Repte LVI: veredicte

Repte LVI: comentaris i veredicte

Al final hi ha hagut una bona participació (14), per la qual cosa només faré un apunt de cada relat, allò més destacat, sense donar detalls. Si no se m'entén o algú vol una anàlisi més profunda, només ha de dir-m'ho.


aleshores: el món dels sense sostre o indigents sempre m'ha intrigat. Quin passat ocult i misteriós els ha dut a aquella situació? Què fan amb la seva vida? Pel tema t'hauria triat guanyador, però la redacció és confusa i amb alguna incongruència.

Conxa: un relat molt bo, amb un humor incomparable i molt teu, ben escrit i desenvolupat. He rigut tot sol com un gilipolles. Crec que has aconseguit un nou rècord: un gran minirelat en només 25 minuts!

Angie: és un relat ben construït, amb una falsa aparença, la "senyora-puta", per la qual tinc una gran debilitat (Belle de jour). Ara bé, hi trobo una mica massa de casualitat en les trobades i un problema final: la "senyora" rica a base de favors sexuals, una professional, doncs, normalment actuaria en cines porno, i la protagonista va a veure una pel.lícula qualsevol "normal". Com doncs coincideixen? Amb tot, el ritme fucniona molt bé i la trama ben desenrotllada, amb introducció (frases llargues), nus (frases curtes d'acció+ alguna intercalada no imprescindible de farcit que s'agraeix molt) i desenllaç (frases llargues però alhora concluents + epíleg necessari del narrador omniscient).

Marc: bona prosa, però malauradament per a tu, aquest tipus d'història no em va massa. Sí que respon al tema, però ho veig forçat. Entenc el motiu pel qual ens volen controlar els religiosos, però el càstig "(...) la sensació agredolça del desig pecaminós reflexionat" (que ens produeix en la consciència) no l'acabo d'entendre per la pròpia frase que xerrica.
Ara, bona la imatge de l'alpinista ple d'amor i amb gavardina.

Biel: la idea de la secretària traïdora, espia industrial o el que sigui tan important que conté l'informe, m'ha semblat molt suggerent i m'ha obert moltes expectatives, però el desenvolupament, i sobretot el final, massa frívol, em sembla no estar a l'altura.

Boigboig: la falsa aparença de la "senyoreta" és massa tòpic, però la història està molt ben pensada. El contrast del manelic aquest a ciutat i algunes frases genials m'han agradat molt i m'han fet riure com un boigboig.
Crec que hagués estat millor si el pastor s'hagués inventat una excusa políticament correcta (com anar a negociar el preu del ramat) per tal d'anar a desfassar-se a ciutat. El transvestit no l'haguessis descobert ràpidament, tu, o també hauries necessitat algunes hores? jeje (des de la matinada fins que despunta el sol)

Jeremias: tot i la gran veritat del teu relat, la hipocresia i mesquinesa del executius de grans empreses (i de molts homes), no em resulta encertada la manera com dones sentit a la història ni el desenllaç. La narració crec que incideix massa en la pròpia reunió sense aportar massa elements. I l'observador, la nau nodrissa, l'ocupació... no sé, no em fa el pes. Si "ells" són tan intel.ligents per jutjar la Humanitat, s'adonarien que aquells quatre gilipolles no són ja representatius de res, ni representen un perill real amb les seves bajenades i ambicions pocapenes.

pivotatomic: ets una mica cabró, pressionant-me d'aquesta manera... saps que el relat m'encantava i que m'encanta en aquesta versió. Només un però important: si bé el relat responia perfectament al "secret inconfessable" i, també, al "doble", no el veig encaixat del tot com a una falsa aparença, si més no des del meu punt de vista. (ja has vist que suau t'ho deixo anar, eh?)

Mandalf: què passa amb això dels duets, dels relats amb cara i creu, negatiu i positiu? Ui la iaia cabrona quan el llegeixi... sort que sou molt amics. Bé,... bo i ben escrit, però no millora el de la Conxa. Per tant quedes descartat...

Kispar fidu: a mi la poesia no em va, i potser sóc molt més exigent amb els versos que amb la prosa, disculpa'm. Amb tot, no acabo d'entendre el teu relat... una trobada fortuïta al funicular, un dona que es transforma quan baixa... en què o en qui? I el Jo la ratlla de la llista, el seu nom. El sap, la coneix? Llavors com es produeix la sopresa, perquè la frustració, i quina és exactament la frustració?

Trossos com aquest em costen de digerir:

"La meva mirada seguia el transcurs de la cabina
i no deixava de mirar-la.
Corregué cap a ella,
el final era a prop."


Cabús: (no em vas confirmar si et podia dir així, o sigui que...)
El teu relat té el teu estil, amb malenconia, poesia dins la veritat de lèxic, i una realitat irònica plantejada des de l'altre cantó de l'habitual, a contrapèl. No em sembla però prou bo per premiar-te'l, va de més a menys, i el final... fluix. Ho saps fer millor, més emotiu amb el tema triat, amb tantes possibilitats i tan seductor. També crec que la "falsa aparença" es dissolt entre d'altres reflexiones possibles que provoca el relat.
(Per cert, una observació tonta i molt personal: les paraules obligades, posades entre cometes, em tallen el rotllo.)

Àlex Casanovas: mira, la intenció és bona, però no ho has resolt bé. Internament, la narració té ritme, un tipus de discurs de novel.la negra o policíaca, però amb els meandres poètics el vas entretallant i refredant. Sí fossin "desvaris" aconseguits i justificats, llavors seria una altra cosa. D'el final en podries haver tret més suc i hagués arrodonit el relat. M'ha agradat però el contrast que proposes entre les expectatives que té el prota i la realitat amb la que es troba.

Nani: potser ja estic una mica espès, ho sento, però el teu relat apunta moltes i bones coses, però al final resulta un batibull d'imatges i d'idees. Pel que m'ha semblat, hi ha almenys tres falses aparences: la mona que no és el que el nano esperava... la família, les persones i la seva hipocresia... l'exhibicionista que té un problema freudià combinat amb un entrecuix alegre i necessitat d'acció...
Crec que una d'aquestes tres històries, ben treballada, hauria estat més efectiva.
Amb tot, força interessant.

Bbpp18: "anavem entaforats en la gavardina" (tots en una?) / color verd com tot el que ens envoltava: arbres i matolls enfosquits per les cendres... (en què quedem?)
Em sembla escrit amb presses (jeje) i no em quadra. Si hi ha un foc, si una nau extrat. aterra i provoca un foc, al cap de deu minuts un helicòpter n'averigua la causa, no deixa temps a sospites, suspicàcies, malentesos. La gent veuria la nau abans del foc, o hi anirien de seguida.
La falsa aparença que planteges tampoc no respon al sentit que jo crec que té, és a dir, una persona o cosa que mostra voluntàriament una cara artificial per tapar una realitat amagada, inconfessable. Els sers aquests no pretenen ser altra cosa que el que són. Potser sí que es tractaria de "falses interpretacions" (dels del poble).


Bé, són tots. He triat el que he triat en clara competència amb un altre que tots podeu imaginar... i ho he fet (l'última decisió) perquè després d'una segona lectura, em seguia aportant coses i, a més, perquè responia perfectament al tema, les paraules ben posades i l'entorn i les situacions meves predilectes.
No és el millor escrit, ni el que m'ha fet riure com un imbècil. No és el més imaginatiu...

Però és el que m'ha quedat gravat, la prosa i les imatges que transcriu.

El guanyador/a és l' Angie. Moltes felicitats!!!