45è Repte Poètic Visual... "L'AQUELARRE"... VOTACIONS... VOTACIONS... VOTACIONS...

Amics i amigues relataires:

S'ha acabat el termini del 45è Repte Poètic Visual, amb la prova sobre l'anonimat a l'hora de presentar els poemes. Ja faré les valoracions que calguen, doncs, acabe de venir dels Sanfermins i tan sols vull agafar el llit. Per això, vaig a avançar uns minuts el termini. Crec que no passarà res, després de més d'una setmana de temps per presentar els vostres poemes...
Moltes gràcies a tots per la vostra participació, i els que no us heu atrevit, tan sols dir-vos que hi hauran moltes més oportunitats.
Ací a sota teniu tots els poemes presentats, per orde de recepció. A partir d'ara podeu mamprendre a votar aquells que millor us semblen. Ja sabeu; per a la votació us encoratge a seguir les normes de la proposta de llampec:

-Tots els participants i també tots els autors de RC.
-Dos poemes per votant.
-S'anul·laran els autovots i els fora de termini.

La votació s'acabarà demà dilluns a les 24 hores.

-------------------------------------------------------------------------------

01. El pou del foc

Salta el cos al clar de l'alimara,
trenca el fil del seny la por i la mort,
bull la vida lliure dins del bosc;
nu desig d'alè fimbrant i llosc.
Tosc esguard, captiu del fum i el fong.
Ball, batec del sòl, repic del cor.
Crema el tern i el torn del boc fa goig,
roig i encès al tou del pou del foc.

Canta el tros de carn adés i ara,
tenca anyil que empeny amunt la sort.
Cull la dida del somriure el fel,
cru trepig d'assedegats de mel.
Fosc captard plosiu del brum oblong.
Mall metec bombant el crit de l'or.
Trempa el ferm del born i el cóc del boig
roig i encès al tou del pou del foc.


02. Un AQUELARRE especial

Un home curt de gambals
veia, al trencar la nyonya,
la dóna sense senyals
lliscar del llit amb vergonya.
Intrigat la va seguir,
dessota la gran baladre;
al veure-la desvestir
i d'ungüent sollar com lladre,
l'home senti picar cor
al pit, de dret a la xulla;
indefens com una sor
escoltà: "per sobre fulla,
xemeneia ben amunt".
I com si fos una agulla
en un paller d'Agramunt,
de l'escombra a cavall
desaparegué l'esposa.
Ell, sigui gran o brivall,
fa el mateix, no reposa.
És un saló amb mirall
ple d'una gent despullada.
Un Gran Cabró, un Diable,
presidia la trobada
i tot hom impertorbable
amb delit feien besada
als atributs incitants.
I l'orgia desfermada
començà en breus instants
mentre Ell sodomitzava
llençant gelada llavor
estèril que emmetzinava,
fins que tornà la claror.
El matrimoni rumia
com acabar la història
amb diners i alegria
un negoci per més glòria.
Muntaren a Internet
un club de cites de pega
canviant per ser més net
els ungüents per la mantega
i si el Cabró protesta,
que és seva la candela,
no tenen por fer contesta
que "la pela és la pela".


03. Aquelarre

La Lluna és una ferida al cel, salada.
El crit de la Bèstia incinera les ànimes.

Corren els vents que esvaloten les quimeres,
La sang dels innocents vessada sobre la foguera.

L'infern fàl·lic del boc inhumà,
Entre les banyes la mirada fendida com dalles,

Rústega escena d'esclat abismal,
Trencada la humana cadena, begudes les ments,

El Mal del Mal en fa aliment,
Les Bruixes ennegreixen la nit convergent.

La Lluna és una fletxa al cel clavada.
I degota sang i fel, i estrelles emmetzinades.


04. Els dos costats

Hi ha una eternitat de cel entre els teus ulls
i els meus. Entre la teva mirada de boc extra
aviat. Entre les càrregues de tinta vermella
dels teus ullals orgànics i ancestrals. No callo.
Aviat beuré encara una mica de més de la teva
sang de colibrí entre els flocs de neu de l'oblit.
I etcètera. Desespero i em desperto al llit d'un
altre amb les brases enceses entre les cuixes i ronc.
No cremarà el tronc per sempre. I els teus ulls
m'escodrinyen sota la corona de llorer, no sé.
Qui m'esguarda rere el mirall i no em vol creure
etern? Jo em crec que sóc i tu creus que m'ho imagino.
Enlloc el blau foscant dels nombres. Enlloc
un res que no em conhorta. No vull parlar
amb enigmes. Carrego amb tu a cada passa i
callem doncs ens sabem cada paraula. Silenci.
M'amago al costat més esquerre dels racons.


05. Invocació

Sagna, bèstia, sagna'm, la gnosis de la flama
en els budells.
Estira'm els cabells, carro, cagarro.
Acull-me, Misèria.
Orgull,
no em deixis en l'estacada.
Mil·limètricament avança'm al tercer sot de la lluna,
i banya'm en formol, matèria,
venjança dels cucs, com viu la llúdriga
momificada.
No em deixis, orgull, clavat a l'estaca.
Esquinça'm amb l'escalpel
a l'autòpsia del temps,
còmplice del abisme.
Escapa'm,
dret i maragda,
de l'envestida dels corns del pelicà.
Estaca, no em clavis i deixa'm l'orgull.
Fes rodar la tómbola on
s'esmicolaran els mons dessota les sandàlies.
Mortal mort, mor.
Ensenyoreix-te del sol i arrasa'm.
Esquerda'm en el primer mirall.
Clava els ullals en cadascú de nosaltres.
Tanca'm la capsa.
Orgull, deixa'm l'estaca
clavada.


-------------------------------------------------------------------------------