MELOREPTE 52 - CALLING YOU

Com mesuraràs el meu desig per besar-te?
Si sóc crida per reblar el teu cos en el meu cor de fusta
I batec per foragitar tota paüra que pugui amenaçar-te
Enmig del calfred que suposa dormir sola
En un llit ple de llasts del passat i fones on les pedres
Fugen cap a nous ravals de llunyania, als afores
Dels horitzons que habites, fets àmfores per encabir-hi
La veu i la carn, el desig i la llum per il·luminar cada
Racó d'allò que has anhelat des de la infantesa i que ara
Només pots perdre, quan se t'escola tot el que has amuntegat
Amb il·lusió i tenacitat, amb renecs i llàgrimes.
I plores per tot el que estens pel camí ja transcorregut
De la pròpia vida, de l'agonia per perdre
L'existència i el record, amnèsia vital que t'empara
Enmig del desert interior de la imparable agonia...

d.

Dones voltes
tanques els ulls
res ens diu que un dia
tot s'atura al teu voltant.

Deixa de girar l'agulla,
i en un segon retrobes
la teva imatge del passat,
en uns altres ulls,
una altra pell,
un altre color,
i saps que t'enganyes
i et demanes
perquè jugues?
i et respons, incrèdula,
que el joc és voler creure
que tot allò és veritat.

Vols saber com podem crear,
tot aquell món de mots,
farciment
de paraules estèrils, potser,
que ja no recordes,
que ja no saps,
quina és, la seva realitat

I retens aquell dia,
com el meu nom
-tant sols per un instant,-
sentint que retorna... feliç,
ple... de llum.
Sols els colors ens aparten
d'una foscor, de la que res en saps.
Viure aquell miratge, feliç avui
-en la pols d'un camí volgut,-
et fa oblidar l'oblit.

Atura el temps,
crida el meu nom, ho vols?
Sé que sí, que ho vols.
Encara que em vegis marxar,
pots respirar...
alenar-ho, potser.
Sols et cal obrir el cor,
i crida'm... reclama'm.
Tornaré,
perquè no sé viure,
si no és dins el teu cos,
embolcall
dels teus silencis.

Hi ha un desert enmig del desert, clos,
travessat per una carretera llarga.
Has escombrat les solituds blaves
i la sorra clama, amarada de pols.

Hi ha un motel enmig del desert, ocult
rere les finestres enllorades de plom.
Has dibuixat en el vidre un cor
i gralla, ara fuig ennegrit, insepult.

Hi ha un cafè enmig del desert, obscur,
desolat, sense aroma acabat de fer.
Has deixat escolar el temps en el mur
i mires pel forat xic de la paret.

Hi ha un home enmig del desert, corre,
d'esquena al camí, enfundat en suor.
Has parat en sentir el clapit d'un gos
i veus una dona amb valisa de rodes.

Hi ha un desert clos enmig del desert,
un motel, un cafè, un home i un gos.
Has vist passar una dona amb barret,
I sents la melodia d'una cançó,

calling you, calling you...

Una carretera deserta de las Vegas fins no sé on,
Un lloc millor que no pas has estat.
Una màquina de cafè que necessita un lligam
i un cafè just a tombar la cantonada.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

Pots sentir-me?

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

Un vent sec i calent bufa directe a mi.
La criatura plora i jo no puc dormir,
però nosaltres dos sabem que un canvi s'aproxima,
s'aproxima i és a prop d'un dolç desenllaç.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

Sé que pots sentir-me.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

Sé que pots sentir-me.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUucoOoºoOºoºOOoºoOOOoº·.

Una carretera deserta de las Vegas fins no sé on,
Un lloc millor que no pas has estat.
Una màquina de cafè que necessita un lligam
i un cafè just a tombar la cantonada.

Un vent sec i calent bufa directe a mi.
La criatura plora i jo no puc dormir,
però nosaltres dos sabem que un canvi s'aproxima,
s'aproxima i és a prop d'un dolç desenllaç.

JOOoºoOOOoºoOOOoºoOOOoºoOOOoºoº·.
et truUUUuUUUuUUUucoOOOoºoOOOoº·.

Sé que pots sentir-me.

JOOoºoOOºoOOOoºoOOOoºoOOºoooOOOoooººº···...
et truUUUuUUUuUUUucoOOOoºoOOOoº·

uUuUuUuuUuuUuuUuh...

Sentim la teva absència
que ens devasta endins,
som desert il·limitat
en la foscor del desig.

Una ceguesa sotmesa ens folra
les mirades de records perduts,
dins el pou de la memòria
que conquereix el cim
del teu hàlit irrepetible.

Som desert i ombra,
cantem a l'esperança
d'un senzill comiat.

...només en vaig dependre unes frases per 'lligar' a la meua etapa mallorquina-, però amb una 'força participativa poemaire' de quasi l'aprovat.
I a més a més, no em va el so de l'aparell/maquineta!!!

Te'l deixe:


Som, serem
com fulles caigudes
a una tardor perenne.

Amb incendis pregons.

Serem, som,
com aigua que se'n fuig
de l'oasi perdut.

Vent que esdevé sorra.

Som, serem,
cops de mall que no cessa,
nàufrags del mar etern.

Presoners de l'aurora.

Serem, som,
súbdits dels atacs.

Hostes del món.
Víctimes del temps.