Comentaris al repte 182: Segona part.

Freda nina - Joanra

Un poema de la distància, de la persona que és freda i que tu desitges però no comprens. És més aviat com si l'haguessis posat a un pedestal i tu, amb temença, no comprenguessis el que sent, ni perquè. Contrast entre el teu esig i la seva fredor.

Comentaris tècnics:
Tot i que els versos no tenen el mateix nombre de síl·labes, si que es nota un intent de fer-los amb un ritme similar. Però es trenca en alguns versos que són massa llargs, i massa diferents. Els versos parells tenen quatre temps gairebé tots, fora del "com s'acosta a la trampa el ratolí," que trobo podries modificar lleugerament. Els versos senars són més variats, i, com ja he dit, trobo que algun trenca una mica massa amb l'estructura.
La rima, que només poses en els versos parells, i sempre masculina (aguda) menys en l'última estrofa, està prou bé. Però les dues primeres estrofes tenen la mateixa rima, i després ja no ho fas més. El fet de canviar al final a rima femenina (plana) no molesta especialment. En la tercera estrofa hi ha una rima àtona (entre excitat i mar) que crec era millor evitar. En l'última també hi ha la rima àtona entre fita, grisa i infinita.

Sobre el contingut: m'agrada la primera estrofa, tot i que això de nina de porcellana ja ha estat sovint utilitzat a la literatura. Potser és la més rodó. A la segona estrofa, el tercer vers no sona gens bé. Jo trauria el "fa l'efecte". En la tercera, és el segon vers: és massa llarg també. Al meu entendre, clar. En el quart, jo diria "Em xucles com si m'estesis esperant," enlloc de estiguessis. No em convenç el tercer vers: "només encerto a llepar aigua salada,". L'última estrofa és prou maca, però no m'agrada això del "puntet". No seria millor una altra paraula?

En resum, el teu `poema és bonic, però és poc eròtic. Li falta una mica més de treball, pel meu gust, és clar!

Ben endins. - Jeremias Soler

Un poema en decasíl·labs, bastant treballat, en que ens descrius una not d'amor a la plata, en que el sexe es veu acollit de tot de mots que l'acullen i el complementen.

Comentaris tècnics: El poema és amb decasíl·labs però hi ha un vers que no em quadren les síl·labes (concretament el quart), però que de fet no es nota gens. El ritme és molt marcat, i fa que el poema és mogui com les onades, una rere l'altre rere l'altre rere l'altre. Pots veure que cada vers té quatre temps molt marcats, un a la segona síl·laba. Els versos parells són sempre masculins, els senars són femenins (fora de dos al mig). Els versos parells sempre rimen amb rima consonant, (algun cop amb rima assonant), i els femenins rimen bastant, amb rima assonant. Però hi ha excepcions.
L'ortografia, em sembla a mi perfecte (o no en sé prou per trobar-te algun error).

Sobre el contingut, m'ha agradat molt, tant les paraules que utilitzes (niar, apamar, burell, parrac, goluda) com alguns dels versos, que trobo deliciosos. Però, i aquí diré una opinió subjectiva, no em resulta del tot creïble. Potser és que té una mica massa adjectius. Potser perquè sona massa a poemes clàssics.

Diré, de totes maneres, que em sembla un poema molt bo, amb un bon domini tècnic, i unes imatges precioses.

I com te la mirava - pentinella

Un descripció diguem tradicional, o si es vol basada en el folklore, de un encontre sexual dels que provocaven fa temps (ara potser ja no tant...): entre algú de l'església i una dona. L'has fet en forma de dístics, amb una certa rima assonant o masculina consonant. Els versos, heptasíl·labs, tenen un ritme molt marcat. M'ha recordat una mica algunes cançons picants que he llegit en algun llibre (ara no recordo quin!). No tinc cap comentari tècnic, doncs em sembla molt ben fet tècnicament, no hi ha cap falta d'ortografia, el ritme és l'adequat a la forma i el contingut. I m'ha sembla molt divertit! I estimulant... Però, i aquí és la meva pròpia opinió, he trobat a faltar una mica d'originalitat i força...

Versos que m'han agradat especialment:
Amb el sexe flamejant
vaig cruixir com argelaga.

Jo sanglotava, extasiada
amb la consciència fugida.



Ella, amb ella i sense ella. - Xisca Riera Ballester
Bé, el teu repte sembla que no s'acaba d'ajustar a les normes, ja que no sembla poesia, ni tampoc eròtica. Ara bé, no em posaré a discutir aquí que és i que no és poesia, així que el donaré per bo! Si l'entenc bé, va de una persona (sembla una dona) que s'enamora de un mena de model (de fotografia). D'alguna manera planteja el desig per una altra dona d'una dona que no l'havia tingut mai.
Té un primer paràgraf introductori en que parles de com d'enamorat n'estava, i el un paràgraf més narratiu en que ens planteges els antecedents (aquest és el menys poètic de tot), i a partir d'aquí comença la "poesia".
Comentaris tècnics:
-La frase "ella, era pura poesia, no necessitava res més," no és del tot correcte. Sobra la coma rere ella, i a més no queda clar a que ve la segona part. Jo hauria posat algun punt al mig d'aquest paràgraf (per exemple darrera "poesia").
-El segon paràgraf sembla fet a base de frases curtes, però t'entestes a posar comes enlloc de punts. Prova de substituir quasi totes les comes per punts. Queda més tallant, més impactant, pim, pam, pum!
-La frase "cada vespre entrés en un somni submarí on un llit ple d'argelada," sembla que aquest on hauria de ser un "sobre" o "dins"... sinó la frase queda inacabada.
-" Amb la mirada fixa em vaig creuar," no entenc aquesta frase. Vas creuar que?
-"mentre el meu marit em fas l'amor" entenc que és em fa l'amor, no?

