*REPTE POÈTIC 20. Convocatòria

m'hi posaré quan tingui una estoneta però no em puc aguantar de dir-te que m'encanten els teus dibuixos!I aquest és molt bó!!!

Innocència resumida

Rere els ulls de l'embriac, el somni escàs i plaent,
consonant remor lliscada amb saliva,
satisfacció inflamada i viva
al ventre generós del badoc panxacontent.

El vi esgotat a l'atuell
-escurat a cop de riure-
diàfana flor d'alegria de viure,
vermellor roent a flor de pell.

La gola saciada i humida,
la panxa plena i resolta,
un trenc de son de volta i volta,
i un somni d'innocència resumida.


Sergi

L'alegria t'ofereixo
i la força que tinc,
la il·lusió de defallir
un poquet només
quan anem perdent
la nostra lluita
que basteix aixoplucs
pels desheretats
de cors i ensenyes
i complicitats i camins
d'argelagues i rostolls,
estels de dia,
estels de cada nit,
furtius rampells de llum,
un bes, un abraç,
paraules que diuen,
una esperança tímida,
potser poruga,
mancada, coixa,
però esperança encara
d'una vida plena
orgullosa de ser-hi
per fer créixer
alegries i pensaments.

Pensa la dona que el càntir n'és ple
de records i retalls d'una vida
que passa i s'escapa
com si fos aigua, i cavil·la.

Cavil·la la dona que l'úter de fang
és refugi de veus que li expliquen
que un dia fou jove, fou filla,
fou mare; ara és somni i somia.

Somia la dona que té encara espai
per omplir l'atuell de rialles,
d'amor, mans amigues,
misteris, nous noms, i desitja.

Desitja la dona que brolli un geni de llàntia
que li ompli el cor de perspectives,
que li ofereixi un món en catifa
de seda i de llana; s'ho regala.

Es regala delícies: es nega, mandrosa, llunyana,
a obrir els ulls. Uns instants més de colors
i calius d'una vida distinta.
El somni la captiva; hi recala.

Unaquimera

Et cerco incansable
en l'escuma adormida
silenci de tots els mars,

en els deserts paral·lels
d'arenes movedisses,
allà on arriba la memòria
tossuda del que hem estat.

Escorten la teva absència,
el dolor esglaiat
pel pas del temps
i les muralles de miratges
que endolceixen les hores.

I et penso
volgudament,

ets carn i emoció,
reneixes en cada
pensament que em tenalla
sense pietat, vers tu.

I guardo aquest amor inextingible
en un calze obert que m'ablaneix.

Un mínim
flux davalla dúctil
tributant pactes translúcids,
lunars cenacles mústics
i circulars estrats
per l'únic jurat adàctil que l'acusi.

Inútils.


*

Hipnòtic son veler ...
Rumb de promeses nits
i temps funàmbuls,
a punxents delits.
Ets conjur d'esclau,
mer flux, ets igni
tret fos lluny del mut ser idíl·lic que accepta
cor vers gest, i un a un, silent areny,
inventes ullclucs futurs
i vius d'intrús en rusc curull de mel.

**

Copsant àguiles al fúlgid llum àcrata filmat
dins l'últim voral per antiparàsits calzes desagraïts.
__________________________________

paranoicament o com a joc o experiment...
la primera i la tercera part és de vocal-color...
lila::i, verd::u, morat::a, marró::neutre,
negre::ó
la segona:
groc::ò,lila::i,verd::é,murat::u,marró::neutre
perquè? perquè si!
Després el vers mana, però el color hauria de quedar d'alguna manera dins el poema ...
freqüència, harmonia, no ho sé l'artista ets tu...
ja em diràs si hi veus alguna cosa.

No et mengis el coco amb el sentit. Tot apunta a una sola idea ... com dorms?

A la tauleta del fons
d'un cafè de Montmartre
hi seu l'André,
un jove poeta francès
que, després de dinar,
s'ha posat a dormir
sota els efluvis de Bacus,
i somnia que escriu
sobre els llibres i el vi,
versos sublims!

A la tauleta d'enfront
hi seu el Pau,
és un jove pintor
que ho mira tot
amb els ulls de safir,
ell no ha dinat,
s'alimenta d'imatges
i, per la nit,
amb els pinzells escriu
versos sublims!

***


FRANCESC

Paper assecant
que el lila composa:
hi regalima
com un raig de sol,
emmarca Egipte
en una mirada,
i un rostre esguarda
la tarda que es mou.
Una mà ferma
recolza la galta
i el somieig
del noi camperol
que amb una gerra
ve de buscar aigua
i ara reposa
al tombant del pou.
Fa olor de blat,
la pau l'acompanya,
el falziot celebra
la vida entre els joncs.

Retrat amb els ulls clucs

L'enllaça el marc d'aquest espill on, reflectida,
potser un amant veuria el cos agosarat.
Es deixa anar, de mica en mica, dins la fluida
pau d'un silenci massa proper, quasi parat.

Clou les parpelles talment anés més desvestida
així, i espera, plàcidament, aquell esclat
de sang calenta, que la colpeix d'una embranzida,
de quan se sap escodrinyada des d'un forat.

La veig, a ella, i crec ser tu, pinzell en mà,
lliscant avall, avall la pell, allà on s'albira
i s'intueix, voluptuós, més del que hi ha.

La veig allà, i vull ser tu, i tot em gira.
Vull ser el teu ull, vull ser la mirada que mira
tot el que veus, prò ens has volgut escatimar.

X.

El somni ha escampat els colors,
el rostre sobreviu retallat pel silenci.
La pau s'inclina lleument
sense esma per despertar-te,
guardant en el càntir el crit
i recollint l'estranya por
que sense cap motiu aparent
ha vingut a trobar-me.
Deixa'm tancar els ulls, breument,
i en la foscor, potser tu també
gosaràs mirar-me.

Nens
El geni de la llàntia, o de la gerra,
ens mira com qui te la feina feta
i nosaltres el guaitem des del futur
que per ell, com és geni, ja és present.

Afanyeu-vos per ser com aquells nens
que pinten i no saben què és l'art;
deixeu que la paleta tingui ofici
però no us n'oblideu de ésser lliures.

Avui en faig 84 hi he après
a fer veure que pinto com un nen.
Tinc deu anys per endavant per complaurem!

Del teu record al meu món només hi ha fracàs
però el guardo amorosament a la butxaca.
Un aire massa calent em porta a l'ocàs,
i m'apaga els ulls
- pastosa ressaca -.

Somio que ets tu qui m'omple la gerra
on ofego la teva crua rèplica,
i l'empasso sentint xerrics de serra :
l'ànima "ba-tallant-se"
- gesta gens èpica -.

Em pesa el cap i em dols,
has estat com una sangonera,
però no cerco ja immòbils sols,
ara visc a la foscor de la trinxera.

angie