 2011: Vaig participar amb Ara no sé, publicat al llibre col.lectiu "Tensant el vers".

- Projecte Barcelona, t'estimo: Relataire participant el 2008 i 2011 amb COR A COR, PAS A PAS.

- Gimcana Virtual Literària ARC 2010: participant i Guanyadora! No va ser fàcil, però ja que sap que som una colla de "bojos per les lletres" ;-))

- Poemes il•lustrats: Vaig participar en el concurs, on van seleccionar Enfiladisses.

- Poesia eròtica: Ho vaig intentar i ara alguns dels meus versos són al llibre "Erotisme som tu i jo": AMB, Joguines de dona, SENSE, Xàfec.

- Microrelats: Vaig respondre a la convocatòria, trobant-me entre els autors del volum "10x10 Microrelats" amb Condemnats veïns! (Culpa).

- Reptes del fòrum:
* Repte en prosa, el "clàssic" : He participat com a reptaire i jutgessa.
* Conte, un repte llarg: He participat com a contaire i jutgessa.
* Nanorepte: Nanoreptaire en pràctiques.
* MiniRepte: He participat com a minireptaire i organitzadora.
* Repte Poètic-Visual: He participat com a poetaire i organitzadora.
* MeloRepte: He participat meloreptant i proposant melodia.

- Propostes del Fòrum:
* Taller literari: Relataire participant. Va estar bé mentre va durar... http://es.geocities.com/tallerrelats.
* Interrelat: Relataire participant. Intent de novel.la col.lectiva... http://es.geocities.com/qwark79/principal

- Celebracions col.lectives a RC:
R en Cadena
Els senyors Angel Negre i Gerard Vila Nebot em van encadenar i jo he passat la cadena a: Alícia Gataxica, buscador, estrangera i mjesus.

* 5è ANIVERSARI d'RC!
Vam celebrar-ho a la nostra "enganxosa" manera...
Photobucket