Sobre el contingut: hi ha frases, a part de les que he posat a dalt, que no em convencen: Per exemple "la meva imaginació plena de pecats i suaus carícies irresistibles" no m'agrada això dels pecats. Encara diguessis desitjos pecaminosos, d'acord. Els pecats no existeixen (bé, per a mi!), només és el com un ho sent (i ella ho sent pecaminós). O per exemple: "Era jove, la seva mirada es clavava al meu cor." quina relació hi ha entre una part i l'altra? A més la segona frase és bastant tòpica. Tampoc em convenç "unes anques culpables de que cada vespre" ja que les pobres anques no tenen la culpa de res... Potser no és culpa la paraula que vols, sinó causa... També a "Em vaig posar a plorar,//per poder-me adonar del meu darrer neguit". No entenc que et posis a plorar per tal de alguna cosa. En tot cas és a causa de... Tot i així no entenc el que vols dir. L'últim paràgraf també el trencaria. Cada coma un punt. Doncs són frases inconnexes, i així han de sonar!

Temptacions de mel tèbia - Àfrika Winslet

Un repte marí, amb versificació lliure, sense rima. Un descripció poetitzada d'una trobada sexual, que més que sexual sembla amorosa (cap pega, eh?). Les imatges estan prou bé, tot i que alguna és una mica gastada.
Comentaris tècnics: El ritme m'agrada molt, la intercalació de estrofes llargues i breus. Quan es llegeix flueix molt suaument... L'únic vers que em costa una mica de llegir és "àvids d'aire, terratrèmol devastador" sembla com si s'arrossegués una mica.
Sobre les paraules, hi ha alguna paraula que no m'acaba d'agradar (per massa "sobada", per massa fàcil en el context). Per exemple: "plaer infinit", "illa paradisíaca", "oceà immens". Potser et caldria buscar adjectius menys previsibles, que afinin molt més la paraula i no en siguin només un apèndix. Per exemple, sense ànim de proposar res en concret, si dius illa lluminosa, o illa costeruda, o illa flamígera, o qualsevol altre adjectiu que descrigui la illa, encara que no sigui "realista".
Per cert, jo diria entestar-se a, i no en, però no hi posaria la mà al foc.

Sobre el contingut: La primera estrofa trobo que és massa descriptiva, massa explícita. En canvi els següents m'agraden molt més. No em convenç el "Jo ric, tu somrius...". Trobo que es pot fer una mica més de joc. La quarta estrofa m'agrada molt, tot i que canviaria alguns adjectius tal com ja he dit. M'agraden les estrofes curtes que venen després, la pregunta (tot i algun adjectiu). I la estrofa final, tot i ser bastant tòpica, m'agrada també molt!

Cardeu-me pels descosits - medusa

Un prec, una oració, al home que una desitja. A algú que la satisfaci totalment, sexualment. Es demana a aquest algú, aparentment un home "ideal" (en el sentit de idea que no existeix a la realitat) que la posseeixi totalment.
La estructura és de versos de 7 síl·labes (una forma molt tradicional), amb rima assonant als versos parells. Un forma bastant típica, de cançó o corranda (no n'estic segur dels termes adequats). La estructura està molt bé, només potser la crítica d'alguna rima una mica massa fàcil (que ja lliga, però, amb el suposat origen popular). S'assembla molt amb l'estructura a la de pentinella, i també amb algunes de les paraules. El que em fa sospitar que sou la mateixa persona, i també una de les relataires habituals de relats (no diré el nom). Com va dir Leibniz d'una carta "ànonima" suposadament escrita pel Newton: "Ex ungue leonis" (es reconeix al lleó per les seves urpes...). El ritme és molt bo, no costa gens de llegir, a part d'algun vers que s'encalla una mica.
No m'agraden els versos que es veuen una mica forçats, com:
o bé estesa al llit m'ho feu., o
entre els meus plecs rellisquents, o
plaer sexual gegant


He de dir que m'ha agradat molt el poema, que és realment eròtic, amb la descripció que fas del que voldria que li fessin (la que parla). Té un to molt pujat, que per mi no arriba a ser gens barroer. Molt sexual. Molt animal!

M'agraden especialment certs versos, i no per la seva "poètica". Per exemple
Cavalqueu-me, ensementeu-me,
Recardeu-me el cony batut:

i, és clar, el del títol:
Cardeu-me pels descosits

L'estrofa de Tornada:
"Fot-me-la sense teoria
Fot-me-la sense tanta tonteria."

D'aquesta manera es trenca la repetició de "teoria" que queda un poc forçada, a la vegada que es reforça la idea de fer l'acte sexual d'una forma natural, fins i tot salvatge.