REPTE LXVII: VEREDICTE!!

És molt difícil comentar i valorar els relats quan són tan bons com els d'avui. La majoria de vosaltres no veieu el futur amb gaire optimisme, la qual cosa us fa ser força realistes.
Estic content pel nivell i per la participació. Em feia por que fos baixa pel pont.
Abans del veredicte uns petits i breus comentaris. Tot i que hi ha poca cosa a dir a banda que tots els relats entren dins de l'excelent.


Angie:
La força d'aquest relat es troba en les dues últimes línies, en el record d'un món perdut. Bona descripció de la fredor de la realitat d'un món allunyat dels orígens de l'espècie.


Boigboig:
Bona deducció, la de suposar una Barcelona enfonsada sota del mar. Si bé la màxima fondària a la que arribarem serà de vuitanta metres, fet que succeirà quan els gels que estan damunt de la superfície continental de l'Antàrtida i de Groenlàndia es desfacin. També és complex navegar per aigües a deu graus sota zero.... potser a pressions atmosfèriques més grans... És un relat malauradament profètic. S'hi descobreix també el missatge dissimulat de caire polític.
És un bon relat.

Foster:
Molt ben escrit. A poc a poc, com ha de ser, el lector va descobrint el traç del relat, va percebent sentiments a través de les descripcions, i arriba a fer-se una imatge encertada del món descrit. I el món descrit sembla ser el que el caire dels esdeveniments mundials fa intuir.

Mandalf:
Narres molt bé l'expressió matussera del nen del futur; i descrius un panorama de canvi cultural que no és improbable. Intueixes la independència, com d'altres relataires. Se'm fa una mica difícil valorar el relat d'en Kevin; perquè és el relat d'en Kevin més que d'en Mandalf... la qual cosa parla bé del relat... També descobreixo que, als apòstrofs, els hi veus poc futur, o potser és en Kevin que no ho acaba d'agafar...

Neula:
Una joia de relat, per l'expressió, pel rerefons, el goig d'estar desterrat allà on ningú no vol anar i que és el nostre lligam amb la natura, la terra...
Intueixes un futur de violència i dominació, on el record de les tradicions tampoc no consola gaire.

Quetzcoatl:
Una altre joia. Per l'estil, per la visió de futur on la vida humana no serà l'absolut, pel ritme del relat. Està tan bé que poc més puc dir d'ell.

T.Cargol:
Gran relat. Interesantíssim argument. Molt ben descrit. Un cant a la necessitat d'acabar, com una part més de la vida, com un tribut que cal pagar a la natura.

Xavier Valeri:
Bona profetització sobre el futur poder de la dona, el domini sexual sobre el mascle. Escrit amb ironia, amb un ritme àgil, i amb elegància.


I ara el resultat:



Declaro semifinalistes a:

foster
Neula
T.cargol
Quetzcoatl



Declaro finalistes:

Quetzcoatl
Neula




Proclamo guanyadora:

Quetzcoatl




Felicitats...!!!

Ja saps que a banda de preparar el proper repte tens com a premi tot allò que tu vulguis que sigui positiu i que no valgui diners...!!!