La ressaca "calçotaire"

Bon dia a tothom!
Vull agrair de tot cor a tots els que vareu fer sentir-me el diumenge passat com a casa. Començant per Ferran, Empar i el seu fill Roger (darkman, Xantalam i Regor) que s'oferiren a venir a esperar-me a l'estació de Sants, sense que ni tan sols obrís la boca. Després, encara que anàvem una miqueta justets de temps, em donaren un tomb per la ciutat (el Port, les Rambles, el Passeig de Gràcia, la Pedrera, la casa Batlló...). Després la trobada amb companys relataires que ja coneixia de la Trobada de Premià (Mar, Ferran Planell, [Mändâlf], llampec, Rita O'Neil, Unaquimera, manel, Bruixot, Leela, kispar fidu, mjesus, Epicuri, foster (que duu la mateixa seguida que Cervantes), Llibre, la meua paisana Dolça Parvati, gypsy i el seu consort el Manel... i molts més) i també uns altres que no coneixia, com ara, ullsblaus, Joan González Pons, bocidecel, Mª Victòria Lovaina, Mercè Bellfort, Siset Devesa, Nubada, nuriagu... i molts més que potser no recorde ara). A continuació la foto oficial, encara que alguns no hi són perquè acudiren directament al Restaurant. Després el passeig fins arribar al "Nou Glop", on va estar força interessant la teoria del Manel (consort de Mariona) sobre els "sioux"(valencians) i els "apatxes"(catalans). Crec que deuria d'escriure un assaig a RC, encara que si s'enteren el del Setè de Cavalleria (els espanyols), de ben segur que ens posen a la Reserva.
I, una vegada al Restaurant, la rebuda de les organitzadores (angie amb les reserves) i perunforat, que en un instant em va posar la corresponent engantxina amb el nom i cognoms (faltaria més). Vaig seure al fons de local, on podia contemplar la gran taula, que semblava una celebració d'aquelles del poble. Allí vaig rebre la sorpresa de conèixer a la Carme Cabús (una de les poetesses que més admire) i que després de conèixer "in person" aquesta admiració ha esdevingut gairebé enamorament, tant per la seua conversa, la seua veu tan dolça, i la seua esplèndida figura...). Llàstima que anava acompanyada d'un noi de Londres... També vaig estar al costat de la Mariona que li va treure les pells a lgunes de les ditxoses cebes grillades, mentre el Manel i el Nick parlaven del tema internacional per excel·lència, el futbol, amb una barreja d'anglès, català i espanyol digne de la globalització que patim. Xerràrem de temes familiars (alguns una mica trists), culturals (els castellers, la calçotada, Canal 9 (quina vergonya que el pugueu patir!), etc...). També es va afegir a la conversa el marit d'angie, que tractava d'entretenir el seu nadó Jaume), i la meua paisana Rosabel (la Dolça), que ara se n'ha anat a viure una mica més lluny de l'Horta de València, i recordàrem els paisans que encara no coneixem (l'home d'arena, el rnbonet, el Vicent Adsuara, etc...). Es va parlar de, més endavant, organitzar una trobada de relataires a la banda del Sud del "Gran Riu" com diu el Bonet emulant una mica la teoria dels indis de Manel.
A les postres es va presentar Levingir (un autèntic maulet), i tambéel sangifetge (antic Lisboa) i la conversa va esdevenir una mica més literària (estils, llargàries, etc.), fins que els cambrers del restaurant van mamprendre a agranar-nos les sabates i vam haver de marxar. La Rosabel havia d'agafar el mateix tren que jo mateix, a dos quarts de nou del vespre, que dieu els del Nord, i aleshores, agafàrem un taxi (Carme Cabús, Dolça, ex-Lisboa -no m'agrada massa la sang i el fetge- i "mua", i se n'anàrem cap a l'estació de Sants, on ens esperava el deomises, a qui tenia ganes de conèixer. Al bar de l'estació, s'acomiadaren els barcelonins, després de convidar-me a una cervesa, i el Lluís, amb el que vaig raonar una mica sobre els haikus (deformació professional) es va acomiadar de nosaltres (la Rosabel i jo), que a les 20:30 "o clock" agafàrem l'Euromed (amb una puntualitat anglessa) cap el nostre territori (Comunitat...) que mai deixaré d'anomenar País Valencià).
Fins ací la meua crònica. Un dia complet, com podeu veure, i com portava unes paraules escrites (per si de cas), les deixaré en un altres post, que aquest ja és massa "gruixut"...
Una forta abraçada a tots!!!
Reitere el meu agraïment, i si he tingut alguna llacuna en la meua memòria, us pregue em disculpeu.

Molta salut!

©FRANCESC ARNAU I CHINCHILLA