REPTE 78: EL VEREDICTE

REPTE 78 -- "Un repte de pel.lícula"


Mooooooooooooviereeeeeeeeeeeeeecord


Bé, ha arribat l'hora de fer balanç. Per la meva banda he decidit valorar i jutjar seguint la primera impressió que m'ha sobrevingut en acabar cada relat. Són només apunts d'opinió personal. La quetzcoatl farà comentaris en cursiva i curts, perquè així ho ha volgut avui la natura.

Càsting dels "actors" i comentaris (foster)

annabella pampallugues:La nit en què Gilda es llevà el guant

La trama de la pel.lícula queda una miga amagada sota les referències a Buenos Aires i el desenllaç humorístic que desmitifica tota una llegenda cinematogràfica. A canvi ens proposes una "vida" fora de l'escena amb humor i certa tendresa. Potser em sobra el gag final, però entenc que és l'eix del teu plantejament.
A mi m'han agradat molt la descripció del principi i he rigut molt amb el final ;-)

Angie: Dominis

La veritat és que al principi em vaig confondre, creia que et referies a "Qui té por de Virginia Woolf?", amb Elizabeth Taylor i en Burton. El relat està ben escrit i dóna bons arguments d'un tipus de relació frenètica i intensa, amb consciències i desitjos que es barregen, però a mi, personalment, m'ha costat identicar-la amb "9 setmanes i mitja", amb qualsevol pel.lícula en concret (que era la clau del repte).
Uauuuuuuu , una prosa genial i molt, molt sensual angie. També l'argument és dur i el final, una bona reflexió.

mirna: Enmig del vespre fosc

Un bon relat que reprodueix de forma elegant el to i sentiment de l'escena a la qual al.ludeix. He reviscut el final de Casablanca quasi com si l'estigués veient. Bona descripció de l'entorn i ben col.locades les paraules, sense problema.
Et caracteritza sempre una prosa que inspira serenitat, malgrat tot el dramatisme contingut que amaguen les paraules

pivotatomic: Com que ningú no és perfecte?

Un molt bon relat, molt "professional", diria jo. Respon perfectament allò que es demanava i, a més, hi aportes uns detalls i tocs personals que fins i tot enriqueixen una de les escenes còmiques més intel.ligent i ben resolta.
Estic d'acord amb que està molt ben escrit i que té força, tot i que al principi m'ha costat esbrinar quants personatges estaven implicats en l'escena.

Tiamat: Els ponts de Madison

La veritat és que tot i haver-la vista no la tenia molt present i he hagut de googlejar. Entenc que aportes un nou punt de vista a una història inicalment centrada en els dos protagonistes amants. Molt ben escrit, transmet un plegat de sensacions que, sabent el guió de la història, el fa menys... romàntic, idíl.lic, dramàtic?
El principi del repte no em sembla prou treballat per lo bo que és el final; deixa una sensació molt propera, que es pot sentir a la pell.

ambre: Somnis d'un seductor

Transmets molt bé el caràcter dubitatiu i insegur del personatge (de molts) de l'Allen. El punt aquest entre decidit i grotesc, l'antiheroi introvertit que dibuixes en el teu relat es fa simpàtic amb les seves manies, els mals presagis, el vol i dol.

Crec que el discurs narratiu, amb acció i ritme, és el correcte per a la pel.lícula i el director, i com a repte molt ben resolt.
A mi m'ha costat força d'entendre (estaré molt espessa, avui?), però un cop situada m'ha semblat molt bo; sobretot, i evidentment, el final .

mjesus: A Woody Allen

M'ha encantat com reprodueixes "La Rosa púrpura de El Cairo". Sé que costava dur el relat fins a l'escena "màgica" pròpiament dita i que has seguit hàbilment el guió, però m'ha faltat una descripció més detallada (sensual, quant a sensacions) del moment de l'enllaç entre el dins i fora de la pantalla, amb tot el que significa de realització d'un somni impossible, de metàfora.

La frase final no m'ha convençut, no sé si calia.
Jo no l'he vista aquesta, i de totes maneres l'execució del repte m'ha agradat molt; però el final també m'hi sobra una mica; potser per quedar massa obert

Biel Martí: Torna-la a tocar, Biel

No sé, Biel, la teva transposició de la trama de Casablanca a un àmbit diferent no m'ha acabat de quadrar. Potser perquè la frase emblemàtica -dirigida descaradament a una cançó catalitzadora d'imatges i records- no em funciona en el teu relat amb la novel.la terminal. Potser perquè la situació que reprodueixes està tan carregada de siginifcat en l'original, tan ben posat tot, que costa d'imaginar-la en un altre lloc i amb uns altres protagonistes que el cafè, en Bogart i la Bergman.
A mi sí que m'ha agradat molt, però com a repte potser sí que li falta una mica de força. De totes maneres m'ha agradat molt la reinterpretació del 'once again' ;-).

Espiadimonis: Put the blame on mame

M'ha agradat molt, potser perquè és l'escena que vaig imaginar en pensar el repte. Potser perquè has dedicat el relat a una sola escena i l'has descrita sense desmerèixer l'original (cosa difícil). Al contrari, has omplert de significat els buits que queden en admirar bocabadat la sensual Rita dalt de l'escenari: els sentiments d'ell, el desig i l'odi,... i carregues l'atmosfera per arribar a... No, aquí està el millor! Obvies l'escena emblemàtica, el tòpic, i ens deixes reproduir-la mentalment després d'haver preparat perfectament el terreny, després d'haver justificat la bufetada que s'esdevé just quan s'acaba la teva narració.
Les descripcions són sublims i tota la trama és rodona i treballada. M'encanta el final, el regust que deixa, de ràbia i amor, gelosia i devoció contingudes.

Mandalf: Gandalf

Bé, jo no he llegit el llibre ni he vist la pel.lícula, no en sóc gens aficionat. Només diré que amb el teu relat, de prosa agradable i suau, m'has fet venir ganes d'investigar...
Ohhh, jo he llegit i vist i m'ha encantat imaginar-te assegut sobre un carro baculitzat i recollint en Frodo pel camí... Està molt ben dut i el teu toc personal l'amara de tendresa. No hi ha un clímax determinat durant l'història sinó que s'insinua al final un destí que el lector familiaritzat sap que es compleix... El fet de que Gandalf sigui un personatge proper i distant alhora, li dóna un enfoc molt original a la idea. Felicitats maco ;-)


I béeeeeeeeeeeeeeeeeeeee després d'unes deliberacions i intercanvis d'emilius, quetz&fost decideixen....






que the oscar goes to....








pel repte més ben descrit, treballat i personalitzat amb gràcia i cura...






ESPIADIMONIIIIIIIIIIIISSSSSSSSSS, amb el repte Put the blame on mame



FELICITATS !!!! ja saps què et toca... (donar-nos les gràcies -cof, cof-i preparar el repte 79!!!)


GRàCIES A TOTS, REPTAIRES!!!


quetz&fost